En Comú Podem reclama que les seleccions esportives catalanes puguin participar en competicions oficials internacionals

La confluència d'esquerres catalana vol revisar el concepte d'exclusivitat que l'Estat té en les competicions esportives

ACN Barcelona.-24 seleccions competeixen a França des del passat 10 de juny en l'Eurocopa de futbol. Un torneig organitzat per la UEFA i reservat únicament per a seleccions reconegudes oficialment per la FIFA. Catalunya, doncs, no pot aspirar, ara per ara, a competir-hi. Sí que ho pot fer, en canvi, en les competicions oficials de Korfbal, Pitch and Putt, Bitlles i fins a 21 disciplines esportives on les federacions catalanes tenen reconeixement internacional. En Comú Podem vol que Catalunya pugui competir internacionalment en totes les disciplines esportives. Així ho recull el programa que han elaborat per a les eleccions del 26-J i que ja portaven en el del passat 20-D. La confluència d'esquerres pretén que "es revisi el concepte d'exclusivitat a favor de l'Estat en la participació en competicions esportives oficials de caràcter internacional i, per tant, l’exclusivitat de les federacions espanyoles pel que fa a la gestió de programes coherents i globals d’esport d’elit".

La llei estatal de l'Esport i la doctrina del Tribunal Constitucional només preveuen el reconeixement oficial de les seleccions esportives de les comunitats autònomes quan no existeixi una federació espanyola de l'esport en qüestió. L'any 2008, el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), amb seu a Lausana (Suïssa), va dictaminar, però, que la Federació Catalana de Bitlles podia competir internacionalment tot i l'existència de la Federació Espanyola de Bitlles. La clau és el reconeixement de la Federació Internacional de l'esport en qüestió, en aquell cas la de bitlles. Així, hi ha 21 seleccions catalanes reconegudes internacionalment fins a aquest moment, tot i que en alguns casos, com en el de la de futsal el 2015, han estat excloses de les principals competicions.En Comú Podem ha tornat a incloure en el seu programa el reconeixement oficial de les seleccions perquè puguin competir internacionalment. Hi ha exemples de seleccions esportives no estatals que competeixen en tornejos internacionals i, fins i tot, poden arribar a enfrontar-se amb la selecció que representa a l'Estat. Un dels més simbòlics és el del Regne Unit, on coexisteixen les seleccions d'Escòcia, Gales, Anglaterra i Irlanda del Nord.A diferència del programa que inclou la confluència catalana, ni Units Podem ni A la Valenciana ni En Marea han inclòs als seus respectius programes referències a les seleccions esportives subestatals. Català al Congrés i al SenatLes 94 pàgines del programa electoral d'En Comú Podem, que es poden consultar a la seva pàgina web, inclouen desenes de propostes. La majoria les presenta diàriament el cap de llista de la formació i la resta de candidats arreu del territori. Més enllà de les seleccions esportives, la llengua catalana també protagonitza un dels capítols de propostes de la confluència d'esquerres. En Comú Podem reclama l'oficialitat oral i escrita del català al Congrés, al Senat i a la resta d'institucions públiques, a més de l'Administració de Justícia, inclosos el Tribunal Suprem i el Constitucional. A més, volen que l'Estat reconegui efectivament "la unitat de la llengua catalana" i fer reconèixer plenament la llengua catalana a les institucions europees.Exhumar les restes de Franco i anul•lar el judici a Lluís CompanysL'exhumació de les restes de l'exdictador Francisco Franco i del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, del Valle de los Caídos forma part d'una de les principals propostes en el capítol de memòria històrica. En Comú Podem vol convertir l'espai en un lloc "de rehabilitació i memòria de totes les persones mortes a conseqüència de la guerra civil i de la repressió franquista.A més, plantegen convertir el 14 d'abril, dia de la proclamació de la segona República, en el dia de la Memòria Històrica i proposen crear un banc d'ADN finançat amb recursos públics per identificar les víctimes de la guerra civil i el franquisme.Si En Comu Podem governa després del 26 de juny, declararà "nul de ple dret" el judici contra el president Lluís Companys "i totes les sentències i resolucions judicials o administratives dictades per motius polítics, ideològics o de creença per qualssevol dels tribunals o òrgans penals o administratius de la dictadura franquista".

Enviar