El Centre Tecnològic del Compòsit d'Amposta s'integra a la xarxa público-privada catalana d'Eurecat

El CETECOM continuarà investigant materials compòsits però servirà també per transferir la recerca produïda per altres centres tecnològics a les empreses del territori

ACN Amposta.-El Centre Tecnològic del Compòsit (CETECOM) d'Amposta s'ha integrat a la xarxa d'Eurecat, el Centre Tecnològic de Catalunya, des d'on continuarà investigant aquests materials i s'encarregarà de transferir la recerca produïda arreu del país a les empreses de les Terres de l'Ebre. L'Ajuntament d'Amposta i Eurecat han signat un conveni pel qual es formalitza aquest traspàs, inclòs un acord per la compra dels terrenys on es troben les instal·lacions i la seva cessió a llarg termini. Inaugurat el novembre de 2014 després d'una inversió d'1,8 milions d'euros en la seva construcció, l'activitat del centre amenaçava de decaure seriosament després que un dels seus impulsors, Lamicat, empresa situada a la mateixa zona i dedicada a la fabricació amb compòsits, tanqués portes. El consistori, que s'ha fet càrrec del seu funcionament durant l'últim any i mig, ha vist amb bons ulls el seu traspàs a Eurecat, que fins aquests moments no disposava de cap centre especialitzat en compòsits, un material que consideren de futur.

La signatura del conveni ha tingut lloc aquest dimecres al matí a l'Ajuntament d'Amposta per part de l'alcalde, Adam Tomàs, el president del Patronat d'Eurecat, Xavier Torra, i el regidor de Governació, Miquel Subirats. L'acord, concretament, preveu que el CETECOM passi a integrar-se a partir d'aquest moment dins de l'estructura d'Eurecat, que gestiona set centres de recerca i desenvolupament arreu de Catalunya a través de la col·laboració público-privada i disposa d'un pressupost anual de 36 milions d'euros. A més, especifica que la mateixa xarxa vinculada a la Generalitat serà finalment l'encarregada d'adquirir els terrenys de les instal·lacions del CETECOM, que eren propietat de l'empresa Amposta Tecnològics, vinculada a la desapareguda Lamicat, i que corrien el risc de passar a un banc fruit del concurs de creditors. Una operació valorada en 90.000 euros. El consistori i el Centre Tecnològic de Catalunya, a més, acorden prolongar la cessió de les instal·lacions de quinze a 75 anys, al final dels quals passaran a ser titularitat d'Eurecat.L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, explica que van veure ja d'entrada amb "bons ulls" l'acord des de la constatació que el consistori ha hagut d'assumir durant gairebé un any i mig el cost de mantenir en marxa el centre. Segons ha afegit, tot i haver aconseguit contractes per desenvolupar alguns projectes, la desaparició de Lamicat va limitar considerablement la possibilitat d'aprofitar adequadament unes instal·lacions que van costar 1,8 milions d'euros –a través d'ajuts Feder- "per manca de capacitat de tirar endavant". Així les coses, el CETECOM deixarà de dependre de l'administració municipal que, malgrat això, vol continuar mantenint la seva presència mitjançant una comissió de seguiment i amb la voluntat de convertir-lo en una referència al sud de Catalunya.A partir d'ara, segons ha subratllat l'alcalde, sense abandonar la investigació dels compòsits, el centre obrirà el seu ventall de recerca i desenvolupament així com la capacitat de "retorn" al territori d'aquestes innovacions per afavorir el coneixement en l'activitat empresarial. Així ho ha corroborat Xavier Torra, president del Patronat d'Eurecat. Segons ha recordat, la xarxa no disposa de cap unitat especialitzada i amb els mitjans de CETECOM, fet que li atorgarà un paper central en matèria de desenvolupament de programes relacionats amb el compòsits. Al mateix temps però, ha afegit Torra, l'espai d'Amposta ha d'anar més enllà de l'àmbit estricte d'aquests materials, permetent transferir a les empreses del territori tecnologia i coneixement d'altres àmbits productius que generen la resta de centres especialitzats de Catalunya, ajudant a "innovar". "Som un conjunt de centres amb tecnologies diverses i qualsevol empresa necessita molta tecnologia per fer algun producte", ha subratllat.Per complir aquesta funció, Torra ha subratllat la voluntat d'Eurocat de dotar de més personal el centre ampostí, tot i que no ha precisat xifres concretes en aquest sentit. Segons ha abundat, la xarxa treballa actualment en uns 200 projectes en diferents àmbits. Ho fa a partir de tres fórmules: posant tecnologies prop de les empreses per solucionar problemes i ajudar en la innovació; situant laboratoris pròxims a les empreses per evitar que hagin d'invertir en uns equipaments que no els resultarien rendibles; o actuant com a "catalitzador" en l'àmbit europeu, ajuntant diverses empreses per treballar en projectes conjunts per avançar que no podrien assumir de forma individual.Projectes amb HP i els ferrocarrils suecsTorra considera que el sector dels compòsits s'ha revelat com un "material de futur" i que és un àmbit "segur" de desenvolupament, amb alguns sectors on s'ha consolidat mentre que en d'altres està penetrant de forma incipient. "Però el seu recorregut és grandíssim per la seva lleugeresa i residència, entre d'altres", ha precisat. En aquest aspecte, el gerent del CETECOM, Josep Maria Lluís, ha explicat que el centre continuarà treballant en els projectes que es mantenen oberts actualment. D'una banda, un conveni amb la multinacional HP per al desenvolupament de fabricació additiva, és a dir, peces d'impressió 3D reforçades amb fibra de vidre o carboni, que resultarien molt més resistents i útils per a la indústria que els plàstics i metalls utilitzats actualment. En paral·lel, el CETECOM treballa també, en el marc del programa internacional Horizon 2020, i juntament amb el Centre Tecnològic de Manresa, associat a Eurecat, en el desenvolupament d'un projecte sostenible en matèria de transport ferroviari per a Suècia, en el qual participen empreses com Kiruna Wagon o Israel Chemicals, establerta a Súria. La idea, ha explicat Lluís, és que l'ús dels compòsits, amb una excel·lent relació entre resistència mecànica i pes, permeti alleugerir els vagons utilitzats.

Enviar