Els casaments i els divorcis a través dels notaris no acaben d'enlairar-se deu mesos després d'aprovar-se per llei

Els documents dels matrimonis notarials han de passar igualment pel registre civil i les separacions s'han de fer obligatòriament al jutjat si hi ha fills menors

ACN Barcelona.-Els casaments i els divorcis a través de notari no acaben de despuntar malgrat que ja han passat deu mesos de l'aprovació de la llei de jurisdicció voluntària. Així, les actuals limitacions encara fan que aquestes dues opcions siguin poc utilitzades, però advocades de família consideren que poc a poc la població les anirà coneixent més i això n'augmentarà la pràctica, cosa que permetrà descongestionar els registres civils i els jutjats de família. Les lletrades estan d'acord que la llei suposa un pas endavant perquè dóna més opcions a la població, però reclamen que encara es vagi una mica més enllà en alguns aspectes.

La presidenta de la secció de Dret de Família del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), Inmaculada Ruz, ha explicat que almenys fins l'estiu del 2017 els notaris que celebrin casaments encara hauran de portar l'expedient al registre civil corresponent. Això fa que el guany de temps encara no sigui prou significatiu, però ho serà a partir d'aleshores, ja que la disponibilitat de dates dels notaris és molt més gran que la dels registres, que tenen llista d'espera de tres a sis mesos, o fins i tot els ajuntaments.Pel que fa als divorcis, els notaris només poden certificar les separacions matrimonials amb acord quan no hi ha fills menors d'edat ni fills incapacitats. A més, quan hi ha béns compartits, cal pagar l'1,5% del valor en impostos, cosa que no passa si el divorci es tramita als jutjats. Aquesta diferència fa que moltes parelles passin pel jutjat en comptes del notari. El retard en els jutjats és d'un a tres mesos, sempre que ja hi hagi acord. De fet, la negociació prèvia a l'acord és igual tant si es va al jutjat o al notari, i es pot fer amb un sol advocat per a la parella o amb un advocat per cada membre.En el cas que la parella tingui fills majors d'edat però encara dependents econòmicament, el divorci es pot fer davant de notari, però els fills hauran de ratificar l'acord dels seus progenitors perquè es faci efectiu. Això suposa alguns endarreriments i problemes, ja que els fills poden exigir certes contraprestacions per acceptar l'acord.Carme Adell, experta en dret de família i diputada de l'ICAB, ha explicat que posteriorment a l'acord de divorci, la parella pot patir altres conflictes sobre els fills, com el canvi de residència o d'escola o algun tractament mèdic. Amb la nova llei es permet obrir expedients només per aquesta qüestió concreta, sense haver de negociar altre cop tot l'acord de divorci i responsabilitat parental, abans coneguda com a pàtria potestat. Aquesta controvèrsia es porta al jutjat i el jutge de família no prendrà cap decisió concreta sobre els fills menors, sinó que decidirà quin progenitor pot decidir-ho en cada cas concret. A més, la decisió del jutge és apel·lable, cosa que fins l'any passat no es podia fer. Igualment, la llei obliga a "escoltar i informar" als menors, mentre que anteriorment només s'esmentava que havien de ser "sentits". Això dóna més drets als fills.Una controvèrsia molt greu però poc habitual sobre els menors, és la seva sostracció internacional per part d'un dels progenitors. Des del 1998, quan va entrar en vigor el conveni de La Haya a l'estat, aquests casos han augmentat, dels 36 inicials, 18 amb menors residents a l'estat i 18 amb menors residents a l'estranger, als 243 del 2013, 148 per menors espanyols traslladats a l'estranger i 95 menors estrangers traslladats a l'estat de forma il·lícita.

Enviar