directe ! a La República. N. 4126. Dimarts, 17 de novembre de 2026 18:29 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dilluns, 23 de maig de 2016 19:54 h

La despesa de la Generalitat creix en més de 1.000 milions d'euros en un pressupost que supera els 23.700 milions

El Consell Executiu aprova aquest dimarts el projecte de llei dels pressupostos de 2016 sense tenir-ne garantida l'aprovació

ACN Barcelona.-La despesa total de la Generalitat durant el 2016 superarà els 23.700 milions d'euros. Així consta en el projecte de llei dels pressupostos del 2016, que aquest dimarts aprovarà el Consell Executiu del Govern. Fonts d'Economia han explicat a l'ACN que la despesa creixerà en més de 1.000 milions (el pressupost del 2015 en preveia 22.481), un 78% dels quals destinats a partides socials. D'aquest increment de la despesa finalista, 317 milions d'euros aniran a parar a Sanitat, 211 a Ensenyament i 173 a Serveis Socials que, el 2015, sumaven conjuntament 15.014 milions d'euros. El pes d'aquests tres capítols en el pressupost creix del 71,2% al 73%, i superarà els 15.700 milions d'euros, encara lluny dels 17.400 que representaven el 2010. En paraules del vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, el Govern presenta uns pressupostos "expansius i realistes", tot i que no té la majoria garantida per aprovar-los i dependrà dels 10 diputats de la CUP.

700 nous milions en despesa socialLa despesa del Govern creixerà per sobre dels 23.700 milions, més de 1.000 milions per sobre de la del 2015. La despesa social s'emportarà la major part del pastís d'aquest increment, amb més de 700 milions d'euros concentrats, bàsicament, en Sanitat (317), Ensenyament (211) i Serveis Socials (173). Segons el Govern, un 78% de la nova despesa serà despesa social. El percentatge total de despesa social en el pressupost creixerà fins el 73% i s'hi inclourà també el pla de xoc de 270 milions d'euros pactat entre JxSí i la CUP. A més, l'increment salarial de l'1% als treballadors públics suposarà 110 milions d'euros i el pressupost d'Universitats i Recerca també s'incrementarà en 50 milions. En general, totes les conselleries augmentaran el pressupost respecte el de l'any passat.Sense reforma fiscal ni venda de patrimoni en el capítol d'ingressosEl capítol d'ingressos ha estat un dels més polèmics en la prèvia a la presentació del projecte de llei de pressupostos. Tot i que el programa electoral de Junts Pel Sí no preveia cap reforma fiscal en els principals impostos catalans, la voluntat de Junqueras "d'estudiar" la possibilitat d'incrementar el tram autonòmic de l'IRPF, l'impost de Successions o el de Patrimoni va ser criticat públicament per CDC. Junqueras es defensa afirmant que existeix un encàrrec del Parlament d'estudiar les possibles modificacions fiscals, tot i que en cap moment havia previst incorporar cap reforma en els pressupostos. El document que el Govern aprova aquest dimarts no inclou, doncs, cap canvi en els principals impostos catalans, tot i que caldrà veure si hi ha alguna novetat en el tram de negociació parlamentària. El soci de JxSí al Parlament, la CUP, ja ha reclamat públicament una reforma en els tres grans impostos. Els anticapitalistes volen rebaixar l'IRPF a les classes mitjanes i treballadores i incrementar-lo per a les classes benestants; volen que Successions recuperi els nivells del tripartit; i volen convertir l'impost de Patrimoni en un impost sobre les grans fortunes. La CUP també demana que s'incloguin els impostos anul·lats pel TC, com el de dipòsits bancaris, el d'emissió de gasos de la indústria, el de les nuclears i el d'aviació comercial. El Govern descarta aquesta opció, però sí que inclourà els dos impostos que actualment es troben suspesos pel TC a l'espera d'una resolució judicial ferma: el de pisos buits (pel qual es preveu recaptar 14 milions d'euros) i el de les empreses d'Internet (15 milions).Els comptes tenen previst augmentar els ingressos gràcies als 1.400 milions d'euros de la liquidació del finançament del 2014 (bestreta mal calculada) que es pagaran aquest 2016 i la millora de 520 milions d'euros en ingressos del finançament autonòmic d'enguany. A més, la rebaixa dels tipus d'interès farà que la partida d'interessos del deute creixi als nivells dels darrers anys. De fet, l'executiu preveu un estalvi de 850 milions d'euros en aquest capítol. La partida destinada a interessos del deute va suposar 1.500 milions d'euros el 2015. A finals de l'any passat el deute de la Generalitat va arribar als 70.000 milions d'euros.La llei de mesures fiscals i financeres recuperarà la taxa de protecció civil a les centrals nuclears, a través d'un gravamen de 44,14 euros per cada megawatt produït. El Departament d’Economia proposa recuperar aquest gravamen per a les centrals nuclears que es va eliminar quan es va aprovar l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’energia nuclear i que el Tribunal Constitucional va tombar en