Puigdemont: "Som a punt d'aconseguir allò pel que va lluitar gent com Patxot, un país lliure, independent i decent"

Sant Feliu de Guíxols rep la senyera amb crits a favor de la independència de Catalunya

ACN Sant Feliu de Guíxols.-La senyera "esquinçada i esfilagarsada" del mecenes Rafael Patxot ja torna a ser a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). La bandera va onejar durant dècades a l'observatori astronòmic que Patxot tenia a la població però la va haver de deixar enrere quan va fugir a l'exili, amb l'esclat de la Guerra Civil. Anys després, va aconseguir recuperar-la tot i que estava en mal estat. Durant l'acte de retorn a Catalunya del símbol, el president Carles Puigdemont ha assegurat que la senyera recorda a tot el país que la generació de Patxot "ens va salvar la memòria i ens va salvar la nació". "La nació, igual que la bandera, va ser esfilagarsada, esquinçada i la van intentar destruir i ells ens la van poder salvar", ha afirmat Puigdemont, que afegeix que Catalunya és "a punt d'aconseguir allò pel que va lluitar gent com Patxot, un país lliure, independent i decent".

Un acte "de justícia, de dignitat i de memòria" ha servit aquest dissabte per celebrar el retorn de la senyera del ganxó Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols. L'acte, presidit pel president del Govern, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha servit per "tancar ferides" i "reivindicar" la figura de Patxot, que amb l'esclat de la Guerra Civil va haver de fugir de Catalunya i es va exiliar a Suïssa.Quan va marxar, va deixar enrere una senyera que durant dècades havia onejat a l'observatori astronòmic que tenia a Sant Feliu de Guíxols. Al llarg dels anys, la va intentar recuperar, fins i tot escrivint una carta a un altre ganxó il·lustre, el president Josep Irla. No ho va aconseguir fins l'any 1951, després d'un llarg i dur litigi contra les autoritats franquistes. Quan la va recuperar, la senyera estava esquinçada i fet malbé.El president del Govern, Carles Puigdemont, ha ressaltat que "l'empeny" de Patxot per recuperar la senyera és un exemple de la lluita de tota una generació obsessionada en "mantenir viva" la nació. "Pel capteniment que han tingut grans homes del país, com Patxot, Irla, Gaziel o Rahola, per posar-la a disposició de generacions futures que algun dia, elles si, podrien gaudir de la conquesta de la llibertat que tants anys va costar", ha afirmat Puigdemont.El president ha assegurat que Catalunya "és a punt d'aconseguir allò pel que van lluitar tota aquella gent, un país lliure, independent i decent, basat en la cultura, el respecte i la coexistència amb altres pobles del món". Puigdemont ha parafrasejat, com ja va fer quan va prendre possessió del càrrec, un altre ganxó de l'època, Gaziel, i ha reiterat que és "fal·lible però insubornable". "Perquè així és com vull qu sigui el meu país, que és com han estat els grans homes d'aquest país".Finalment, ha destacat el president, l'acte d'aquest dissabte és també "un acte de memòria com la que tenen els països decents", de record i respecte cap a les generacions que "van haver de fugir morir o perdre les arrels" i també de reivindicació de qui va ser Patxot, que "mai es va arronsar, mai es va agenollar".La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, s'ha compromès a continuar lluitant contra els feixismes que, durant la Guerra Civil i la dictadura, van portar catalans lluny de casa seva. També ha assegurat que el Parlament combatrà els feixismes actuals. "Perquè jo em pregunto: És o no és feixisme utilitzar tots les eines, tots els instruments, tota la força i tot el poder de l'Estat per perseguir persones només per raons polítiques, perquè pensen de manera diferent?", ha dit Forcadell. L'acte d'homenatge ha començat amb la descoberta de la senyera, al vestíbul de l'Ajuntament. L'acte institucional s'ha fet a la plaça del Mercadal, on, entre d'altres, s'ha llegit la carta que el mecenes guixolenc va fer arribar durant el seu exili a Suïssa a Josep Irla. L'acte ha finalitzat amb diverses actuacions musicals a càrrec de la Coral i la Cobla Sant Jordi i el tenor Eduard Mas, i la interpretació de l'Himne Nacional de Catalunya.Senyera recuperadaLa senyera centenària ha tornat al municipi 120 anys després d'haver estat hissada en un des edificis més singulars de la ciutat, l'Observatori Astronòmic Català. Requisada amb el conjunt de l'edifici durant la repressió franquista, l'any 1951 va ser retornada al seu propietari, exiliat a Suïssa. Des de fa poc més de dos anys, la senyera va arribar del seu exili fins a l'Institut d'Estudis Catalans.La bandera explica una part de la història de Catalunya, la d'aquells que van haver de marxar pel franquisme, i esdevé un nexe d'unió entre dos dels personatges més rellevants de la història de Sant Feliu, Rafael Patxot i Josep Irla.Com Patxot, Josep Irla és ganxó i va ser president de la Generalitat a l'exili. Quan encara Irla era a Catalunya i amb les tropes franquistes avançant a Catalunya, Patxot li va demanar per carta des de Suïssa el novembre de 1938 que intentés recuperar la senyera, fos quin fos l'estat amb què la trobés. Segons Patxot explica en la missiva, no li feia res trobar la bandera "esquinçada" perquè coneixia, assegura, "les fetes de la bèstia humana que la perversió moral de les preteses autoritats civils i espirituals amb les quals he bregat anys i panys" des de la seva "catalanitat empordanesa". La bandera, però, no va tornar a mans de Patxot fins l'any 1951 i la manera com ho va aconseguir és encara una incògnita.Amb aquest acte, l'Ajuntament "tanca ferides i repara el dany", segons l'alcalde Carles Motas, amb la família pels danys morals que l'ajuntament franquista va causar a Rafael Patxot, a la seva figura i a les seves propietats.

Enviar