Daniel Giralt-Miracle: “No es pot entendre l’aventura vital de la Rodoreda sense la seva obra plàstica”

L’IEC publica un volum que descobreix una faceta poc coneguda de l’escriptora, amb 200 creacions pictòriques

ACN Barcelona.-La creació artística és una faceta desconeguda de Mercè Rodoreda. No obstant això l’escriptora va produir abundant obra gràfica –dibuixos, collages, esbossos i aquarel·les-, sobretot durant els anys d’exili a París i Ginebra. La Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) acaba de publicar un volum (‘Mercè Rodoreda. Obra plàstica’) que per primera vegada recull dos centenars d’aquestes obres, peces que rarament s’han vist exposades. Daniel Giralt-Miracle i Maria Rosa Villanueva han estat el conceptualitzador i la catalogadora del llibre. El crític d’art ha manifestat que, un cop descoberta, “no es pot entendre l’aventura vital de l’escriptora sense la seva obra plàstica, un art de profunda subconsciència.”

‘Mercè Rodoreda. Obra plàstica’ és un catàleg amb més de 200 exemples d’obra plàstica de l’escriptora, catalogades per Maria Rosa Villanueva i amb una estructuració i conceptualització del crític d’art Daniel Giralt-Miracle. Per a aquest, “ha estat un plaer redescobrir la profunditat de la personalitat de Rodoreda” a través de la seva creació pictòrica, ha confessat. Aquesta faceta creativa més aviat desconeguda permet, diu Giralt-Miracle entendre millor les vicissituds de la seva vida des d’una altra profunditat (la pictòrica), doncs l’obra plàstica facilita molt la interpretació de les seves inquietuds i moments vitals a nivell “icònic i semàntic”. Aquesta és, segons el crític d’art, la gran virtut d’aquesta ‘descoberta’, més que no pas el valor artístic en termes absoluts de la seva creació. “No es pot dir que Rodoreda fos una pintora que també escrivia”, ha insinuat al respecte. Ara bé, Giralt també ha comentat que l’art de Rodoreda “no és un art d’artifici, sinó de profunda subconsciència. Potser aquí rau el seu atractiu”.El període més prolífic de Rodoreda pel que fa a la creació d’obra plàstica se seitua entre el 1949 i el 1957, durant el seu exili a París i Ginebra. Segons els promotors del llibre, allà hi va desenvolupar una faceta molt íntima, sovint críptica, “que avui resulta fonamental” per comprendre les angoixes que va viure durant aquells anys. El dibuix, el collage, l’esbós i l’aquarel·la van ser els formats predilectes de Rodoreda, que no es va prodigar gaire en la pintura. D’aquí que el volum circumscrigui les seves creacions a ‘obra gràfica’ i no pictòrica. Aquest vessant creatiu de Rodoreda va romandre ocult fins l’any de la seva mort, el 1983. Aquell any per primera vegada se’n va fer una exposició a Molins de Rei. Amb tot, però, i malgrat diversos intents de recuperar i difondre aquesta obra, el cert és que fins avui ha estat dispersa i no figura en l’imaginari col·lectiu com un tret propi de l’escriptora. Obres CompletesAmb l’edició d’aquest títol, el projecte d’edició de les Obres Completes de Rodoreda iniciat el 2008 per la Fundació que porta el seu nom és una mica més a prop. En aquest sentit, un dels seus membres il·lustres, Josep Massot, ha anunciat aquest dilluns que “acaben de rebre” el primer dels dos volums dedicats a la ‘correspondència’ de Rodoreda des de l’exili. Aquest és un llibre en què es porta molt temps treballant, ha dit Massot citant la tasca de la biògrafa de l’escriptora, Carme Arnau, i correspon específicament als anys de l’exili fins el 1960. Així doncs, per culminar el projecte restarà encara un segon volum de correspondència, el llibre dedicat a creació teatral i un darrer a la poesia. Des de la Fundació han fet avui un pronòstic “optimista” segons el qual les Obres Completes podrien ser un projecte acabat l’any 2018.

Enviar