sentència del 14 d’abril del 2016.En l’apartat de mesures fiscals –que acompanya els pressupostos- també es modifica l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial i s’afegeixen el pagament als vols de mercaderies que fins ara estaven exempts. També se suprimeix el topall que existia fins ara de 20.000 vols i s’imposa una taxa única. L’objecte d’aquest impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera es gravar les emissions d’aquests gasos en els vols comercials i de mercaderies en el aeroports en els moments de les fases de rodada en pistes en el moment de l’aterratge o d’enlairament en els aeroports "pel risc que provoca en el medi ambient".També es modifica l’apartat 1 de l’article 103 de la llei que regula l’impost d’estades turístiques. En l’esmena que es fa s’especifica que els creuers turístics estaran afectats per aquesta taxa des del moment que estiguin amarrats en un port del territori català i es considera el període d’amarrat des de l’hora per la qual s’ha reservat l’atracada i fins el moment en què el vaixell afluixa l’última amarra. Pressupostos "realistes" que no "pintaran" ingressosOriol Junqueras no ha parat d'insistir els darrers dies que el projecte que presentarà el Govern dibuixarà uns pressupostos "realistes" que no "pintaran" ingressos. Una crítica velada als darrers pressupostos de l'anterior conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que el 2015 va presentar un projecte que fiava més de 2.100 milions d'euros a la negociació política amb Madrid i més de 300 a la venda d'actius i de patrimoni. ERC i CiU van acabar aprovant aquells pressupostos, tot i que l'oposició va advertir des del primer moment que eren "ficticis i impossibles" de complir.Junqueras no ha inclòs ni els incompliments històrics de l'Estat, com la disposició addicional tercera de l'Estatut (759 milions) ni impostos anul·lats pel TC com el de dipòsits bancaris, que va representar 600 milions al pressupost, dels que no es va arribar a recaptar ni una desena part. El projecte de pressupostos del 2016 tampoc inclou cap partida relacionada amb la venda d'actius i patrimoni ni amb noves privatitzacions.Objectiu de DèficitEl projecte del Govern s'ha elaborat tenint en compte el 0,7% del PIB que el ministeri d'Economia ha fixat com a sostre de dèficit públic. Una xifra que inicialment era del 0,3% i que la Generalitat reclama que sigui de l'1%, per garantir que la despesa de les autonomies (un terç del total de la despesa pública) tingui correlació amb els objectius de dèficit globals. Junqueras no s'ha cansat de repetir els darrers dies que els ingressos del projecte de pressupostos són "realistes" i cobriran la despesa, a diferència del que havia passat els darrers anys.La Generalitat sempre ha incomplert els objectius de dèficit. A finals del 2015, el ministeri d'Hisenda la va situar al capdavant de les autonomies incomplidores amb un 2,7%, enlloc del 0,7% exigit. La Generalitat rebaixa la xifra a l'1,95%, excloent les operacions 'one-off' que inclouen la despesa en infraestructures licitades abans de 2011 i el cost de les vacunes de l'Hepatitis C.Nou model de finançamentLa Generalitat finalment podrà cobrir la despesa –almenys sobre el paper- sense haver de recórrer a la negociació amb l'Estat. El Govern ha descartat incorporar ingressos poc clars com per exemple els que hipotèticament arribarien a través de la negociació d'un nou model de finançament. Comunitats com el País Valencià, per exemple, han quadrat els pressupostos incloent-hi 1.300 milions d'euros vinculats a un nou model de finançament que, de moment, no s'està ni negociant. De fet, la Generalitat Valenciana ha portat l'executiu estatal al Tribunal Constitucional (TC) per denunciar la "inconstitucionalitat" que representa l'infrafinançament del País Valencià en els pressupostos generals de l'Estat. Precisament, reclama que els 1.300 milions d'euros siguin reconeguts. Catalunya ha descartat fer una jugada similar i la conselleria d'Economia està convençuda que amb la millora dels objectius de dèficit, l'increment de la recaptació i la reducció d'interessos del deute es cobrirà el forat de 4.000 milions d'euros entre ingressos i despeses amb què es va tancar el 2015.Tràmit Parlamentari i Consell de Garanties EstatutàriesEl projecte de llei dels pressupostos del 2016 iniciarà el tràmit parlamentari tan bon punt aquest dimarts el Consell Executiu de la Generalitat els aprovi formalment. El vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, es desplaçarà al Parlament per lliurar, per primera vegada des que és el titular d'Economia, la memòria USB amb els diversos documents elaborats per la seva conselleria.Un cop els grups parlamentaris tinguin accés al projecte de llei de pressupostos i al de la llei de mesures fiscals i financeres que l'acompanya, el comptador per al seu debat final començarà a comptar. Els grups podran presentar esmenes a la totalitat que, probablement, es debatran