Un referèndum per ratificar la DUI, una macroenquesta constituent i el paper de les dones, a debat al Parlament

La comissió del Procés Constituent escolta els experts Jordi Matas Dalmases, Antoni Abat i Encarna Bodelón

ACN Barcelona.-La comissió del Procés Constituent ha escoltat aquest dimarts tres nous experts per continuar dibuixant el model català de redacció constitucional. El catedràtic en ciència política de la UB Jordi Matas Dalmases ha defensat el protagonisme de la participació ciutadana en la primera fase del procés per definir les prioritats socials que hauria d'incloure la futura Constitució. A més dels fòrums temàtics i territorials al marge dels partits polítics –que s'encarregarien únicament de la tasca parlamentària-, planteja elaborar una "macroenquesta constituent" que serveixi de guia al Parlament. De la seva banda, el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Copenhaguen Antoni Abat ha plantejat la Declaració Unilateral d'Independència amb la convocatòria immediata d'un referèndum per ratificar la DUI. Per últim, la directora del grup de recerca Antígona, de la UAB, ha subratllat la importància de resoldre les desigualtats de gènere en la futura Constitució.

Com és habitual, cap diputat del PSC ni de C's ha assistit a les compareixences de la comissió del Procés Constituent i, aquest dimarts, se'ls hi ha sumat el PPC, que ha preferit no participar-hi.Jordi Matas DalmasesEl primer compareixent de la tarda ha estat Jordi Matas Dalmases, catedràtic en ciència política a la UB i president del consell rector del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). De les primeres coses que ha fet durant la seva intervenció ha estat criticar la classe política del país i denunciar la "improvisació, incoherència i discrepàncies" que, segons ell, han estat habituals els darrers anys entre els partits partidaris del procés constituent. El procés participatiu del 9-N, les negociacions de govern entre JxSí i la CUP o les diferents interpretacions dels full de ruta independentistes són exemples paradigmàtics per al catedràtic de la UB. "Si hem d'abordar un procés constituent, convindria una major coherència i major planificació", ha subratllat abans de reclamar, també, un consens més ampli per tirar-lo endavant.El procés constituent és, en tot cas, "necessari i urgent". D'una banda, per contrarestar l'alarma social" que, a Catalunya, es tradueix amb xifres per sobre del 20% d'atur, 60.000 desnonaments en els darrers vuit anys i un 20% de la població per sota del llindar de la pobresa, segons dades de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social. De l'altra, per lluitar contra la desafecció ciutadana a la política que, en el darrer baròmetre del CEO arribava al 80% de la població. Segons Matas Dalmases, la participació ciutadana en la primera fase del procés constituent és necessària per definir els seus interessos. Ell proposa un procés "absolutament al marge dels partits polítics", però amb el seu vistiplau per tenir en compte els resultats d'aquests fòrums de participació en la posterior fase parlamentària. El Parlament ha de ser l'encarregat de redactar una Constitució adaptada a la voluntat ciutadana.Amb l'objectiu de conèixer científicament què opina la majoria, el catedràtic de la UB planteja una "macroenquesta" al final de la primera fase del procés. Com a president del consell rector del CEO, Matas Dalmases està convençut que es complirien tots els estàndars de qualitat aconseguint una mostra d'entre 3.000 i 5.000 persones majors de 16 anys seleccionades de forma aleatòria. Les preguntes es relacionarien amb els principals aspectes a regular constitucionalment i les possibles respostes serien tancades en funció de les conclusions del procés participatiu protagonitzat per la ciutadania.Antoni AbatEl catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Copenhaguen Antoni Abat ha estat el segon compareixent d'aquest dimarts. Ell s'ha centrat en la constitució de la República Catalana des de la impossibilitat d'arribar a un acord amb l'Estat per convocar un referèndum d'independència. Abat ha subratllat la "legitimitat" que el Parlament té ja ara per declarar unilateralment la independència. Ara bé, ha afegit que "el mateix dia s'hauria de convocar un referèndum d'independència" per tal que la ciutadania ratifiqués el pas que hauria fet la cambra catalana. Un "referèndum ratificador" de l'estil del de les repúbliques bàltiques, quan van decidir independenditzar-se de la Unió Soviètica. La proposta no ha agradat ni a Catalunya Sí Que Es Pot ni a JxSí. Pel que fa a la confluència d'esquerres, Joan Josep Nuet ha recordat que la comissió del procés constituent no prejutja el resultat final del procés i, per tant, no es pot assumir que la última estació sigui la independència. A més, ha recordat que els nivells de suport popular al referèndum són "molt superiors" als de la independència i encara més a la declaració unilateral d'independència. De la seva banda, Lluís Corominas (JxSí) ha posat en dubte la utilitat d'un referèndum ratificador de la independència perquè, com va passar en el procés participatiu del 9-N, els unionistes podrien decidir no participar-hi.Abat és de l'opinió que un cop declarada la independència, l'estat espanyol s'avindrà a negociar amb Catalunya "tard o d'hora". "Sèrbia està negociant amb Kosovo i Ucraïna ho està fent amb Rússia", ha apuntat per defensar el seu argument. Encarna BodelónLa desigualtat entre homes i dones encara present en la societat actual ha centrat la intervenció de la última compareixent del dia, la directora del grup de recerca Antígona, Encarna Bodelón (UAB). Segons ella, s'ha de fugir de la idea que la igualtat ja és efectiva i que cal preservar-la. Les diferències salarials entre homes i dones (25%), o la càrrega de feina domèstica de les dones, que demanen el 95% de les excedències per cuidar dels fills i el 85% per cuidar familiars, són alguns dels exemples en què ha basat Bodelón la seva argumentació.Per a la professora de la UAB, el feminisme ha de ser preeminent tant en el procés participatiu que la ciutadania ha d'assumir en primer terme, com en la redacció posterior del text constitucional. Un text que, entre d'altres, hauria d'incorporar conceptes com els "drets sexuals i reproductius; els drets dels treballs i cures; el dret a una vida lliure de violència masclista; o la paritat en la representació institucional.Els diferents models de família o la sexualitat, qüestions "oblidades" en la Constitució del 1978, haurien de ser avui protagonistes. Bodelón ha subratllat la importància de trencar el model patriarcal consolidat amb les constitucions liberals i fer servir una mirada "feminista" per reflexionar sobre els principals problemes del país.

Enviar