Campanya intensiva d'UP i la comunitat del Xerta-Sénia per animar un 8% d'agricultors al Baix Ebre a endegar el regadiu

El sindicat agrícola assegura que amb unes 300 hectàrees homogènies ja es podria arrencar el projecte de reg a finals del 2017

ACN Tortosa.-Una jornada tècnica sobre la transformació dels conreus de secà amb la implantació del regadiu al Xerta-Sénia ha tancat aquest dilluns, a Tortosa, una intensiva campanya d'Unió de Pagesos (UP) i la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia per mirar de convèncer i animar els pagesos del sector del Baix Ebre a iniciar el projecte de regadiu. UP ha fet diverses xerrades als municipis, amb molta participació, i ha obert un procés d'entrevistes per censar i valorar l'interès i les possibilitats de posar en marxa el reg. Encara no hi ha dades oficials però el coordinador territorial d'UP a les Terres de l'Ebre, Hilari Curto, ha assenyalat que només caldria aglutinar els agricultors "d'una superfície homogènia de 200 o 300 hectàrees", menys del 8% de les 4.253 hectàrees de l'àmbit del Baix Ebre, per poder posar en marxa el reg a finals del 2017. El president de la Comunitat de Regants Xerta-Sénia, Lluís Cortiella, ha apuntat que el principal problema és la falta de relleu generacional que suposa un fre per als pagesos a l'hora d'invertir.

El sindicat Unió de Pagesos ha estat l'encarregat de desenvolupar el programa de dinamització del reg en relació al canal Xerta-Sénia. En el darrer mes i mig s'han dut a terme diverses xerrades a l'àmbit de la comarca del Baix Ebre. En concret, i amb una participació mitjana d'un centenar de persones per trobada, se n'ha fet a Aldover, Roquetes i als nuclis dels Reguers, Jesús i Vinallop. Aquestes xerrades han servit per fer difusió dels beneficis i els costos d'aquesta infraestructura i han acabat amb una jornada tècnica sobre la transformació de conreus de secà, com l'ametller, el garrofer i l'olivera, que s'ha celebrat a l'Hotel Corona de Tortosa, aquest dilluns a la tarda. Les oportunitats del regadiuLa jornada tenia per objectiu posar de relleu les oportunitats d'aquesta transformació en regadiu dels cultius tradicionals, i també en noves plantacions, a la comarca. De fet, el coordinador territorial d'UP a les Terres de l'Ebre, Hilari Curto, ha posat com exemple l'olivera. Enguany, a causa de les altes temperatures que es comencen a patir en aquest inici d'estiu i malgrat que es parteix d'una primavera plujosa que ha anat força bé per a la floració dels arbres, ja hi ha algunes oliveres on se seca el fruit. "Pot passar que, venint d'una floració més o menys bona, la collita sigui fluixa per les altes temperatures. Aquest és un element més per valorar que cal posar reg a les finques", ha defensat Curto. També el tècnic de l'IRTA del Programa d'Ús Eficient de l'Aigua, Joan Girona, ha comparat la producció de l'ametller, un cultiu amb els preus en alça en les darreres campanyes, segons si el conreu es rega o es produeix en secà. Amb el reg, de mitjana es poden produir 3.500 quilos en gra per hectàrea amb uns beneficis bruts de 12.250 euros per hectàrees (9.250 euros nets per hectàrea si es tenen en compte els 3.000 euros d'amortització per hectàrea del regadiu). En canvi, la producció mitjana en un camp d'ametllers de secà és de 225 quilos en gra per hectàrea, uns 788 euros bruts per hectàrea de beneficis (400 euros nets). La millora de la rendibilitat i la producció és només una de les avantatges que s'han explicat a una seixantena de pagesos presents a la jornada. El regadiu afavoreix la capacitat d'adaptació a nous conreus, amplia el ventall de possibilitats i permet fer plans de futur sense haver de dependre de la meteorologia, mentre es garanteix una amortització segura de la inversió. Tanmateix s'ha recordat que els sistemes de regadiu del futur passen per un ús "molt raonable, estable, eficaç, eficient i sostenible" dels recursos, sobretot de l'aigua. Com exemple, Girona ha explicat que amb un sistema de reg tradicional fan falta 70 litres d'aigua - 55 de reg i 15 de pluja- per produir una poma. En canvi, amb un sistema de reg mitjanament tecnificat aquesta quantitat es redueix a 43 litres però amb un sistema de reg molt tecnificat i una bona formació del pagès sobre el seu funcionament, el consum d'aigua per produir una poma es redueix a 32 litres -17 de reg i 15 de pluja-. Cens dels interessatsAbans d'aquesta jornada, el sindicat agrícola ha estat desenvolupant un cens actualitzat de regants i entrevistes per avaluar al Baix Ebre l'interès real de posada en marxa el regadiu Xerta-Sénia, unes dades que no tindran resultats oficials fins a la propera setmana. "L'objectiu és il·lusionar el territori i aconseguir en aquesta zona unes 400-500 hectàrees (un 10% de la superfície agrícola d'aquest àmbit del Baix Ebre), que estiguin una mica compactades, per començar portar aigua a les finques i començar el reg a finals de l'any que ve", ha apuntat el president de la Comunitat de Regants del Xerta- Sénia, Lluís Cortiella. En canvi, segons el coordinador territorial d'UP, amb 200 o 300 hectàrees seria suficient per endegar el regadiu. "Hi ha altres territori i parts d'aquest que han endegat el reg amb un 8% d'interessats i ha tirat endavant. Aquí també podríem i no cal esperar a tenir una zona homogènia tan gran", ha apuntat Curto. Un sector complicatA tot, tant Curto com Cortiella han reconegut que el del Baix Ebre és l'àmbit del Xerta-Sénia més complicat. "És el sector més difícil d'arrencar per diversos factors: per edat dels propietaris finques, perquè hi ha zones que tenen reg amb pous particulars i altres regs, i per la tipologia de les explotacions que són petites i de secà". Al Baix Ebre, segons Cortiella, el pagès està frenat per la crisi i per la manca de relleu generacional. "Els pagesos s'han fet grans, tenen els fills fora del territori, els preus dels productes agraris mai saben el que costaran. Si passés 10 anys enrere, el regadiu es tiraria endavant d'immediat", ha dit Cortiella. "És la mentalitat del pagès que li costa i no hi ha massa pagesos joves a la zona", ha afegit. La clau, com ha reconegut, és que es tracta d'una inversió que requereix de relleu generacional. El president de la Comunitat de Regants Xerta-Sénia ha destacat que els preus estan negociats i que "són assequibles". "Hi ha finançament al 2,5 d'interès com a màxim en els préstecs i, per exemple, una hectàrea a 10 anys amb préstec personal suposa entre 10 i 20 euros a pagar al mes. No són quantitats significatives. Cortiella ha apuntat que si l'arrencada del projecte fracassa al Baix Ebre es provarà al Montsià on, entre les poblacions de Santa Bàrbara, el Mas de Barberans, la Galera i Godall, aglutinarien més agricultors interessats en el regadiu.

Enviar