en el Ple del proper 8 i 9 de juny, immediatament abans de l'inici de la campanya electoral. JxSí necessitarà el suport de la CUP (almenys 2 vots a favor i 8 abstencions) per rebutjar les esmenes a la totalitat. Si aquestes no prosperen, els comptes començaran a debatre's en comissió, amb la compareixença de tots els consellers per presentar els diferents capítols d'ingressos i despeses.Si en comissió superen les esmenes a la totalitat que es puguin presentar, els projectes de llei aniran avançant fins a la segona quinzena de juliol, quan estaran preparats per ser aprovats. El Govern calcula que els nous pressupostos podrien quedar aprovats a finals de juliol. La història recent demostra, però, que el tràmit es pot allargar encara més. Tant el 2014 com el 2015 el PPC va presentar recursos al Consell de Garanties Estatutàries contra la llei de pressupostos i la llei de mesures fiscals i financeres. El tràmit del Consell es pot allargar durant un mes, fet que podria obligar a aprovar els pressupostos al mes d'agost o a principis de setembre. Sempre que JxSí hagi aconseguit el suport de la CUP o dels diputats necessaris d'altres grups per tirar-los endavant. Si el Govern preveu no obtenir la majoria també podria optar per retirar el projecte, un fet sense precedents.Negociació amb la CUPLa majoria de 72 diputats que formen JxSí i la CUP per donar estabilitat al Govern és sobre la que se sustentarà la negociació parlamentària. L'executiu confia en convèncer els anticapitalistes, tot i que els altibaixos en la relació entre els dos grups parlamentaris no fan presagiar una negociació tranquil·la.El Govern vol convèncer la CUP que els pressupostos són necessaris tant per avançar en la lluita contra l'emergència social com per crear i muscular les estructures d'estat necessàries per avançar cap a la independència. Així, s'espera que l'Agència Tributària de Catalunya rebi un impuls important, que s'incrementi la partida destinada a Afers Exteriors i que es destini una part a finançar el procés constituent, tal com es va acordar amb l'esquerra anticapitalista al Parlament.L'Assemblea Nacional de la CUP ha deixat aquest passat cap de setmana un titular rellevant per afrontar les negociacions pressupostàries amb JxSí. Els militants de la CUP van aprovar una esmena que insta el grup parlamentari a trencar el pacte amb la coalició de CDC i ERC si no s'avança decididament cap a la "ruptura". La negociació pressupostària serà una prova de foc per determinar el nivell de salut de l'acord d'estabilitat parlamentària. Des de JxSí també hi ha qui diu, com l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que si la CUP no dóna suport als pressupostos s'haurà acabat el pacte d'estabilitat i, probablement, la legislatura. Ara fa algunes setmanes, l'equip econòmic de la CUP va posar sobre la taula les principals reclamacions pressupostàries a JxSí, que ja s'han començat a iniciar de forma extraparlamentària. Propostes que inclouen la modificació dels principals impostos i que plantegen la recuperació de taxes i impostos suspesos pel Tribunal Constitucional com a mesura de "desafiament" a l'Estat. Els anticapitalistes exigiran la rebaixa del tram autonòmic de l'IRPF per a les rendes més baixes i la pujada dels tipus per a les més altes; la recuperació de l'impost de Successions al nivell del 2008; i la conversió de l'impost de Patrimoni en un impost a les grans fortunes. Uns pressupostos de "ruptura" i "lliures de Montoro" en els que també plantegen renegociar el deute, però reconeixen que, a curt termini, no es pot pensar en impagar-lo.El pla de xoc de 270 milions pactat amb JxSí és un punt de partida pel que fa a l'increment de la despesa social, però la CUP insisteix en la necessitat de ser més ambiciosos i torna a parlar del document 'Fil a l'agulla' com un ideal a assolir en els propers comptes de la Generalitat. La desobediència també és protagonista entre les propostes, ja que la CUP demana al Govern que els pressupostos del 2016 incorporin tots els impostos suspesos pel TC, com el de dipòsits bancaris, el de les nuclears o el dels habitatges buits. Des del partit són conscients que, probablement, el govern espanyol i l'Alt Tribunal actuarien contra aquesta decisió, però veuen la incorporació d'aquests impostos com una manera més de guanyar "espais de desobediència" contra les decisions estatals.Per arribar aprovar els pressupostos, el Govern necessitarà que, a més dels 62 diputats de JxSí, almenys 2 diputats de la CUP donin suport als comptes i 8 més se n'abstinguin. El precedent més proper, el de la votació de la pròrroga pressupostària, va evidenciar que la CUP no estava disposada –aleshores- a deixar caure el Govern. 5 diputats de la CUP van votar a favor de la pròrroga d'uns pressupostos que un any abans havien rebutjat al Parlament. Els altres 4 diputats cupaires dels 9 que van participar en la votació es van abstenir.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.