El Defensor del Poble posa en dubte la indemnització a Escal UGS pel projecte Castor

L'ens demana al govern espanyol que aclareixi per què va autoritzar un pagament amb condicions fora del mercat sense conèixer abans la responsabilitat de l'exconcessionària

ACN Alcanar.-El Defensor del Poble ha demanat al govern espanyol que aclareixi per què va aprovar la indemnització de 1.350 milions d'euros a Escal UGS pel projecte Castor sense abans conèixer les causes i la responsabilitats per l'abandonament de la concessió del magatzem de gas submarí. En resposta a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que va trametre a l'organisme un escrit denunciant el cas, l'adjunt primer del Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, posa en dubte no només la manca d'explicacions sobre la fixació d'aquesta xifra milionària, sinó també el fet que les instal·lacions estiguin operatives com a requisit per cobrar la indemnització. A més, l'organisme mostra sorpresa per les condicions de l'operació financera que ha fet possible el pagament –amb un interès fix anual del 4,75% anual i que, segons els càlculs de l'OCU, pot elevar el cost sobre els consumidors per sobre dels 4.700 milions d'euros en els pròxims 30 anys-: "no hi ha un producte financer al mercat amb aquesta retribució i sense risc per a la inversió".

Arran de les queixes presentades per la Plataforma i altres entitats, el Defensor del Poble va obrir una actuació d'ofici sobre el decret llei d'indemnització pel projecte Castor aprovat pel govern espanyol l'octubre de 2014. En aquest context, l'organisme va requerir al Ministeri d'Indústria un informe sobre les mesures adoptades per depurar les eventuals responsabilitats d'Escal UGS, els estudis sobre la justificació de la inversió efectuada així com la necessitat de considerar les conseqüències socials i econòmiques que el magatzem de gas submarí produeix al seu entorn. En la resposta a la Plataforma, però, Fernández Marugán admet que les respostes obtingudes pel govern del PP no resolen bona part dels principals dubtes al voltant del pagament de la indemnització i ja ha demanat aclariments al respecte a la Secretaria d'Estat d'Energia.Concretament, reconeix que, malgrat que encara "s'estan estudiant les possibles responsabilitats" de l'empresa concessionària, el govern espanyol ja va autoritzar el pagament de la inversió "sense que de la informació tramesa es pugui deduir alguna cautela al respecte". Aquest estudi de les responsabilitats, recorda, és el que hauria de permetre avaluar la procedència del pagament o no de la indemnització. Però en aquest cas, el govern del PP hauria invertit l'ordre, segons va denunciar reiteradament la Plataforma. Un altre dels aspectes controvertits que també passa per alt el Ministeri és si en l'actual estat d'hibernació, les instal·lacions es troben o no operatives. D'acord amb la concessió aprovada el 2008 i l a Llei d'Hidrocarburs del 1998, el fet que les instal·lacions estiguessin operatives, plenament en marxa, era un requisit imprescindible perquè la concessionària pogués reclamar la recuperació del valor net comptable de la inversió. En el cas que existís dol o negligència per part de l'empresa, la indemnització es limitaria al "valor residual". Tampoc el govern espanyol es pronuncia sobre la investigació que la Comissió Europea efectua sobre la possibilitat que el pagament constitueixi un ajut d'Estat encobert contrari a la normativa de defensa de la competència, segons ha reiterat també la Plataforma.La resposta de Fernández Marugán va encara més enllà de qüestionar la pertinença de la indemnització i assenyala també l'operació financera al seu darrere que la va fer possible. De fet, el pagament dels 1.350 milions d'euros –més els110 que provisionalment havia cobrat fins 2012 així com, recentment, 300 milions més en concepte de retribució i manteniment fins l'extinció de la concessió- rebut per Escal UGS el novembre de 2014 en concepte de retorn de la inversió efectuada procedia d'una operació financera executada per Enagás, administrador tècnic del sistema i encarregat pel govern espanyol per hibernar les instal·lacions. La companyia va subscriure un crèdit amb tres entitats bancàries –Caixabank, Bankia i Santander- per pagar aquesta xifra a compte dels drets de cobrament dels