Denúncies creuades per assetjament psicològic i difamació entre membres d'un institut de recerca de la UB

Tres exmembres del CREA van queixar-se per escrit a la universitat, que ha portat el cas a la fiscalia, i la direcció del centre d'investigació social s'ha querellat per difamació

ACN Barcelona.-La Universitat de Barcelona (UB) ha portat a la fiscalia tres queixes per escrit presentades per exmembres del Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats, el CREA (Community of Research on Excellence for All), per suposats assetjaments psicològics i manipulacions per controlar-los tota la seva vida privada. Alhora, la direcció del CREA ha presentat una querella per difamació contra aquests denunciants.

Segons han avançat TV3 i Catalunya Ràdio, els testimonis asseguren que els líders del grup els proposen participar en un procés de transformació social pel qual prèviament ells han de viure, per exemple, en un dels pisos del col·lectiu o participar en trobades on s'orienten i es valoren les seves relacions de parella. Segons les presumptes víctimes, el control arriba a l'extrem d'haver de consultar amb els guies del grup amb qui i quan poden tenir relacions sexuals.Fonts de la UB han explicat a l'ACN que el 18 de maig la universitat va rebre un escrit presentat per un membre de la comunitat universitària mostrant la seva queixa per aquests fets. En les dues setmanes posteriors es van rebre dues queixes més. Després de posar-se en contacte amb els tres exmembres, la universitat va decidir portar el cas a la fiscalia el passat 6 de juny, en considerar que la qüestió supera l'àmbit acadèmic i pot afectar l'àmbit penal.Per la seva banda, el CREA ha presentat una querella davant d'un jutjat de la capital catalana per considerar-ho una "campanya de difamació" que atribueixen a les seves denúncies, des del 2004, de l'assetjament sexual a les universitats de tot l'estat espanyol.En una roda de premsa feta aquest dilluns, la directora del CREA, Marta Soler, i altres membres vinculats a l'institut de recerca han negat les acusacions i les han qualificat de "calúmnies" fetes des de l'anonimat. L'advocat del CREA, Albert Ramentol, ha explicat a l'ACN que els atacs s'han produït a través de les xarxes socials, blogs especialitzats i fins i tot la viquipèdia, dirigits tant a la institució com a alguns dels seus membres.Segons Soler, els atacs s’haurien iniciat des que ells van denunciat casos d’assetjament sexual a la universitat, i que també respondrien a “enveges professionals”.Les denúncies es produeixen un mes després de la celebració a la Facultat d’Educació de la UB d’un seminari titulat 'Lo crea o no lo crea: sectas en el ámbito educativo', en el que va participar Juantxo Domínguez, president de RedUNE --que es defineix com una xarxa estatal de prevenció sectària i de l’abús de la feblesa--, la psicòloga Marga Barranco, i el professor de teoria de l’educació i exmembre del CREA Àlex Caramé. A la xerrada no es va fer al·lusió directa al CREA, encara que va sobrevolar en l’ambient, ja que, a banda del títol i de la presència entre els ponents d’un exmembre del CREA, entre el públic n’hi havia més.El febrer de 2015 des d'un compte de Twitter es va iniciar una campanya contra el CREA on se'l qualificava de "secta" i de "grup de manipulació psicològica". A més, es van penjar documents on s'explicava el procediment per anul·lar la personalitat dels membres, que tindrien com a guru el catedràtic de Sociologia i exdirector del CREA Ramon Flecha. Segons denuncien, els membres del CREA viurien en pisos compartits, separats per sexe --fins i tot en els casos de parelles amb fills--. El grup, segons els denunciants, també garanteix als membres la felicitat per la via d’una feina estable i les relacions sexuals.Ramon Flecha és l’impulsor de les comunitats d’aprenentatge, una experiència d’educació oberta que va néixer en una escola d’adults del barri de La Verneda de Barcelona i que amb els anys s’ha exportat a diverses localitats espanyoles i llatinoamericanes.

Enviar