En Comú Podem presenta un pla de xoc de 5.000 milions d'euros per ajudar els ajuntaments petits i mitjans de l'Estat

La confluència d'esquerres també plantejarà una nova llei de règim local i una d'hisenda local que acabin amb la LRSAL

ACN Igualada.-El cap de llista d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha presentat aquest dilluns un pla de xoc de 5.000 milions d'euros per ajudar els ajuntaments petits i mitjans de l'Estat. Des de la plaça de l'Ajuntament d'Igualada, el líder de la confluència d'esquerres ha subratllat la necessitat d'atendre els plans específics de les ciutats, que haurien d'incloure "un programa de cohesió social i urbana; la vertebració dels teixits urbans; i la dotació als serveis socials bàsics". El repartiment dels recursos es faria en funció de la població, la renda i els indicadors d'atur i pobresa energètica, entre d'altres. Per finançar el pla, la candidatura planteja la creació d'un fons de compensació de l'IVA que paguen els ajuntaments, la dotació d'una partida extraordinària als pressupostos i la negociació de fons europeus. El pla de xoc seria una solució temporal abans de l'aprovació de les lleis de règim local i d'hisenda local que acabarien amb al LRSAL.

El programa d'En Comú Podem preveu l'aprovació de les lleis de règim local i d'hisenda local, però fins que no arribin planteja un pla de xoc per a les ciutats mitjanes i petites. Domènech ha estat acompanyat a Igualada pel catedràtic en Ciència Política de la UAB Joan Subirats, assessor programàtic de la candidatura. La confluència pretén dotar el pla de 5.000 milions d'euros, a partir d'un fons de compensació de l'IVA, d'una dotació extraordinària als pressupostos generals de l'Estat i de nous fons europeus. Segons han explicat, és una iniciativa similar al pla de barris que està aplicant Barcelona a nivell metropolità i a la llei de barris de la Generalitat.Subirats ha recordat com ja als anys 80, Pasqual Maragall reivindicava que l'administració local gaudís d'un percentatge superior en la distribució dels recursos. Aleshores, Maragall reclama a que el 50% se'l quedés l'administració general, el 25% les comunitats autònomes i el 25% restant els ajuntaments i ens locals. Subirats i Domènèch han plantejat, en una línia similar, que el món local incrementi el percentatge de recursos que se li atribueix i també les competències. Actualment l'administració central disposa del 53%, les autonomies del 34% i els ajuntaments del 13%."Un tant per cent molt important de la despesa que controla la Generalitat es destina a polítiques socials, sanitat i educació", ha recordat Subirats. Precisament la proposta d'En Comú Podem és que els ajuntaments assumeixen part d'aquestes competències, a l'estil dels consorcis sanitaris i educatius que l'Ajuntament de Barcelona comparteix amb la Generalitat. En tot cas, Subirats ha subratllat que no pretenen fer un transvasament pur entre dels recursos autonòmics als locals, sinó que l'Estat també hauria de transferir percentatge a les comunitats autònomes, per exemple, reduint o eliminant els ministeris de Sanitat i Cultura, pràcticament sense competències. "Hem de trobar mecanismes perquè no hi hagi la sensació de ser un joc de suma zero", ha explicat Subirats.El catedràtic en Ciència Política ha explicat que el model de distribució de la despesa està basat en les experiències de països nòrdics, en els quals el món local té més recursos i competències i millors resultats. En tot cas, ha reconegut que a Finlàndia, Suècia, Noruega o Dinamarca, l'administració equivalent a les autonomies espanyoles no té pràcticament assignació de recursos perquè es tracta de països més petits que Espanya.

Enviar