peatges fixos per manteniment de la xarxa i emmagatzemament al llarg dels pròxims 30 anys. L'operació es va tancar a un interès del 4,75% fix anual al llarg d'aquest període. "No hi ha producte financer al mercat amb aquesta retribució i sense risc per a la inversió", etziba l'adjunt primer del Defensor del Poble. Tot plegat, segons els càlculs efectuats per l'OCU, podria elevar la factura final per als consumidors per sobre dels 4.700 milions d'euros en tres dècades.Segons el Defensor del Poble, el Ministeri d'Indústria no "concreta cap consideració, no l'adopció de cap mesura" sobre les conseqüències socials i econòmiques provocades pel magatzem de gas submarí al territori i que "els veïns han de suportar". Únicament, en aquest sentit, al·ludeix una "campanya d'informació ciutadana", "sense tenir en compte,a més, el reisc futur per possibles moviments sísmics" –en un territori, recorda Fernández Marugán, que se pot veure castigat per la manca de turisme així com per algun altre tipus d'inversions. Aquesta campanya, addueix el govern espanyol, tindria lloc un cop es prengui una decisió al respecte "tècnicament sòlida part del Consell de Ministres i a partir de "consultes interministerials". En aquest sentit, més enllà de l'informe crític de l'IGME, Indústria s'escuda en l'estudi demanat per Enagás al MIT i que ha d'arribar el segon semestre d'enguany, per determinar el futur del projecte Castor sobre la base dels "estudis tècnics i atenent l'evolució de la demanda de gas natural", al mateix temps que "garantir la sostenibilitat econòmica i financera del sistema gasista" i "prioritzant, de forma determinant, la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient". Negoci d'ACS i dels bancs, recorda la PlataformaLa Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, destinatària de la resposta del Defensor del Poble, ha remarcat els dubtes assenyalats sobre l'aprovació i pagament de la indemnització a Escal UGS. "Per primera vegada algú ha llegit el què dèiem des de 2013 a partir dels terratrèmol: senyors, no paguin per una obra que no està acabada per culpa del constructor –van injectar gas a uns cabals que no tocava i van generar els terratrèmols. I, segon, com el govern espanyol s'atreveix, encara que no fos directament, a arribar a una acord amb la banca per un crèdit gairebé al 5% a 30 anys, quan si avui en dia algú demana una hipoteca li ho fan al 2,5%, en un moment que el preu del diner és barat i que el govern espanyol treu bons l'Euríbor -0,15. Aquí no només ha fet el negoci Florentino Pérez, també la gran banca en prejudici de tots els ciutadans de l'Estat. Financem alguna cosa que no havíem de finançar i a un interès altíssim", ha subratllat el portaveu de la Plataforma, Evelio Monfort, que considera "il·lògica" la situació, especialment, després que a partir d'aquest 2016 els consumidors hagin començat a pagar més de 100 milions d'euros pel projecte Castor al seus rebuts del gas.El senador per Compromís, Carles Mulet, s'ha afegit a les crítiques al govern espanyol pel contingut del document del Defensor del Poble pels "seriosos dubtes per la possible falta de diligència en el pagament a la concessionària" i ha reiterat que exigirà el tancament de les instal·lacions un cop es doni a conèixer l'informe del MIT. Consideraa que el govern va actuar amb "lleugeresa" i "falta de diligència" en el pagament a Escal UGS i remarca el fet que no hagi quedat acreditada l'operativitat de les instal·lacions amb la hibernació com a requisit per al pagament de la indemnització. "No queda clar si ha existit negligència o frau", raona Mulet. El senador s'ha mostrat molt preocupat davant d'aquest escenari. "No entenem com el govern de Rajoy ha amagat el cap sota terra en plena crisi els Papers de Panamà del seu exministre i sembla haver deixat posat el pilot automàtic sense prendre noves mesures a l'espera que una força sobrenatural trobi la solució a una infraestructura que, com han constatat l'IGN i l'IGME, és perillosa i genera sismicitat a la zon", ha raonat. En aquest sentit, avisa que no entendrien un informe "privat" del MIT que desmentís els dos organismes públics o apostés per reobrir la planta" i ha reclamat al futur govern espanyol una actuació "contundent" per al seu desmantellament i que es depurin responsabilitats.

Enviar