La Plataforma del Sénia explica al jutge per què advertien del perill sísmic del Castor que va acabar sent real

L'expresident de l'IGME diu que desconeixia el contingut de l'informe que va avalar la concessió administrativa del magatzem de gas

ACN Vinaròs.-El president de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia (PDTS), Joan Ferrando, ha estat un dels primers testimonis del cas Castor en comparèixer davant del jutge de la instrucció 4 del jutjat de Vinaròs aquest dimecres al matí. Ferrando ha estat interrogat sobre els orígens de la PDTS i especialment, sobre els arguments i fonaments que van portar l'entitat a oposar-se al projecte advertint constantment del perill sísmic que suposava la injecció de gas a les cavitats submarines, uns terratrèmols que es van acabant produint tal com havia avisat la plataforma. Abans ha testificat el president de l'Institut Geològic i Miner (IGME), Carlos Martínez Alonso, l'any 2009 moment en el qual l'IGME va emetre un informe que avalava la posada en marxa l'activitat gasista. Marítnez Alonso ha dit que no coneixia el contingut d'aquest informe, a partir del qual l'estat espanyol va autoritzar la concessió administrativa, i que només el va firmar. També han testificat un propietari afectat i una tècnica de la Generalitat de Catalunya.

El jutjat d'instrucció número 4 de Vinaròs ha iniciat una nova fase en les diligències prèvies del cas Castor amb la declaració dels primers dels 13 testimonis i 5 pèrits que ha citat, des d'aquest dimecres fins a principis del mes de juliol. El primer en prestar declaració ha estat Carlos Martínez Alonso, expresident de l'IGME. Martínez Alonso havia de donar explicacions sobre el conveni, de juliol de 2009, de col·laboració amb la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental i sobre la validació tècnica que es va fer del projecte perquè obtingués la concessió administrativa de l'Estat espanyol a partir d'un informe on assumia acríticament els plantejaments de l'empresa concessionària, Escal UGS, sense posar sobre la taula el seu potencial risc sísmic. L'expresident de l'organisme hauria tallat la possibilitat de contestar les preguntes de les parts sota l'argument que desconeixia el contingut d'aquell informe i que només el va firmar. Martínez Alonso ha delegat qualsevol responsabilitat en els seus superiors. De fet, els quatre autors i l'exdirector general de Política Energètica i Mines, Jorge Sanz, ja han passat també pel jutjat de Vinaròs com a investigats en el cas per aquest document. Precisament, en la seva declaració judicial el passat novembre, Sanz va transferir al llavors Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí la responsabilitat d'estudiar el risc sísmic. Per estirar el fil sobre aquesta qüestió, el titular del jutjat de Vinaròs ha citat també a declarar, el 4 de juliol, quatre treballadors de l'empresa URS –Ana Montero, Carlos Suárez, Rafael Orofino i Ricardo Carmona- com a responsables d'elaborar i redactar l'esmentat estudi d'impacte ambiental per encàrrec d'Escal UGS i en el qual es descartava de ple qualsevol perill de terratrèmols per les injeccions. Desmuntar la PDTSEl segon torn de testimonis aquest dimecres ha estat per a Joan Ferrando, president de la Plataforma en Defensa del Sénia. "Estem molt contents perquè pensem que la gent del territori que hem patit els terratrèmols havíem de tenir l'oportunitat de testimoniar en aquest procediment", ha apuntat. Ferrando ha estat interrogat sobre com es va crear la plataforma, d'on extreien la informació que els duia a advertir del perill sísmic de les injeccions de gas del Castor, i també sobre detalls de les al·legacions i denúncies que han fet en tot el procés, des de l'anunci del projecte Castor fins a la seva posada en marxa. Tot i això, el president de la PDTS ha lamentat l'intent dels advocats de l'Estat i de la defensa d'Escal UGS per desacreditar el seu testimoni. "M'han deixat en ridícul i m'han intentat desprestigiar", ha explicat Ferrando. La defensa hauria intentat minimitzar el seu testimoni sota l'argument que no té experiència professional en l'àmbit que estudia el cas. "No sóc tècnic ni científic però sóc un ciutadà que, amb molts altres ciutadans hem fet el que hem pogut per aturar el projecte i ara, perquè no el paguem nosaltres. Si tinc contradiccions me les menjo. El problema són els científics, els tècnics, els càrrecs de l'administració i de les empreses grans, que cobren un dineral i que no són capaços de fer la feina com l'han de fer", ha dit Ferrando durant el seu testimoni. Durant la compareixença, el president del PDTS també ha estat interrogat sobre l'informe de l'Observatori de l'Ebre de l'any 2005, en el qual s'avisava del registre de terratrèmols en el període posterior a l'explotació del pou per la petroliera Shell, que en va extreure petroli entre 1973 i 1989. L'organisme científic advertia llavors de la perillositat, per moviments sísmics, de l'aprofitament de la cavitat submarina perquè, segons dades de l'Observatori de l'Ebre, s'havien registrat 30 terratrèmols des de l'inici de l'explotació fins a l'any 1998. La defensa de la concessionària del Castor ha preguntat a Ferrando si tenien coneixement sobre el compromís d'Escal UGS amb l'Observatori de l'Ebre que incloïa la instal·lació, per part de l'empresa, de nous sismògrafs per al monitoratge de l'activitat sísmica. "Li he dit que estàvem molt contents perquè van ser aquests sismògrafs que van registrar els terratrèmols – la tardor del 2013- que van fer parar l'emissió de gas. No li ha agradat gaire", ha apuntat el president de la PDTS. També s'ha preguntat a Ferrando per APLACA, la Plataforma d'Afectats pel projecte Castor, que s'ha creat recentment per aglutinar les persones que van patir afectacions materials i immaterials (angoixa, patiment, ...) amb la crisi sísmica i que també ha de servir per demostrar que el miler de terratrèmols desencadenats per la injecció de gas al magatzem submarí de gas del Castor sí els va percebre la ciutadania, malgrat ho desmentís, aquest dimarts, el director general d'Escal UGS, Caros Barat, davant el magistrat. Més testimonis Després de Ferrando també ha donat el seu testimoni l'empresari agrícola Mariano Suñer, un dels principals afectats per la implantació de la planta terrestre del projecte Castor i que va obrir una batalla administrativa i jurídica en diversos fronts contra el govern espanyol i l'empresa concessionària. De fet, el jutge ha sol·licitat al Ministeri d'Agricultura còpia de l'expedient pel qual es va autoritzar, sense sotmetre el projecte a la pertinent avaluació d'impacte ambiental, el gasoducte d'interconnexió entre la planta terrestre i la xarxa general. Va ser el mateix Suñer qui va aconseguir que l'Audiència Nacional declarés com a nul el procediment, un extrem que el Tribunal Suprem va acabar ratificant fa pocs mesos. La darrera en comparèixer davant el jutge de Vinaròs ha estat una tècnic de la Generalitat de Catalunya, que ha pogut, per primer cop, testimoniar en aquest cas. Àngels Gómez, de l'Àrea de Projectes de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, és autora de l'informe d'al·legacions emès l'any 2008 per la Generalitat per reclamar al govern espanyol l'elaboració d'un estudi geològic i de risc sísmic per al projecte per part de l'Institut Geològic de Catalunya.

Enviar