Terrassa debat si municipalitzar o no la gestió del servei d'aigua

El contracte de concessió a l'empresa Mina finalitza el desembre i això fa sorgir moviments en contra de la seva renovació

ACN Terrassa.-La municipalització o no de la gestió del servei de l'aigua és un dels temes que està centrant bona part dels debats polítics a diferents municipis. Terrassa n'és un bon exemple no només pel debat polític visible ja en diversos plens municipals sinó també perquè ha sorgit un moviment que s'agrupa sota el nom de la Taula de l'Aigua que defensa obertament la necessitat de municipalitzar el servei. A l'altra banda, l'empresa defensa mantenir aquest servei, tot i que s'obre a estudiar la possibilitat de crear una societat mixta on l'ajuntament hi tingui cabuda. Des del govern municipal, format per PSC i CiU, han engegat un procés que ha de culminar amb una consulta ciutadana per conèixer què pensen la majoria dels ciutadans. Ara per ara, estan treballant en tots els models possibles però no han pres una decisió sobre quin és el model que defensen, tot i que l'alcalde Jordi Ballart (PSC) sí que s'ha pronunciat personalment a favor de la gestió pública.

El contracte pel qual l'empresa MINA està gestionant el servei d'aigua a Terrassa finalitza el desembre del 2016. Aquest horitzó ha creat un debat a la ciutat sobre si el model a seguir és mantenir la gestió per part d'una empresa privada o, per contra i com està sorgint a municipis de l'entorn, la millor aposta és municipalitzar el servei. Aquest tema ja va ressonar amb força durant la campanya electoral de les municipals del 2015 i un any després el debat continua.Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament va nomenar a finals de l'any passat un Comissionat de l'Aigua, càrrec que ostenta Joan Gaya, per reforçar l'equip que està fent les tasques de liquidació de la concessió del servei i la definició del nou model i ha engegat un procés participatiu en el que compta amb l'exregidora de Barcelona Itziar Gonzàlez. Des de l'Ajuntament, el tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat i responsable del servei d'aigua, Marc Armengol, ha explicat a l'ACN que actualment l'Ajuntament està estudiant "tots els models possibles de gestió" i, un cop estiguin sobre la taula, el govern municipal es pronunciarà sobre quina és l'opció que considera més apropiada.Armengol ha recordat que abans de prendre la decisió final, que es prendrà al ple municipal, el consistori preguntarà la seva opinió als veïns a través d'una consulta que calcula que s'hauria de celebrar a finals de setembre o principis d'octubre. Aquesta "jurídicament no pot ser vinculant", però el regidor explica que els diferents partits polítics hauran de decidir "si la fan vinculant o no" a l'hora de votar en el ple municipal en que es prengui la decisió, ple que s'hauria de celebrar cap al novembre. Està previst que a finals de maig es constitueixi el Consell Editorial que haurà de regir tot aquest procés de participació ciutadana. Des de l'Ajuntament expliquen que bàsicament hi ha dues opcions de model: la gestió indirecta a través d'un contracte a una empresa privada com l'actual o bé la gestió pública, tot i que accepta que dins d'aquests "hi poden haver submodels com podria ser una empresa mixta". Ara per ara el govern no en defensa cap fins que no s'acabin d'estudiar totes les opcions, tot i que Ballart s'ha expressat ideològicament a favor de la gestió directa. Armengol ha apuntat que "cal tenir tota la informació sobre la taula per poder prendre una decisió".Des de MINA, el seu director general, Josep Lluís Armenter, ha explicat que el model en que se senten "còmodes" és en el de gestió privada però ha reconegut ser conscients que a nivell social i polític "pot tenir limitacions" i per això proposen la creació d'una societat mixta, "de manera que a finals del 2016 l'Ajuntament aportés el béns de la seva titularitat i MINA igual".Armenter demana no perdre de vista que la història de MINA és anterior al contracte que finalitza a finals de desembre del 2016 i que es remunta a cent anys abans. Armenter ha puntualitzat que el 1941, quan es va establir el contracte, no es va municipalitzar el servei sinó que es va establir un contracte per ampliar el servei que MINA ja venia prestant i es va especificar que "la reversió gratuïta a l'Ajuntament es limitarà als béns i afectes a l'obra i serveis adjudicats el 1941". L'empresa defensa que aquí no s'inclou ni el servei ni les infraestructures que MINA ja duia a terme abans del 1941, ni tampoc els aprofitaments i els serveis d'aigües que es van adquirir posteriorment. Per això, alerta que si es municipalitza el servei, l'Ajuntament haurà de fer front a una indemnització per tal d'expropiar i adquirir aquestes aprofitaments, serveis i instal·lacions. L'empresa ha incrementat recentment la comunicació i informació al ciutadà amb l'objectiu que aquest rebi totes les versions necessàries a l'hora de posicionar-se en el debat. En aquest sentit també estan fent trobades amb les associacions de veïns per explicar-los perquè defensen el seu model. "No s'ha de veure com que MINA defensa els seus interessos, aquí posem en primer lloc la ciutadania i ateses totes les confluències és un escenari (el que proposen) guanyador per a tots els actors", ha declarat. La relació entre l'Ajuntament i MINA ha tingut alguns moments de conflicte durant el procés, com per exemple el nomenat de Joan Gaya com a Comissionat per l'Aigua. L'empresa va interposar un recurs de reposició contra aquest nomenament per les competències assignades i per les declaracions que consideren que ha fet defensant la municipalització. L'Ajuntament va desestimar el recurs i davant d'això l'empresa va presentar un recurs contenciós administratiu. D'altra banda, l'Ajuntament considera que l'empresa no els ha facilitat tota la informació necessària per a la liquidació de la concessió. Veu ciutadana a favor de la municipalitzacióEn aquest debat hi ha un tercer actor que està treballant per aconseguir la municipalització del servei. Es tracta de la Taula de l'Aigua, una organització que aglutina diversos agents polítics i socials de la ciutat. Cèsar Guia, membre de la Taula, explica a l'ACN que fa més d'un any que treballen sota la premissa que la municipalització del servei "és la millor opció". Guia ha destacat que es tracta d'un servei bàsic i un dret per al ciutadana i que per això no s'hauria de poder comercialitzar. En l'aspecte econòmic, la Taula va presentar recentment una infografia a través de la qual denuncien que els costos associats al servei d'aigua que presta Mina i que es reflecteixen a la factura del ciutadà són un 79%, mentre que hi ha un 21% que no estan associats al servei. En xifres, Guia explica que són 3,65 MEUR que es podrien estalviar si la gestió fos pública. A més, apunta que els beneficis que treu l'empresa "no reverteixen en la xarxa" i denuncien també que la seva col·laboració per ajudar famílies que no poden pagar les factures és molt menor de la que aporta l'Ajuntament. Els beneficis els quantifiquen en 1,83 MEUR, xifres que des de Mina desmenteixen i apunten que s'està confonent el grup empresarial MINA amb l'empresa que ofereix el servei, que ha assegurat que obté uns beneficis "d'una magnitud completament diferent".Guia reconeix que "no per ser públic el servei ha de ser millor" i ha afegit que el que ells defensen és un servei públic "eficient, transparent i amb un consell d'administració on estiguessin representants partits polítics, sindicats, comitè d'empresa, l'empresa pública i els ciutadans tinguessin veu". Fins ara, han recollit unes 5.000 signatures a favor de la municipalització.

Enviar