El TS veu indicis de delicte en Homs pel 9-N perquè es van fer anuncis després de la suspensió del TC

El tribunal creu que la causa contra l'exportaveu del Govern és "escindible" de la resta que se segueix al TSJC contra Mas, Ortega i Rigau

ACN Barcelona.-El Tribunal Suprem (TS) veu prou indicis de delicte contra l'exconseller de Presidència i exportaveu del Govern Francesc Homs per la seva participació en el procés participatiu del 9-N perquè després de la suspensió del Tribunal Constitucional el 4 de novembre del 2014 es van seguir "publicant anuncis institucionals de la jornada" contractats pel seu departament, i també es va preparar un pavelló de la Fira de Barcelona per instal·lar-hi el centre de premsa, també per encàrrec de Presidència.

En la interlocutòria que s'ha fet pública aquest dilluns s'argumenta la decisió coneguda el 19 de maig passat, on s'obria un procediment judicial contra el diputat de DiL al Congrés, cosa que el fa aforat i només investigable pel Suprem. Com havia demanat la fiscalia, Homs serà investigat pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, els mateixos que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, que seguiran sent investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).El Suprem fa seus els arguments que va fer servir el magistrat del TSJC que investiga el cas, Joan Manel Abril, en l'exposició raonada que va enviar al Suprem per justificar la investigació contra Homs. La fiscalia va demanar el febrer passat que s'investigués Homs en considerar que hi havia indicis de delicte en el fet que sostingués en una carta enviada a l'empresa informàtica T-Systems que no hi havia cap impediment per seguir endavant amb el procés participatiu tot i la suspensió per part del Tribunal Constitucional el 4 de novembre.En l’escrit dels fiscals que porten directament el cas, Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres, s’acotava la suposada acció penal d'Homs en el marc dels contractes informàtics que van servir perquè la Generalitat deixés a punt els ordinadors portàtils que es van fer servir als col·legis electorals. Segons els fiscals, Homs va tenir un comportament "conscient i intencionat d'indubtable transcendència" perquè tots els preparatius seguissin endavant malgrat la prohibició del TC el 4 de novembre.Posteriorment es van aportar a la causa unes cartes intercanviades entre T-Systems i la Generalitat en les quals l'empresa informàtica preguntava al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), encarregat de la part informàtica del procés, el 4 de novembre mateix, si havien de seguir endavant amb el contracte. Tres dies després, el Govern li va respondre mitjançant una carta signada per Homs, com a màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat, on es deia a l'empresa que seguís endavant, perquè la resolució del TC no l'afectava, i que havien pres la decisió després d'informes jurídics interns i externs. A més, alertava l'empresa de les possibles conseqüències legals si incomplia el contracte.El magistrat instructor del cas va requerir a la Generalitat que els reenviés aquests informes jurídics, però el Govern no els ha aportat i les defenses al·leguen que són informes verbals.Però a banda d'aquesta intervenció directa, el Suprem, en base als arguments del TSJC, creu que Homs va tenir dues actuacions indirectes que també van incomplir la suspensió del TC. Així, tot i la suspensió del 4 de novembre, "es va seguir amb la publicació d'anuncis institucionals de la jornada del 9-N, resultat de la contractació per a aquesta finalitat de l'empresa Media Planning per part de la Conselleria de Presidència". A més, "durant el 7 i 8 de novembre Fira de Barcelona, subcontractada per la mercantil Focus, contractada per Presidència, va adequar un pavelló de Montjuïc --el Pavelló d'Itàlia-- per instal·lar-hi el centre de premsa, on es van oferir les dades de la votació".El passat 7 de març Homs va acudir voluntàriament al TSJC a declarar. Era una declaració voluntària per la seva condició d’aforat, una possibilitat emparada per al llei. En la seva declaració judicial, Homs va assegurar que la fiscalia té intencionalitats "polítiques" en el cas i està al servei del govern espanyol. Es va negar a respondre preguntes de la fiscalia i de l'acusació popular, Manos Limpias, i ni la seva ni les altres defenses li van fer cap pregunta. L'exconseller només va respondre algunes preguntes del magistrat, Joan Manuel Abril.Així, el diputat de DiL va opinar que el "60 o 70%" de la querella presentada per la fiscalia pel 9-N contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, tenia intenció política. Per a Homs, l'anul·lació que va fer el Tribunal Constitucional del procés participatiu el 4 de novembre era "ambigua" i no es pot comparar la suposada desobediència del Govern amb la de l'expresident del parlament basc Juan María Atutxa, ja que aquest va rebre diversos avisos concrets sobre la il·legalització de Batasuna.En tot cas, va dir que ell sempre va actuar legalment i creu que el govern espanyol podia haver actuat d'altres maneres abans d'acudir als tribunals. Segons ell, la reacció de l'executiu de Rajoy és una "acció de mal perdre" i creu que la seva possible investigació pel 9-N arriba justament ara que és portaveu de DiL al Congrés, i en el marc de les negociacions per formar govern espanyol. En aquest sentit, va dit que totes les seves actuacions com a conseller de la Presidència eren públiques i per tant no entén perquè és ara quan se l'investiga.Homs va acabat la seva intervenció assegurant que no vol ser "ni un màrtir ni un heroi", però: "quant més alta sigui la pena que ens demanen, més gran serà la nostra victòria".Divisió de la causaDesprés de la declaració, el magistrat del TSJC Joan Manuel Abril va acordar remetre tota la investigació al Suprem perquè, segons ell, la instrucció no es pot dividir ja que els fets atribuïts a Homs no poden escindir-se dels fets comesos per la resta d'investigats, l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau. La fiscalia preferia que se separés la causa i el Suprem li ha donat la raó.El Suprem, basant-se en dues decisions prèvies similars en el cas dels ERO d'Andalusia i en el cas contra un magistrat del TSJC per prevaricació en el cas de les ITV, separa la causa d'Homs de la resta, que es manté al TSJC perquè afecta encara a Irene Rigau, exconsellera d'Ensenyament i actual diputada al Parlament de JxSí. Així, "sense oblidar la importància que pot presentar la visió de conjunt, procedeix assenyalar la conveniència que es respecti en la màxima mesura possible el dret al jutge ordinari respecte cadascuna de les persones a les quals s'imputen fets punibles". Així, només recauran al Suprem les causes de les persones no aforades "quan s'apreciï una connexió material inescindible" entre els aforats i els no aforats investigats. Així, en el cas d'Homs, creu el Suprem que "l'actuació de l'aforat pot ser investigada amb autonomia i substantivitat pròpia". Tot i així, reclama al TSJC que li enviï totes les dades investigades que puguin estar relacionades amb Homs.Homs és membre de la Diputació Permanent del Congrés i, per tant, segueix sent aforat malgrat que les Corts estiguin dissoltes per les noves eleccions generals del 26 de juny.

Enviar