Comença l'enderroc de l'antiga fàbrica de la Sedera de Reus sota la lupa dels veïns
La plataforma veïnal que va frenar el projecte residencial i d'equipaments previst a l'àmbit, no ha pogut evitar la demolició de l'històric edifici i exigeix que es faci en condicions
ACN Reus.-L'antiga fàbrica de la Sedera desapareixerà del paisatge urbà de Reus en un termini d'entre dos o tres mesos. Han començat els treballs per enderrocar aquest històric edifici ubicat al passeig de Misericòrdia. En desús des de fa més d'una dècada, durant aquest temps l'antiga fàbrica tèxtil sempre ha estat envoltada de controvèrsia. El TSJC va tombar un important projecte urbanístic denunciat per la plataforma Salvem la Sedera, que després ha lluitat perquè l'edifici es mantingués dempeus, sense èxit. L'immoble és privat, i no està ni protegit ni catalogat. La mateixa plataforma denuncia ara que els veïns no han estat informats de l'inici de l'enderroc i que no s'està portant a terme en les màximes condicions de seguretat. Aquest dimarts van aconseguir aturar-ho per uns moments perquè l'empresa responsable de l'enderroc no disposava del permís per ocupar la via pública. Un cop resolt aquest contratemps, els treballs continuen. Altres associacions de veïns de la zona, però, no combreguen amb les reivindicacions de la plataforma i se'n desmarquen.
Divisió d'opinions sobre el present i futur de la Sedera, un edifici que sempre ha estat focus de controvèrsia. D'una banda, la plataforma, que hauria preferit la conservació de l'edifici per a usos ciutadans, sosté que hi ha massa pressa per enderrocar el complex, sense tenir en compte la senyalització ni la retirada de serveis, com el cablejat telefònic i la llum. "No ens podem oposar a l'enderroc, però no s'està fent correctament, falta el protocol previ de seguretat i la propietària -la immobiliària Solvia, filial de Banc Sabadell- no ha fet res", ha etzibat el portaveu de la plataforma i president de l'Associació de Veïns Monestir, Alfonso Berbel. Berbel assegura que dins de l'edifici hi ha un transformador d'alta tensió i, fins i tot, un segon transformador amagat dins d'una paret, a part de pous d'olis al subterrani del complex. La plataforma avisa que no traurà els ulls de sobre en aquest enderroc i que no en deixaran passar ni una. "Farem un seguiment i que un notari, si cal, aixequi acta, al costat mateix hi ha xalets", ha alarmat. L'entitat segueix recollint firmes -en porta prop de 400- en contra de la construcció d'un aparcament i zona verda en superfície.D'altra banda, aquest és el projecte que defensen dues associacions de veïns, Mas Vilanova i Passeig Misericòrdia, coincidint amb la voluntat de l'Ajuntament. "Aquest terreny s'ha d'aprofitar, i més quan tenim necessitats de més places on aparcar, no volem que quedi un solar amb una tanca perimetral durant els vuit o deu anys que s'hi trigarà a construir, perquè això pot suposar acumulació de brossa, rates, etc.", ha manifestat el president de l'Associació de Veïns del Mas Vilanova, Valentín Rodríguez. "Millor un aparcament de zona blava que no pas un terreny oblidat de la mà de Déu ja que poden haver-hi de nou petits incidents", ha afegit. L'edifici de la Sedera ja va ser objecte d'actes vandàlics temps enrere. Rodríguez també ha retret que la plataforma vulgui fer creure que representa tot el veïnat. "Som nosaltres que vivim davant de la Sedera, però que busquem menys presència mediàtica, no vol dir que no ens preocupi el tema, ens sentim implicats i molt, en el futur d'aquest espai", ha conclòs.Per urbanitzar-lo l'espai s'haurà de requalificar com a sòl residencial, un tràmit a llarg termini que haurà de recollir el nou plantejament urbanístic. De fet, el TSJC anul·lava fa un any i mig enrere el projecte residencial i d'equipaments de la Sedera per trobar-se sobre sòl industrial. Ara les discrepàncies es focalitzen en l'ús que haurà de tenir l'espai un cop quedi alliberat. Ja fa mesos que la propietària disposa de la llicència d'enderroc, si bé li mancava el permís d'ocupació de la via pública, que van requerir aquest dimarts representants de la plataforma a fi d'aturar, ni que fos, momentàniament, els treballs.






