Iglesias reclama que prenguin la paraula sobre la consulta sectors del PSC que estan callats

El candidat d’Units Podem insisteix que Sánchez haurà de fer una proposta diferent al referèndum i que plantejar una reforma constitucional és tornar al 2009

ACN Madrid .-El candidat d’Units Podem a la presidència del govern espanyol Pablo Iglesias ha insistit aquest dimarts en reclamar al socialista Pedro Sánchez una proposat diferent al referèndum sobre la independència de Catalunya si és que es produeixen negociacions per a un pacte de govern. En declaracions en una entrevista a la cadena SER, Iglesias ha dit que en una negociació no hi ha línies vermelles “però volem escoltar una proposta millor”. El líder de Podem ha afegit que li sembla un “anacronisme” la proposta de reforma constitucional i que “plantejar el mateix de fa 8 anys no és sensat”. Pablo Iglesias ha assegurat que Units Podem no renunciarà a la consulta i s’ha mostrat partidari d’obrir un diàleg amb el PSOE en el qual han de tenir protagonisme PSC i En Comú Podem. “Crec que hi ha molts sectors del PSC que estan callats perquè els hi ha dit que no diguin el que pensen i es hora que prenguin la paraula i diguin el que pensen”, ha dit.

El candidat d’Units Podem ha afegit que el millor indicador que plantejar una reforma no és sensat són els resultats del PSPC i d’En Comú Podem a Catalunya. Iglesias s’ha mostrat convençut que en el cas que hi hagués una consulta per la independència guanyarien els partidaris del ‘no’ i que la situació a Catalunya està relacionada amb la “desafecció” i amb la “poca traça” dels governs espanyols, en especial del PP. Al respecte ha dit que l’independentisme no tenia fa 10 anys tanta força i que amb governs i actituds diferents a Madrid continuaria havent-hi però que seria una realitat minoritària. “Crec que nosaltres som la millor prova perquè quan la fraternitat opera i hi ha una força política estatal que entén la diversitat com riquesa tot canvia. És impressionant que una força política com Podem, que neix a Madrid, sigui la primera força política a Euskadi i Catalunya”, ha dit. El cap de llista ha dit que sobre els processos d’autodeterminació del País Basc o Galícia dependrà de la situació concreta de cada territori perquè en aquest moment “ni l’esquerra abertzale voldria que s’hi celebrés un referèndum ara” però que la Constitució del 1978 ja s’hi referia a diversos territoris de l’Estat com a nacionalitats.

Enviar