Arriba al TC el primer recurs per una identificació policial de perfil ètnic

Un immigrant negre amb permís de residència va ser aturat a Barcelona per un agent pel seu color de pell

ACN Barcelona.-Un ciutadà resident a l'estat ha presentat aquest dijous un recurs d'empara al Tribunal Constitucional per haver estat identificat per la policia espanyola únicament pel seu color de pell. El jove compta amb el suport de les associacions Open Society Justice Initiative i SOS Racisme Catalunya per eradicar l'ús de les identificacions per perfil ètnic.

Zeshan Muhammad, ciutadà amb permís de residència de llarga durada, va ser aturat per un agent de la Policia Nacional espanyola a Barcelona. El seu color de pell el va convertir en sospitós de residir de manera irregular al país. Durant la detenció, l'agent va admetre que no hagués identificat a una persona blanca, i va afirmar que la raó per aturar-lo era "perquè ets negre, i punt!".La denúncia presentada argumenta que aturar una persona únicament pel seu color de pell, el que es coneix com a "perfil ètnic", viola el principi de no discriminació inclòs en la Constitució Espanyola i nombrosos tractats internacionals ratificats per Espanya.Segons SOS Racisme, aquesta denúncia posa en qüestió els "poders il·limitats atorgats per llei a la policia i la manca de mecanismes independents de supervisió dels cossos de seguretat pública, la qual cosa condueix a l'existència generalitzada de la pràctica de perfils ètnics". A més, busca un remei legal per a la víctima.No obstant això, el jutge del contenciós-administratiu, pas anterior al Tribunal Constitucional, va rebutjar la demanda per motius de manca de proves, tot i la declaració d'un testimoni que corrobora els fets, els documentats intents immediats i múltiples de la víctima per denunciar el que ha passat al més aviat possible, i una extensa documentació de la pràctica de perfils ètnics a Espanya per observadors locals i internacionals.Després de la desestimació, Zeshan Muhammad va expressar la seva consternació dient: "aquesta decisió i és un intent lamentable de silenciar i negar la meva experiència; és un fet que la identificació per perfil ètnic no m'ha passat només a mi, sinó a moltes persones a tot Espanya". De fet, ha estat detingut dues vegades més des de la primera denúncia. Amb el recurs presentat, forçarà el Tribunal Constitucional a posicionar-se sobre el perfil ètnic.Aquest és el primer litigi legal de perfils ètnics presentat a l'estat des de fa 23 anys. El cas anterior va ser presentat el 1992 per Rosalind Williams, de nacionalitat espanyola però nascuda a Estats Units. En resposta a aquesta cas, el Comitè de Drets Humans de l'ONU va dictaminar el 2009 que "les característiques físiques o ètniques de les persones no han de considerar-se com a indicatius de la seva possible situació il·legal al país", i que els perfils ètnics són discriminatoris i il·legals. Tot i això, la hipòtesi discriminatòria del Tribunal Constitucional espanyol que defensava que els espanyols només podien ser blancs, inclosa en la sentència del 2001 que va donar lloc a la denúncia a l'ONU, segueix sent la doctrina oficial i, com a tal, va ser "enèrgicament defensada" durant el judici per l'advocat de l'estat en representació del Ministeri de l'Interior, segons SOS Racisme.Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya, ha assenyalat la importància d'aquest recurs: "els perfils ètnics són, en general, l'inici d'una situació d'abús policial contra les persones migrants, tal com identifiquem en els nostres informes sobre la situació de racisme; aquesta pràctica no només és il·legal, sinó que criminalitza a les seves víctimes".La pràctica de perfils ètnics a l'estat s'ha documentat i condemnat pel Defensor del Poble, així com per les organitzacions de drets humans espanyoles i internacionals (entre ells el Comitè de Ministres del Consell d'Europa i el relator especial de l'ONU sobre el racisme). Una enquesta publicada per la Universitat de València va mostrar que les minories ètniques s'aturen de manera desproporcionada per la policia en comparació amb les persones blanques. "La recent reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana va ser una oportunitat perduda pel govern espanyol per adoptar mesures específiques per fer front a aquesta pràctica il·legal i complir les seves obligacions internacionals en drets humans", assegura el comunicat.

Enviar