Els regants de l'Esquerra de l'Ebre actuaran com a lobby per contrarestar l'ofensiva a favor del Pla Hidrològic

La Federació de regants de la conca aprova una derrama de 100.000 euros entre totes les comunitats per finançar la campanya de defensa de la llei aprovada pel govern espanyol

ACN Deltebre.-Absolutament sols dins de la Federació de Regants de la Conca de l'Ebre (Ferebro) en la seva oposició al Pla Hidrològic de Conca, la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre ha decidit actuar com a lobby per frenar la campanya favorable endegada en defensa de la llei aprovada pel govern espanyol. Ferebro, que aquest passat dilluns i dimarts va viatjar a Brussel·les dins d'una delegació mixta entre regants i govern espanyol per vendre les suposades bondats del Pla a les autoritats de la Unió Europea, ha aprovat recentment una derrama especial de 100.000 euros entre totes les comunitats que en formen part per finançar aquestes accions. Els regants de l'Esquerra, que admeten com a "incòmoda" i, fins i tot, "violenta" la seva situació dins de la Federació, reiteren que el Pla pot aprofundir els problemes de regressió i subsidència que ja pateix el delta de l'Ebre, reclamen actuacions imminents i adverteixen que, de no efectuar-se, perillen l'ecosistema, el territori i els seus habitants. Divendres, organitzen la I Jornada Aigua i Terra per analitzar aquests problemes i possibles solucions a partir de la gestió dels sediments de l'Ebre.

Els dirigents de la Comunitat de Regants de l'Esquerra entenen que no hi ha terme mig davant la posició mostrada per la resta de comunitats del conca de l'Ebre vers el Pla Hidrològic. Creuen que l'estratègia de Ferebro, d'intentar vendre a Europa la bondat de la llei aprovada pel govern del PP, i que les autoritats comunitàries vigilen, emprant l'argument de la "creació d'una gran riquesa agrària" a partir dels nous regadius previstos. "Ferebro pensa en ampliar el seu negoci de cara al futur i nosaltres volem poder continuar menjant del que tenim, de la terra que tenim. I això perilla, cada dia perdem més metres de terra", ha sentenciat el president del Sindicat de Regs de la Comunitat, Paco Casanova.La voluntat d'exercir com a lobby, sigui al costat de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, els grups ecologistes aliats o en solitari, s'inscriu dins de la voluntat ferma de la Comunitat de l'Esquerra, malgrat la seva solitud dins de Ferebro, de rebutjar el Pla Hidrològic de l'Ebre davant les maniobres endegades per defensar-los. Segons Casanova, són marginats de les reunions i es creen situacions violentes per mantenir la seva posició en contra de la llei aprovada pel govern del PP que sol trencar la "unanimitat" al respecte a les juntes de l'entitat, convertint-la en majoria absoluta. Ara, en contra de la seva voluntat, hauran de pagar la seva part de la derrama extraordinària aprovada per finançar la campanya. De moment, no tenen previst sortir-ne i creuen que tenen altres aspectes comuns per defensar. Asseguren, però, que si aconseguissin el suport de l'altra comunitat de regants del Delta, la de la dreta, podrien defensar amb més força el territori. L'entitat presidida per Manolo Masià, però, manté invariablement el seu suport al Pla i a les tesis de Ferebro. "És incomprensible la seva posició. Hauríem d'anar en la mateixa línia", sosté Casanova. Creuen que, com va succeir a l'Esquerra, el relleu al capdavant de l'entitat pot arribar, però l'organització interna ho complica.Des de la Dreta, sostenenn que la defensa del Pla els permetria preservar amb majors garanties la seva concessió de regadiu, aplicant solucions d'obres dures per mantenir a ratlla el mar. En canvi, per al president de la Comunitat, Víctor Delsors, es tracta d'un problema que supera, de llarg, el debat estricte sobre les concessions d'aigua i s'ha d'emmarcar en una visió més global, en l'"àmbit territorial". "Perillem nosaltres i el territori, els cabals, els sediments", recorda. "Per defensar-nos com a comunitat de regants hem de defensar el territori", rebla. A la llarga, adverteix, la pèrdua de terreny sota el mar podria acabar convertint-se en un "èxode" poblacional. Delsors, fins i tot, recorda que la mateixa Ferebro, en un document intern que no va comptar amb el suport de la Comunitat de l'Esquerra, ja preveia que, a partir de 2027, en cas de sequera podria donar-se el cas d'insuficiència d'aigua per garantir totes les concessions. Casanova, fins i tot, ha hagut d'escoltar a les reunions de l'organsme que de la mateixa manera "que el delta de l'Ebre es va formar si ha de desaparèixer, desapareix". "Si no tenim la terra, ens prendran la concessió", afegeix Delsors.De moment, les accions com a lobby dels regants de l'Esquerra es basaran en la "conscienciació" i en l'organització de jornades, com la prevista aquest divendres a Deltebre, sobre la gestió dels sediments per garantir la subsistència de l'espai, amb la participació d'experts com l'enginyer Miquel Albacar, el responsable del Programa d'Ecosistems Aquàtics de l'IRTA, Carles Ibàñez, o el catedràtic de la IPC Agustín Sánchez-Arcilla. A diferència dels anterior dirigents de la Comunitat, partidaris oberts dels transvasaments i dels grans projectes amb obres dures, els nous gestors creuen que la millor manera de fer front als problemes de la regressió i la subsidència passa per la recuperació dels sediments entrampats als embassaments de la part mitja de la conca. Un concepte "menys agressiu i més respectuosos amb el medi ambient", que va més enllà del "pa per avui i gana per a demà" de les solucions dures però "efímeres", segons Delsors. El tema s'ha convertit en una de les grans preocupacions dels regants de l'Esquerra sobre la pervivència del Delta. Han reclamat ja, per activa i per passiva, actuacions urgents a les diferents administracions, sense resultat. Tornen ara a exigir que posin fil a l'agulla o no descarten manifestar-se i emprendre actuacions judicials. "Ni la Generalitat ni ningú fa massa cosa. Ningú se n'ha preocupat seriosament", lamenta Delsors, tot recordant que existeixen estudis més que suficients per començar a treballar.Nous filtres contra el caragol maçanaEn un altre ordre de coses, els regants han explicat que continuen treballant en les mesures per fer front a la plaga del caragol maçana a l'hemidelta esquerre, el més afectat. Segons Casanova, les males expectatives per aquesta primavera després d'un hivern poc fred podrien acabar reduint-se. Descartada la idea d'inundar amb aigua marina, els regants continuen treballen amb l'assecament amb guarets experimentals d'alguns camps i, principalment, en la sectorialització dels arrossars plantejada per la Generalitat i els experts. En aquest context, Casanova ha anunciat que s'estan assajant dos filtres de forma experimental, als desguassos de Capítol i Barques i el Bassot per poder contenir l'accés dels caragols als camps i al riu al mateix temps que es permet el pas de l'aigua. La instal·lació –basada en un sistema de sorres i graves de diferents diàmetres- ha costat uns 4.000 euros, molt lluny dels 400.000 euros que la Generalitat va invertir en dos sistemes de filtració autonetejables avançats que, finalment, s'han revelat com a inservibles. De confirmar-se l'efectivitat del nou sistema, la comunitat n'instal·larà un més a la zona de la Pedrera, on es capten entre 5 i 6 metres cúbics d'aigua del riu. "La sectorialització ens permet gastar menys per al conreu que els tractaments amb saponina o altres sistemes", ha reblat Casanova, qui ha reconegut que la implicació activa del pagès en el procés serà fonamental per al seu èxit.

Enviar