Els centres de recerca propis de Catalunya llançaran un fons de patents a la tardor

La institució que els agrupa, l’I-CERCA, cofinançarà el fons amb uns 60.000 euros mentre cada centre participarà amb 10.000 euros més

ACN Barcelona.-L’I-CERCA, la institució que agrupa els centres de recerca propis de Catalunya, preveu llançar a partir de setembre un fons de patents anomenat Gínjol amb l’objectiu de donar suport econòmic al llançament de patents i promoure l’economia del país, amb la creació de llocs de treball qualificat. La institució dotarà el fons inicial d’entre 60.000 i 80.000 euros però estarà cofinançat pels centres de recerca que hi vulguin participar. Aquests hauran de posar-hi 10.000 euros cadascun d’ells.

“L’objectiu no és incrementar només el nombre de patents sinó triar aquelles que realment considerem que poden tenir un impacte comercial, amb beneficis posteriors”, ha assegurat Lluís Rovira, director d’I-CERCA, durant la presentació de la tercera conferència CERCA al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Segons Rovira, l’I-CERCA avaluarà les propostes de patents i es triarà només aquelles que tinguin més probabilitats d’impactar en els mercats i ser comercialitzades. “No estem al mateix nivell de patents que de publicacions a Catalunya perquè mai al nostre país s’ha finançat externament el fer patents o molt tímidament. Si fem un fons perquè creixi en el futur, abaratim el cost de fer patents per poder-se fer més i de millors”, ha reblat. En aquest sentit, es donarà 10.000 euros a cada institució que vulgui fer patents i tindrà un ajut per afrontar la tramitació o els estudis d’assessorament. "No es cobreix el 100% però ajudem a què tiri endavant”, ha assegurat. Pel que fa a l'entrada de capital privat en aquest fons, Rovira ha assegurat que es preveu en el cas de donacions sense ànim de lucre. “No hi ha inconvenient sempre que les empreses no vulguin fer negoci. Si esperen un retorn econòmic llavors és més difícil que es pugui fer aquesta aportació, perquè les lleis del sector públic no ho faciliten gens”, ha explicat. També ha apuntat que si la patent té èxit, es retornarà al fons una part de la inversió igual o superior a la que s’ha donat. "Així sempre hi haurà ajudes. Serà la manera de sostenir el fons de manera indefinida”, ha assegurat. El sector reclama més finançamentEl director d’I-CERCA ha criticat que Espanya “s’hagi inhibit en gran mesura” de finançar la recerca. “Els pressupostos del govern espanyol han baixat un 40% i l’execució d’aquests s’ha reduït a la meitat. Per tant, ens hem quedat a una quarta part del que hi havia fa 10 o 15 anys”, ha lamentat. Per això, ha assegurat que els centres de recerca han hagut d’anar a Europa a buscar finançament i això "ha anat molt bé". "Estem recaptant la mateixa quantitat de diners per habitant que els països avançats en ciència com Àustria o més diners que Israel. I perseguim a Finlàndia o Dinamarca. Ara mateix Catalunya està captant 30 euros per persona en recerca, mentre que Alemanya en capta 31 euros", ha assegurat. Ara, segons Rovira, el sector busca noves fonts de finançament a Europa, a través del nou consell europeu de la innovació que ha llançat la UE. "Hem proposat que la nova institució financiï els resultats de recerca i els transformi en productes. Fins ara ningú pagava això i proposem que Europa pagui aquesta part", ha reblat.Bona salut de la recerca a CatalunyaActualment, Catalunya té 43 centres propis de recerca sota el paraigües del CERCA. Es tracta, segons el director d’I-CERCA, de centres "molt joves". Si es compara, però, amb països punters en recerca com Alemanya o França, amb anys d’experiència, Catalunya encara és “el germà petit” pel que fa a la quantitat de centres. "Ara bé, si mirem la qualitat, hem fet un salt amunt i estem a primera línia, a la Champions de recerca europea", ha assegurat. La recerca, necessària per al paísEl secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, ha destacat que els centres CERCA són "la nostra millor targeta de presentació en aquests moments políticament convulsos" i ha llançat un missatge de tranquil·litat. "Som contingents. El país sap que aquests centres són necessaris pel bé de la societat. És un reclam i una necessitat de país", ha sentenciat. I ha apuntat l'heterogeneïtat i la independència dels centres com la clau de l’èxit.

Enviar