Fernández Díaz no aclareix si el CIE reobrirà abans o després del 26-J

El ministre carrega contra el conseller Mundó per demanar-li que no reobrís el centre de la Zona Franca després de les obres

ACN El Prat de Llobregat.-El ministre de l'Interior i candidat del PP per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, no ha volgut aclarir aquest dimarts si el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona reobrirà les seves portes abans o després de les eleccions del 26 de juny. Fa uns dies la policia espanyola va confirmar que s'obriria durant la segona quinzena de juny, i tot apuntava que seria aquest dimecres, però informacions publicades aquest dimarts asseguren que la reobertura es farà després de les eleccions espanyoles, cosa que el ministre no ha volgut confirmar. "Es reobrirà quan s'acabin les obres, amb tota normalitat", ha dit en un acte electoral.

El CIE va tancar al novembre per obres de millora, obres que havien de durar quatre mesos. La seva reobertura s'ha anat posposant i semblava que havia d'entrar en funcionament aquest dimecres. Justament aquest dimarts s'ha convocat una manifestació contrària al CIE.Preguntat per aquest nou ajornament, el ministre no l'ha volgut confirmar, però ha aprofitat per carregar contra el conseller de Justícia, Carles Mundó, per haver-li demanat per carta que no reobrís el centre, atenent una resolució aprovada al Parlament. Fernández Díáz s'ha mostrat especialment molest pel fet que tant la carta del conseller com la seva de resposta es fessin públiques a través de la premsa.Així, ha acusat el conseller de filtrar la seva pròpia carta abans que la rebés el ministre, cosa que segons ell no és de "cortesia" i perjudica les "relacions institucionals". "Si vol fer-se publicitat, que ho faci a costa d'un altre, no a costa del ministre", ha renyat. "Que no ens doni lliçons de drets humans, que ja som grandets", ha afegit.El ministre deia en la seva carta que els CIE formen part de la legalitat europea i del compromís de l'estat amb la política migratòria comunitària, i formen part d'una mesura subjecta als principis de "legalitat, excepcionalitat i control". Així, recorda que la legislació europea sobre immigració irregular obliga a prendre mesures per fer efectiva l'expulsió dels estrangers sense permís de residència, i que la majoria de països tenen centres similars, amb estades màximes molt més llargues que a l'estat espanyol. La carta del ministre espanyol també recorda que l'internament és sempre ordenat per un jutge i pel "temps mínim imprescindible" per fer efectiva l'expulsió. La proporcionalitat de la mesura es basa en el fet que no hi hagi altres mesures alternatives per assegurar l'expulsió, valorant el grau d'arrelament.Per últim, el ministre assegura que l'internament sempre està controlat i supervisat per la policia espanyola, el jutge que ha ordenat l'expulsió, els jutges que vigilen els CIE, els fiscals d'estrangeria, el Defensor del Poble i el Consell d'Europa, i compta amb la col·laboració de la Creu Roja i dels col·legis d'advocats com el de Barcelona.En la carta del ministre hi havia dues petites errades en l'encapçalament. Sota del nom de Mundó i del seu càrrec, com a conseller de Justícia, el ministre hi afegia 'Comandante General de Ceuta', i just a la línia de sota hi posava 'Generalitat de Cataluna', sense la 'y'.Unes setmanes abans Mundó expressava el seu "respectuós desacord" amb la decisió del Ministeri de reobrir el CIE i demanava a Fernández Díaz que l'internament preventiu de persones en situació irregular fos l'última opció possible. També li recordava que aquests centres "generen un intens rebuig social" a Catalunya i que en una resolució aprovada al Parlament els CIE es consideren "una anomalia jurídica" i "un clar atemptat al contingut essencial al dret a la dignitat".Mundó argumentava en l'escrit que la privació de llibertat de forma preventiva i sistemàtica que persones que no han comès cap delicte, sense resolució judicial prèvia i pel simple fet de trobar-se en una situació administrativa irregular, "no pot formar part de la política migratòria d'un estat compromès amb els drets humans".El conseller de Justícia defensava que hi ha mesures cautelars administratives "més proporcionals i menys costoses" com la presentació periòdica davant l'autoritat, el dipòsit de la documentació, l'obligatorietat de residir en un lloc determinat o el règim de llibertat vigilada, que permetrien assolir "els mateixos objectius sense necessitat de recórrer a la privació de llibertat". D'aquesta manera, afegia, "es podria conferir un caràcter autènticament excepcional a la mesura cautelar d'internament, fent-la efectiva només en aquells casos on fracassin les altres opcions".Mundó també va recordar a Fernández Díaz que el 23 de juliol del 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per la qual es declarava que els CIE constitueixen "una anomalia jurídica" i que es constata que són "prescindibles". També recordava que en la mateixa resolució, el Parlament considera que aquests centres constitueixen "un clar atemptat al contingut essencial al dret a la dignitat que, com a base dels altres drets fonamentals, ha d'inspirar les polítiques públiques d'un estat democràtic i de dret".

Enviar