El TC empara C's, PSC i PP per la resolució del 9-N

Els magistrats estimen parcialment els recursos que els tres partits havien presentat contra la tramitació de la resolució per part de la Mesa del Parlament

ACN Madrid.-El Tribunal Constitucional (TC) ha aprovat per unanimitat tres sentències que estimen parcialment els recursos d'empara que C's, el PSC i el PP van presentar contra la decisió de la Mesa del Parlament de rebutjar els seus escrits i tramitar la resolució del 9–N, que després va ser anul·lada pel TC en resposta a un recurs de l'Estat. Els magistrats han emès tres sentències en què donen la raó als partits adduint que es va vulnerar els drets dels grups parlamentaris. Els partits argumentaven que la cambra catalana no hauria d'haver convocat aquell ple perquè el PP encara no havia constituït el seu grup parlamentari ni havia nomenat el seu portaveu a la cambra. Han estat ponents el president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, de tarannà conservador, i els magistrats progressistes Juan Antonio Xiol i Fernando Valdés Dal-Re.

Els magistrats resolen d'aquesta manera els recursos que C's, el PSC i el PP van presentar per separat el 4 de novembre del 2015 –quatre dies abans de l'aprovació de la resolució del 9-N- que a més de qüestions polítiques i competencials apuntaven a una suposada vulneració del dret a participació dels ciutadans i dels seus representants parlamentaris que recull l’article 23 de la Constitució.C's i PP demanaven, a més, que el TC impedís de manera cautelar la celebració del ple –una petició que el PSC no va fer-, però el 5 de novembre els magistrats van desestimar aquesta possibilitat argumentant que no podien impedir un debat de manera cautelar però advertint també el Parlament que exercirien les seves funcions "amb prudència i determinació". Més enllà de la mesura cautelar, als seus recursos els tres partits demanaven al Tribunal que declares la nul·litat de l’acord de la Mesa del Parlament “i de qualsevol acció posterior relacionada amb la mateixa” i a reconèixer el “dret fonamental" a "accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics”.També emplaçaven el TC a declarar com a inconstitucional el contingut de la resolució, cosa que va fer més tard en resposta al recurs que va presentar el govern espanyol.Els recursos també feien referència a qüestions de fons i denunciaven una vulneració articles de la Constitució sobre l’Estat de dret i el sotmetiment dels ciutadans i els poders públics a la Constitució.Sobre aquest punt, els partits argumentaven que la qualificació de la declaració del 9-N per part de la Mesa del Parlament no es va ajustar a la legalitat perquè aquest organisme ha de verificar la regularitat jurídica de la iniciativa i inadmetre-la si no s’ajusta a l’ordenament jurídic. En aquest marc, Ciutadans, PSC i PPC denunciaven la negativa de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a acceptar la seva petició de demanar un informe jurídic, així com la decisió de la Mesa de rebutjar les peticions de reconsideració sense haver complert el tràmit d’audiència a la Junta de Portaveus, ja que “aquesta no es podia considerar vàlidament constituïda”.

Enviar