Romeva reivindica que Catalunya pugui tenir "veu pròpia al món" per defensar "principis i valors universals"

El conseller d'Afers Exteriors ha pogut finalment homenatjar els voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundual amb la senyera i al marge del govern espanyol, després d'un conflicte diplomàtic

ACN Belloy-en-Santerre.-El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha reivindicat aquest dilluns, en la commemoració del centenari de la batalla de Belloy-en-Santerre (Nord-Pas-de-Calais-Picardia, França) que Catalunya pugui tenir "veu pròpia al món" per defensar "principis i valors universals". Romeva ha homenatjat els voluntaris catalans de la Legió Estrangera francesa que precisament "van lluitar per aquests ideals, contra l'autoritarisme i pels valors republicans". Finalment ha pogut fer una ofrena amb la senyera i al marge del govern espanyol, després d'un conflicte diplomàtic que ha estat a punt de deixar la Generalitat sense poder participar en l'acte.

Precisament "per respecte als que van donar la vida per aquests valors", Romeva ha defensat que "era molt important" que l'homenatge "sortís bé". Les autoritats franceses pretenien, inicialment, que el conseller es limités a formar part de la delegació espanyola, però la Generalitat s'hi va negar, perquè la "gran majoria" els voluntaris catalans eren "independentistes" que combatien amb l'estelada. Romeva ha argumentat que tot i aquest "moment de gran transcendència, de canvis i de reubicació de moltes qüestions que estan en discussió", Catalunya té "la voluntat de transcendir aquesta situació puntual i mirar a llarg termini"."Aquesta voluntat que Catalunya pugui tenir veu pròpia al món per respectar principis i valors universals ens fa molt propers als fets que es van produir el 1916", ha defensat el conseller d'Afers Exteriors. La batalla de Belloy-en-Santerre, el 4 de juliol del 1916, va ser una carnisseria: en un sol dia hi van morir 900 combatents de la Legió Estrangera. 50 eren catalans, liderats pel poeta Camil Campanyà. Després de la guerra, la Mancomunitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona van finançar íntegrament la reconstrucció del poble, que va quedar literalment arrasat. Per això, des de llavors els principals carrers porten el nom de Rue de la Catalogne i Rue de Barcelone. I a la façana de l'ajuntament, pagat pels catalans, com l'església o el monument als caiguts, hi ha una placa en honor a Campanyà, que avui ha inaugurat Romeva, acompanyat pel delegat de la Generalitat a París, Martí Anglada."Més enllà de la seva nacionalitat, molta gent va defensar uns valors universals, com demostra aquest homenatge a Campanyà", ha destacat Romeva. El conseller ha qualificat de "plural" i "especialment emotiu" la commemoració del centenari i ha celebrat "l'agraïment molt sentit a Catalunya que han volgut fer palès les autoritats locals".Els organitzadors de la commemoració del centenari van convidar la delegació de la Generalitat a París a participar-hi, de la mateixa forma que es van posar en contacte amb les ambaixades dels EUA, Txèquia (que no era un estat independent el 1916) o Alemanya perquè també homenatgessin els seus morts. Però quan l'acte ja estava pràcticament tancat a nivell local, les autoritats franceses també van instar l'ambaixada espanyola a participar-hi i van demanar a la Generalitat que s'unís a la seva delegació. El Govern s'hi va negar rotundament i, finalment, la pressió dels alcaldes de la zona ha permès que aquest dilluns Catalunya pugui homenatjar els seus voluntaris al marge d'Espanya.

Enviar