Ignasi Aballí captura el temps a 'Seqüència infinita'
L'exposició es podrà visitar a la Fundació Joan Miró fins al 2 d’octubre
ACN Barcelona.-L'obsessió per copsar i descriure el pas del temps, la focalització en les mediacions a partir de les quals ens relacionem amb el món i amb els altres i l'explicació visual de la potència de la paraula són alguns dels trets distintius d’Ignasi Aballí, premi Joan Miró 2015 i autor de l’exposició que es podrà visitar a la Fundació Joan Miró fins al 2 d’octubre. La mostra consisteix a una successió de 35 obres, una quinzena de les quals produïdes específicament per a aquest projecte, que dialoguen de manera evident entre si. ‘Seqüència infinita’ proposa a l'espectador el repte d'enfrontar-se al temps com a bucle però aconsegueix una senzillesa expositiva a través del matís que la fa apta a qualsevol mirada inquieta.
Una de les obres exposades, 'Repintar Miró' és un vídeo on una de les restauradores de la Fundació, amb bata blanca i sobre fons un en blanc que suggereix l'infinit, pinta de blanc l'escultura de Miró 'Senyor, senyora', de 1969, per crear la il·lusió de fer-la desaparèixer. D'aquesta manera, Aballí mostra com "la pintura, que normalment serveix per fer veure, també pot servir per fer desaparèixer". A 'Índex (vint paraules)', Aballí mostra un vinil opac on ha buidat vint paraules. A través d'elles es pot veure l'exterior de l'edifici. Així, Aballí expressa en un cop de vista com d'evidents són "els filtres que condicionen la nostra mirada a la realitat".Tot i la complexitat de les idees que concep, Aballí les exposa amb una claredat i concreció que, sense ofegar la interpretació, la fa accessible a totes les mirades. "Pretenc que qualsevol persona, independentment del seu nivell cultural, marxi a casa amb una idea", ha declarat l’artista, fet que no impedeix un aprofundiment de les ments més exigents.Ignasi Aballí va néixer a Barcelona l'any 1958. En la seva obra utilitza vies artístiques com el collage, la fotografia o el vídeo, eines que el permeten apropar-se a una línia cada cop més conceptual. La seva trajectòria ha estat àmpliament reconeguda als més destacats centres internacionals d'art contemporani. La seva perspectiva se situa en els espais oblidats, desfocalitzats o fins i tot inexistents.






