Andreu Farràs ressegueix “l’empremta” de la nissaga Güell a la Catalunya dels últims dos segles

El periodista publica una biografia de cinc generacions de la nissaga que evita la lloança

ACN Barcelona.-“Un dels cinc primers occidentals que van entrar a la tomba de Tutankamon es deia Güell; un dels catalans que van llegir davant del Rei el primer memorial de greuges de la Catalunya contemporània es deia Güell; un dels homes més rics d’Espanya durant la Segona República i la Guerra Civil del 1936 també pertanyia a la família Güell; Güell s’anomenava un dels redactors de les Bases de Manresa; Güell es deia un dels ponents de l’Estatut de Sau i un dels diputats de la comissió que va redactar la Constitució espanyola del 1978; L’amfitrió de dues de les tres úniques trobades polítiques que van mantenir el general Francisco Franco i Joan de Borbó es deia Güell; el més generós mecenes d’Antoni Gaudí s’anomenava Güell”.

“Un dels cinc primers occidentals que van entrar a la tomba de Tutankamon es deia Güell; un dels catalans que van llegir davant del Rei el primer memorial de greuges de la Catalunya contemporània es deia Güell; un dels homes més rics d’Espanya durant la Segona República i la Guerra Civil del 1936 també pertanyia a la família Güell; Güell s’anomenava un dels redactors de les Bases de Manresa; Güell es deia un dels ponents de l’Estatut de Sau i un dels diputats de la comissió que va redactar la Constitució espanyola del 1978; L’amfitrió de dues de les tres úniques trobades polítiques que van mantenir el general Francisco Franco i Joan de Borbó es deia Güell; el més generós mecenes d’Antoni Gaudí s’anomenava Güell”.Valguin aquests exemples (n’hi ha encara molts més) per entendre l’interès del periodista i escriptor Antoni Farràs envers la família Güell i la seva influència innegable en la vida social i política catalana des de mitjan segle XIX i fins ben entrat el segle XXI. Interès que se li va despertar, segons ha confessat aquest dimarts, durant una visita amb amics a la Colònia Güell (un dels llegats industrials de la família), i “gràcies a un molt bon guia”. En la presentació del llibre, Farras –actualment cap de redacció d’El Periódico de Catalunya’- ha convingut que la família Güell “sempre ha estat present”, a primera línia o no, en els moments decisius de la història de Catalunya. “A les Bases de Manresa, en la redacció de l’Estatut de Sau, als Pactes de la Moncloa, etc,” seguia exemplificant l’autor. L’obra de Farràs fuig de “l’elogi” i busca “l’equilibri” –en expressió de l’editora, Pilar Beltrán- entre les llums i les ombres de la nissaga familiar. “Grandeses i misèries de la burgesia catalana”, concedeix el periodista, d’una família que han estat “defensors de Catalunya”, sí, però no menys “dels seus propis interessos i de la seva classe social”. Farràs no deixa de sorprendre’s de la capacitat de “permanència” de la família en l’esfera del poder i la influència social, “sense erosió del seu prestigi”. Aquesta és una circumstància que, ni després d’haver escrit aquest llibre, l’autor ha pogut explicar, més enllà de la ferma voluntat de la família i de la seva consciència “que havien de fer perdurar i valer la seva pròpia marca”. “Ara ja no són influents”, constata Farràs. En l’actualitat no hi ha cap hereu d’aquesta nissaga que representi un relleu en la línia d’una “burgesia interessada per l’emprenedoria i el mecenatge”. El darrer exponent, segons l’autor, seria Carles Güell de Sentmenat, empresari creador del Cercle d’Economia i que va presidir també el Círculo Ecuestre, mort l’any 2012.

Enviar