La fiscalia demana ara l'absolució d'Escarp pel parc de bombers de Joan Miró

El ministeri públic havia mantingut aquest dimecres la petició de vuit anys d'inhabilitació

ACN Barcelona.-La fiscalia ha demanat aquest dijous, per sorpresa, l'absolució per a l'exregidora i diputada del PSC Assumpta Escarp en l'últim dels dos dies de judici pel cas de la llicència d'obres del parc de bombers del parc Joan Miró de Barcelona. A última hora de la sessió d'aquest dimecres, el ministeri públic va mantenir la petició d'una pena de vuit anys d'inhabilitació per un delicte urbanístic, però aquest dijous, en un fet molt poc habitual, el fiscal ha retirat la petició. No obstant, una associació de veïns, com a acusació popular, li segueix demanant nou anys d'inhabilitació.

Segons han explicat a l'ACN fonts jurídiques, el fiscal que ha portat el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José Joaquín Pérez de Gregorio, ha dit que tot i que aquest dimecres a última hora va elevar a definitives les conclusions provisionals del fiscal d'urbanisme de Barcelona, no creu que l'acusació estigui fonamentada, i per això ha demanat l'absolució dels quatre acusats, Escarp i tres tècnics municipals del districte de l'Eixample. La fiscalia ja havia demanat l'arxivament del cas fa uns anys, però després va canviar de criteri i en va demanar la reobertura.En la sessió d'aquest dimecres, la secretària d'Organització del PSC i diputada al Parlament, Assumpta Escarp, va assegurar que ella no va signar la llicència d'obres de la caserna de bombers provisional del parc Joan Miró de Barcelona, sinó que ho va fer l'alcalde accidental l'estiu del 2009, Carles Martí. A més, va recordar que el parc és provisional, i que en altres ocasions ja s'havien instal·lat equipaments municipals temporals en zones verdes.Escarp va explicar que ella no va signar l'autorització de la llicència d'obres, demanada per l'Hospital Clínic per ubicar provisionalment el parc de bombers desplaçat del carrer Provença per ampliar l'hospital, ampliació que encara no s'ha fet. Així, també va dir que ni com a regidora de Seguretat ni com a regidora de l'Eixample va participar en la tramitació del projecte ni el conveni signat entre l'Ajuntament, la Conselleria de Salut i la Delegació del govern espanyol a Catalunya.En tot cas, va dir que tots els informes els van fer els serveis tècnics, jurídics i d'urbanisme, i que no sap qui va decidir que el parc provisional s'ubiqués en una zona verda com el parc de l'Escorxador o de Joan Miró.Escarp sí que v a admetre que potser es va precipitar en anunciar la futura ubicació, el juliol del 2009 en un ple de Districte, quan encara no era una decisió definitiva, però va dir que ho va fer per "transparència" i perquè el següent ple era a l'octubre. Les obres van començar aquell agost i es van acabar abans del gener del 2010. Al març ja s'hi van desplaçar els bombers del parc de Provença, que s'havia d'enderrocar ràpid per poder construir pantalles de contenció pel túnel del TGV entre Sants i Figueres.L'exregidora també va explicar que la ubicació de serveis municipals en zona verda de forma provisional ja s'havia fet anteriorment en casos, per exemple, com la remodelació de mercats municipals.Per la seva banda, els tres tècnics de l'Eixample jutjats, van explicar que en ser una instal·lació provisional no requeria un procés d'exposició pública ni un pla especial.La fiscalia demanava inicialment una pena d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic durant vuit anys i una multa de 6.000 euros per a Escarp.En el seu escrit, el fiscal afirmava que Escarp va "atorgar aquella llicència d'obres majors, malgrat saber aquesta que aquella nova construcció autoritzada afectava directament els usos ciutadans propis del parc". El ministeri públic també demanava la inhabilitació de tres tècnics municipals més.La fiscalia, en el seu escrit de petició d'obertura de judici oral, considerava que la concessió del permís d'obres per part d'Escarp era una acció constitutiva de tres delictes sobre l'ordenació del territori. El Pla General Metropolità de la ciutat estableix sobre el parc Joan Miró, popularment conegut com a parc de l'Escorxador, que "les àrees de parc urbà, sense perdre en cap cas la naturalesa de domini públic, només s'hi admeten els usos públics i els usos col·lectius que estiguin especialment previstos al pla especial que s'aprovi a aquest efecte i que respectin, en tot cas, les condicions següents: les edificacions no han d'ultrapassar l'ocupació del 5% de la superfície del parc en servei al moment en què es projectin i l'alçada màxima de les instal·lacions serà de 10 metres".El ministeri públic assegurava que el 31 de juliol de 2009 Escarp "va resoldre atorgar aquella llicència d'obres majors, malgrat saber que aquella nova construcció autoritzada afectava directament els usos ciutadans propis del parc urbà de Joan Miró i que aquella llicència no respectava els preceptes esmentats de preceptiva aplicació previstos en el Pla General Metropolità". En aquestes condicions es va construir el parc de Bombers del parc Joan Miró, que acull les dotacions que antigament es trobaven al parc del carrer Provença, davant de l'Hospital Clínic i que es van reubicar per deixar espai per a la futura ampliació del centre mèdic, que de moment no s'ha fet.La fiscalia demanava per a Escarp una multa de 6.000 euros i la inhabilitació per ocupar un càrrec públic durant 8 anys. També sol·licitava set anys d'inhabilitació per a dos tècnics municipals i un any per a un tercer.

Enviar