El director d'Antifrau demana al Parlament més personal per poder lluitar millor contra la corrupció

Daniel de Alfonso defensa la feina de l'OAC i recorda que els càrrecs són treballadors de l'organisme nomenats pel Parlament

ACN Barcelona.-El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, ha demanat aquest dimecres més plantilla per poder treballar millor i lluitar amb més eficàcia contra la corrupció i el frau en les administracions públiques catalanes. En una compareixença al Parlament per presentar la memòria de l'organisme de l'any 2015, De Alfonso ha defensat la feina de l'OAC però creu que calen més mitjans per poder abordar més temes i més a fons.

De Alfonso ha explicat que l'organisme té 48 treballadors que ho fan tot, des de la web, fins a l'administració interna, la formació de funcionaris i càrrecs públics, la investigació i la prevenció. Per això, considera que menys mig centenar d'empleats és un "equip minúscul" que fa una "feina titànica". Així, ha recordat que en els últims anys no han pogut contractar més personal, cancel·lant fins i tot un concurs públic de 16 places, i que s'han aplicat retallades com a totes les administracions, passant de 6 milions a 4,7 milions d'euros de pressupost. Així, espera que els nous pressupostos confirmin que puguin contractar entre sis i vuit persones els propers dos anys.Davant de les crítiques de C's, De Alfonso ha defensat que les desenes d'informes que fa l'organisme, de 40 a 80 pàgines, es basen en l'anàlisi de fins a 4.000 fulls de documentació i d'expedients administratius. Qüestionat també per C's, el director ha dit que han treballat en expedients administratius i contractes valorats en 200 milions d'euros en total.També ha defensat que el nomenament de càrrecs interns, alguns criticats per suposada proximitat a CDC, es fa a partir de treballadors del propi organisme. Així, el director proposa tres possibles noms i el Parlament n'acaba confirmant un.La diputada de la CUP, Anna Gabriel, ha instat De Alfonso a baixar els salaris d'alguns dels càrrecs de l'organisme per poder contractar més treballadors.Feina fetaDurant el 2015, l'OAC va rebre 153 denúncies, la majoria de les quals anaven dirigides contra ajuntaments (64%) i la Generalitat (18%). El 2014, n'havia rebut 162. El 59% de les denúncies del 2015 van ser presentades per particulars i el 21%, per grups polítics. Va tancar 40 investigacions, de les quals en va arxivar nou; la resta van donar com a resultat 37 informes raonats i set recomanacions raonades adreçades a les entitats investigades; 16 comunicacions a autoritats competents i 11 a la Fiscalia.Un total de 98 de les 153 denúncies presentades a l'OAC el 2015 van ser sobre ajuntaments; 27 sobre la Generalitat; 4 sobre Consells Comarcals; 2 sobre Diputacions; 2 sobre fundacions; 15 sobre ens semipúblics i cinc sobre altres ens i administracions. La majoria de denúncies han estat per contractació pública, funció pública i subvencions.Pel que fa als denunciants, 91 comunicacions han estat presentades per particulars; 32 per grups polítics; 11, per funcionaris o treballadors públics; 7 expedients d'avaluació prèvia de versemblança s'han iniciat d'ofici; 10 per sindicats i dues d'altres entitats i institucions. El 22% dels denunciants demana la reserva d'identitat mentre que el 78% no ho fa. L'OAC va finalitzar 164 denúncies, algunes rebudes el 2014, en la fase prèvia de versemblança. D'aquestes, cinc han estat suspeses per correspondre a denúncies que es trobaven prèviament judicialitzades o a la fiscalia; 96 han estat arxivades i 63 s'han dirigit a la Direcció d'Investigació de l'Oficina.L'Oficina Antifrau ha fet el seguiment de 22 expedients de les investigacions que havia conclòs. Del total d'expedients, se n'han tancat 18 i 4 es troben en fase de seguiment ja que la Direcció de Prevenció es troba en espera de la resposta. També s'han presentat un total de 17 al·legacions a les normes. Durant l'any 2015, l'OAC va resoldre emetre 37 informes raonats, dels quals vuit a la Generalitat i entitats vinculades; 25 a entitats locals; 2 a universitats i 2 a fundacions.En fase d'investigació, s'han efectuat 170 requeriments a administracions públiques i altres ens, dels quals 78 s'han adreçat a Corporacions Locals i entitats dependents; 58, a la Generalitat i entitats dependents; 4 a ens públics estatals; 11 a persones físiques i jurídiques privades i 19 a òrgans de la Fiscalia i judicials. Totes les entitats i persones a les quals s'ha adreçat requeriments documentals el 2015 han donat resposta a les informacions sol·licitades. Set de les actuacions tramitades han estat suspeses temporalment per incompliment del termini concedit a l'ens requerit, de les quals una s'ha tancat el 2015.Pràcticament tots els ens han seguit les resolucions dictades per l'entitat, excepte l'Ajuntament de Santa Oliva (Baix Penedès). L'Oficina Antifrau va remetre al consistori un darrer requeriment sobre part d'una documentació sol·licitada el desembre del 2013. Quan l'OAC va tancar la memòria, l'ajuntament havia fet una tramesa documental, que va estimar com a insuficient. Com a novetat, l'OAC ha creat dins de l'Àrea d'Assessoria Jurídica un registre de sol·licituds d'Accés a la Informació, motivada per l'entrada en vigor de la Llei de transparència. L'Oficina ha rebut 52 sol·licituds i s'han resolt totes en temps i forma.Activitats formatives a ajuntamentsL'oficina ha realitzat 51 accions formatives en què han assistit 963 persones com a participants, amb 229 hores lectives. Els assistents han valorat la formació amb una nota mitjana de 8,6 sobre 10. L'OAC ha impartit jornades de formació a un total de 22 ajuntaments de municipis de més de 40.000 habitants el 2015 en una aposta per a la sensibilització de l'administració local. Hi han assistit 972 directius i de 116 alcaldes i regidors. Lleida, Reus, Viladecans i Mollet del Vallès no van respondre. L'OAC ha continuat treballant en l'àmbit educatiu a través del programa 'Jo, sí', en el marc d'instituts i col·legis públics per formar els professors.Col·laboració amb el ParlamentL'Oficina Antifrau va presentar l'Informe de seguiment dels treballs de la Comissió d'Investigació sobre el Frau i l'Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (CIFEF) a petició del Parlament el 10 de juliol. En el document s'examinen les compareixences practicades -un total de 77 de les 206 inicialment aprovades- i s'analitza l'estat de compliment de les mesures acordades pel Govern, en el marc de les cimeres per la Regeneració Democràtica de 2013 per traslladar al Parlament un seguit de recomanacions.

Enviar