Troben més de 50 eines de sílex d'un valor excepcional per la seva antiguitat al Barranc de la Boella al Tarragonès

Tenen entre 800.000 i un milió d'anys i estan molt ben conservades

ACN Tarragona.-L'excavació que en les últimes setmanes s'ha efectuat al Barranc de la Boella, a la Canonja (Tarragonès), ha posat al descobert un conjunt de més de 50 eines de sílex d'un valor excepcional per la seva antiguitat, que se situaria entre fa 800.000 i un milió d'anys, segons s'informa des de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), responsable de l'excavació. S'han trobat a la zona coneguda com la Mina i estan molt ben conservades. També s'ha recuperat un elevat nombre de copròlits de hiena i entre les restes òssies de grans dimensions destaquen diversos grans fragments d'astes de cèrvids i un fèmur de rinoceront de la mateixa cronologia que les eines.

Josep Vallverdú, codirector de l'excavació i investigador de l'IPHES, ha destacat que la Mina "conté un dels arxius més antics de l'evolució humana a Catalunya i a la península Ibèrica; i el més singular de tot és que no sabem encara quan acaba perquè a dia d'avui el seu potencial encara no és prou conegut".Els arqueòlegs també titllen d'excepcional la conservació de les restes de fauna. De moment s'han definit fins a quatre estrats amb material paleontològic i arqueològic. Pel que fa a les restes desenterrades en aquesta campanya, sobresurt la presència d'una gran diversitat de taxons -cèrvids, cavalls, bòvids i rinoceronts- que, segons l'IPHES, facilitaran una fonamentada interpretació paleoecològica dels ecosistemes fluvials i deltaics de la conca del Francolí. "Aquests tipus de coneixement són inèdits en les nostres contrades i són continguts singulars per explicar l'evolució humana i dels ecosistemes en la història recent de la Terra", ha afegit Vallverdú.Enguany, després de deu campanyes de treballs sota la direcció de l'IPHES, a la Mina s'ha instal·lat una marquesina que quedarà de forma permanent i contribuirà a la protecció del jaciment. Aquesta infraestructura ha estat impulsada per l'IPHES, amb l'ajut de l'Ajuntament de la Canonja, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.Intervenció en gran extensióD'altra banda, la campanya d'enguany ha implicat una canvi en la manera de treballar en aquest jaciment. "En aquests primers anys, ens hem centrat molt en fer diferents sondeigs per tal d'afinar en la seva antiguitat i en el nombre i característiques dels estrats fossilífers; en el sondeig de la Mina no sabem encara fins a quina profunditat en el temps geològic hi ha restes arqueològiques i paleontològiques", afirma Josep Vallverdú."Un dels propers reptes és acabar aquest sondeig, al mateix temps que el comencem a excavar en gran superfície, en extensió", avança l'arqueòleg. "D'aquesta manera podrem començar a fer estudis més aprofundits en el coneixement dels ecosistemes de la conca del Francolí gràcies a un nombre més elevat de fòssils", afegeix.Per aquest motiu, la propera campanya precisarà d'un augment del nombre de participants en els treballs arqueològics, per tal de poder preparar la intervenció en gran extensió. Això suposarà també treure un important volum de sediments. Però, tal com ha passat a la cala 1, és probable que els estrats més recents continguin restes arqueològiques i paleontològiques i, per tant, l'IPHES les haurà de documentar de la millor forma possible.En aquest sentit, en aquesta campanya s'han obert llistes de participació a graduats i postgraduats, per tal "d'incloure el jaciment del Barranc de la Boella en l'àmbit acadèmic i universitari europeu i esdevenir un jaciment escola els propers anys", planteja Vallverdú.Un projecte de recerca amb vocació universalLa desena de campanyes d'excavació arqueològica del Barranc de la Boella han servit de forma notable per adquirir els coneixements bàsics sobre el seu valor patrimonial, científic i acadèmic. El grup d'investigació format en part per personal de l’IPHES i del Museu de Ciències Naturals de Madrid-CSIC remarca la singularitat del jaciment per explicar l'origen del poblament humà d'Euràsia. Se'l considera un arxiu singular de la paleoecologia de la conca del Francolí de fa més d'un milió d'anys. "Per aquest motiu ja hem manifestat a l'administració local, regional i nacional l'oportunitat de construir un projecte de recerca amb vocació universal per conèixer la història natural de la humanitat que va viure a la Canonja durant aquests temps tant remots", conclou Vallverdú.

Enviar