Les excavacions tornen al Born CCM per primera vegada des de la seva inauguració
La intervenció arqueològica se centra en una de les 60 cases del jaciment i hi participen alumnes d’Arqueologia de la UB
ACN Barcelona.-La intervenció arqueològica se centra en una de les 60 cases del jaciment i hi participen alumnes d’Arqueologia de la UB
El projecte d’excavació forma part del programa del propi Born CCM destinat a posar en valor les restes arqueològiques i mantenir viva la recerca. En aquest sentit, la intervenció té un primer objectiu que és el de completar l’estudi de la Casa Corrales (una de les 60 que hi ha documentades), i anar més enllà de la informació que se'n té ara. Això implica aixecar-ne el paviment i arribar fins a l’origen de la construcció. Un cop acabada la recerca, per mantenir la fesomia conjunta que llueix el jaciment del segle XVIII, es tornarà a pavimentar i recuperar el nivell que tenia la casa l’any 1917.Això, és clar, sempre que no es trobin rastres de les dues necròpolis, (islàmica i romana) que hi ha documentades, la qual cosa podria canviar els plans de l'equip d'arqueòlegs. Complementàriament, l’excavació servirà per solucionar la presència d’humitats en aquesta zona dels 8.000 metres quadrats del jaciment del Born, que provoquen eflorescències de sals a les pedres, segons s’ha informat aquest dimarts des de l’equipament. El tercer objectiu és col·laborar en la formació de futurs arqueòlegs, incloent el jaciment del Born dins de les pràctiques obligatòries dels alumnes grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. És per això que els millors alumnes de l’actual promoció estan participant aquests dies en les feines d’excavació i recerca científica al jaciment. La intenció del Born CCM és que aquesta operació tingui continuïtat en el temps i que cada any es pugui fer alguna intervenció que impliqui la participació d’alumnes, no només de la UB sinó d’altres universitats catalanes.Així ho ha explicat Toni Fernández Espinosa, director de les excavacions al Born des de l’any 2001 i també cap d’aquesta nova intervenció. Espinosa vol que el Born es mantingui com un jaciment “viu”, i valora el fet que els treballs es facin a la vista del públic que visita l’equipament. “El què volem és que sigui molt visible, i que la gent es pregunti què fem i perquè”, ha remarcat en declaracions a l’ACN. Fernández Espinosa ha celebrat aquesta primera intervenció arqueològica des de l’obertura de l’equipament, l’any 2014. I és que des de la primera gran operació i descoberta del jaciment, l’any 2001 -que va obligar a suspendre el projecte de construcció de la Biblioteca Provincial i a estudiar alternatives per conservar i presentar les restes-, les posteriors intervencions els anys 2005, 2008 i 2012 “van estar relacionades amb la construcció del Born CC, de l’edifici”. Ara, celebra l’arqueòleg, és la primera vegada que “podem dir on volem excavar i amb quin objectiu”. A la presentació pública d’aquesta intervenció hi ha assistit el Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes, així com Xavier Roigé, Degà de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i Maria Teresa Miró, Cap del servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.Tota la operació és fruit d’un conveni entre la Universitat de Barcelona, el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona i El Born CCM, que ha de fer possible tornar a obtenir informació del jaciment del Born i disposar de noves dades que permetin saber com era aquest espai fins el moment de la seva destrucció l’any 1717.






