Batet apunta al reconeixement de la “nació cultural” catalana per establir que l’Estat és una “nació de nacions”

La candidata del PSC tanca la porta al concert econòmic per a Catalunya i aposta per una fórmula que busqui “els mateixos resultats” que la basca

ACN Barcelona.-La candidata del PSC per al 26-J, Meritxell Batet, ha entrat de ple aquest dimarts en el debat nacional. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la socialista ha apostat per una reforma de la Constitució que pugui introduir canvis en el reconeixement de Catalunya i ha assegurat que “fruit del resultat de les negociacions” hauria d’aconseguir-se que la nova carta magna reconegués que “Catalunya té una identitat molt forta, una llengua pròpia i una cultura”. “Com ja deia Peces-Barba, Espanya és una nació de nacions. I la nació cultural catalana és indiscutible. Hi ha raons objectives que ho avalen”, ha sentenciat, apuntat a aquesta com la possible sortida per la que ella apostaria en una nova Constitució. Amb tot, ha apel·lat en diverses ocasions a la “negociació” al respecte i s’ha mostrat “segura” de poder “arribar a un acord” entre catalans i espanyols per aquest tema.

Al que sí ha tancat la porta Batet és a la possibilitat que una reforma constitucional o del finançament autonòmic estableixi un concert econòmic per a Catalunya com el que tenen País Basc i Navarra. “El concert respon a una trajectòria històrica d’uns territoris, i jo poso l’èmfasi en els resultats. Catalunya el que ha de a tendir és a poder aconseguir els mateixos resultats. No és tan important el mètode com tenir la suficiència econòmica per portar a terme les polítiques i que es tingui un tractament igualitari respecte de les altres comunitats”, ha proposat, apostant així per una fórmula nova que reconegui “l’ordinalitat, la suficiència, la solidaritat i la capacitat d’actuació” de les autonomies.Batet també s’ha mantingut ferma en la negativa dels socialistes catalans i espanyols a permetre un referèndum sobre la independència de Catalunya després del 26-J. “Volem un referèndum per votar un acord, i fer l’esforç de posar-nos d’acord amb al reforma de la Constitució”, ha insistit. I és que quan se li ha parlat d’un possible referèndum, la cap de llista del PSC l’ha rebutjat al·legant que “JxSí i la CUP van votar ‘no’ a una proposta per celebrar un referèndum” i “diuen que és ja una pantalla passada”.Resultats del 26-JPel que fa a les possibles negociacions per a un govern després del 26-J, Batet ha assegurat que “els socialistes, allà on han pogut facilitar governs d’esquerres, ho ha fet”, i ha apuntat que sovint el problema han estat les converses “on Pablo Iglesias ha estat liderant la negociació”. Sense arribar a dir, doncs, si el seu soci preferent seria Podem o C’s, ni ha renegat de l’acord amb els d’Albert Rivera ni ha tancat la porta a pactar amb Pablo Iglesias passades les properes eleccions. “S’han de veure els resultats i com queda l’aritmètica parlamentària”, ha dit. Otegi “ha complert”Preguntada per la polèmica oberta a l’Estat pel protagonisme que està assolint el líder de Sortu i la possibilitat que vulgui aspirar a ser Lehendakari, Meritxell Batet no ha volgut mullar-se massa més que el seu partit. “És cert que Otegi ha complert la seva condemna, ara pot fer la vida com qualsevol altra persona, i li reconec. Em sembla molt respectable”, ha dit, tot afegint, però, que el líder independentista basc “tampoc és exemple de fortalesa democràtica”. “Hi havia molts que lluitaven per la democràcia quan ell no ho feia”, ha recordat apel·lant al seu passat vinculat a la banda terrorista ETA. Amb tot, ha apuntat també que els socialistes sempre han mantingut una actitud “més oberta i constructiva” que el PP a l’hora d’afrontar el procés de pau a Euskadi, tot criticant “la utilització de terrorisme” que afirma que han fet els populars. “Un govern de l’Estat socialista també canviaria aquesta actitud”, ha assenyalat, afirmant que l’apropament de presos i “altres qüestions” podrien posar-se sobre la taula. Malgrat això, no ha admès que “tothom hagi de demanar perdó per igual” pels errors comesos en aquest procés. “Els primers que ho haurien de fer són els que han donat suport al terrorisme i la lluita armada”, ha etzibat, tot afegint que no veu “perquè altres haurien de demanar perdó”. I és que Batet creu que per qüestions com els assassinats del GAL “ja es va pagar i ja es va demanar perdó en el seu moment”.

Enviar