Prop de 1.500 professionals demanen un conveni de la Cultura per posar fi a la precarietat laboral del sector
Des de la UGT s’ha creat la Plataforma de la Cultura per fer front a la degradació constant que asseguren que han viscut en els darrers anys
ACN Barcelona.-Coincidint amb la presentació de la programació de la Nit dels Museus, membres de la UGT s’han concentrat aquest dimecres davant la Fundació Joan Miró per demanar un conveni de la Cultura i un codi de bones pràctiques que posi fi a la situació de precarietat laboral que asseguren que viu el sector. La Plataforma de la Cultura de la UGT de Catalunya, integrada per prop de 1.500 professionals de la mediació, difusió, educació i atenció al públic dels centres culturals i patrimonials, asseguren que han patit una degradació de les condicions laborals constant els darrers anys. Aquesta plataforma és un grup de treball obert que incorpora professionals amb diferents categories, experiències i recorreguts del sector. La reclamació s'ha fet pública.
Des de la plataforma es denuncia que molts treballadors de centres culturals de renom tenen un sou mitjà de cinc euros bruts l’hora, contracte d’obra i servei, canvis freqüents d’horari i subcontractacions per empreses privades sense cap garantia de subrogació quan una altra n’assumeix el servei. En aquest sentit, el portaveu de la Plataforma de la Cultura i treballador de Ciut’art, Roger Taixés, ha explicat que alguns dels problemes amb els quals es troben els professionals del sector són “els salaris moltes vegades opacs, problemes formatius o problemes de conciliació de vida familiar i laboral, és a dir, situacions bàsiques que un entorn laboral organitzat i ben regularitzat estarien ben establertes i no generarien cap mena de conflicte”. “Nosaltres vivim situacions realment molt complicades”, ha afegit Taixés.Per aquest motiu, els professionals del sector cultural asseguren que cal revisar amb urgència les situacions actuals que s’estan donant en els diferents centres, ja que volen fer possible la creació, dignificació, professionalització i estabilització d’un sector “tan important per a la cultura del nostre país”. Els objectius de la Plataforma de la Cultura són impulsar una profunda revisió conjunta dels mecanismes pressupostaris i tècnics en la contractació de serveis; la creació d’una taula sectorial que afavoreixi que empreses i sindicats, conjuntament i amb voluntat de diàleg, negociïn un nou marc regulador: el conveni de la Cultura; l’elaboració d’un codi de bones pràctiques específic en la contractació dels serveis externs; considerar el codi de bones pràctiques i el conveni de la Cultura com a marcs referencials bàsics amb l’objectiu de garantir unes condicions mínimes per a les empreses i els treballadors del sector i en benefici d’una major qualitat en la gestió cultural en l’àmbit territorial català.Amb el conveni de la Cultura, els professionals esperen que millorin les condicions de treball en aspectes com: categories professionals, taules salarials, formes contractuals, aplicació de subrogacions, sistemes formatius i la conciliació familiar i laboral.Un codi de bones pràctiquesDes de la UGT es demana un codi de bones pràctiques que posi l’accent en garantir unes mínimes condicions econòmiques i tècniques en les licitacions públiques, revisar les clàusules contractuals poc clares o susceptibles de ser considerades abusives i, per últim, en un seguiment continuat i una supervisió conjunta del compliment d’aquests aspectes en futures licitacions. A més, proposen la creació d’una taula paritària que permeti als treballadors fer un seguiment i control del compliment d’aquest codi per part de la patronal i l’administració pública en les adjudicacions que es duguin a terme. El portaveu de la Plataforma de la Cultura, Roger Taixés, ha asseverat que “és veritat que demanem el conveni però no considerem que aquest sigui suficient, és a dir, demanem al conveni que regularitzi unes situacions laborals bàsiques, però també considerem que ha d’haver-hi un codi de bones pràctiques i ho demanem, fonamentalment, a dos altres actors: a les empreses privades que, evidentment, tenen una responsabilitat molt gran, però també ho demanem a les institucions públiques. “En el fons, tant les empreses com les mateixes institucions, són qui posen les regles del joc i, per tant, qui pot arreglar aquesta situació i, si no avancem treballadors, administracions i empreses privades, difícilment podrem avançar en la situació en la qual estem ara”, ha conclòs Taixés.






