Les defenses de Mas, Ortega i Rigau demanen altre cop al TSJC l'arxivament de la causa pel 9-N

Al·leguen que el Govern no va incomplir la prohibició del TC, sinó que van realitzar un acte polític i recorden que els fiscals catalans van dir que no tenia efectes jurídics

ACN Barcelona.-Els advocats defensors de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau han tornat a presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tres sol·licituds per arxivar el cas del procés participatiu del 9-N. Un cop donada per conclosa la instrucció de la causa la setmana passada, les defenses creuen que ha quedat demostrat que cap dels tres ha comès cap delicte de desobediència ni prevaricació. Així, en els escrits asseguren que en cap moment el Govern va incomplir la prohibició del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre, ja que no va organitzar cap consulta vinculant amb cens de votants i no va arribar cap requeriment formal i exprés als encausats.

En els seus escrits els advocats recorden que l'Estatut permet al Govern organitzar processos participatius i una part de la Llei de Consultes que no va ser suspesa pel TC també insta l'executiu a fomentar la participació ciutadana en decisions polítiques. Així, consideren que la seva actuació va ser totalment política.Reiterant els mateixos arguments que en els seus escrits inicials d'oposició a la querella de la fiscalia i de Manos Limpias, i en la petició d'arxivament del passat mes de març, els advocats consideren que la instrucció del cas no ha aportat cap novetat i que tot el que es denunciava inicialment segueix desacreditat per les proves que, a més, són documentals i públiques, recorden.Així, recorden que la suspensió inicial de part de la Llei de Consultes i del decret de convocatòria de la consulta del 9-N va suposar que el Govern aturés tots els preparatius fets fins aleshores. No obstant, el 14 d'octubre el president Mas va anunciar un nou procés participatiu, diferent de la consulta plantejada inicialment perquè tenia menys garanties administratives. Així, se senyalen com a principals diferències el fet que no tenia un cens electoral previ, que estava organitzat amb la participació de milers de voluntaris i que no hi havia cap organisme de control.Fins el 4 de novembre, dia que el TC va suspendre també aquest procés participatiu, la Generalitat va preparar tot el dispositiu logístic i informàtic, i va contactar amb les escoles públiques per si podrien cedir els seus espais. A més, es va obrir una pàgina web on es van apuntar milers de voluntaris que es van formar i distribuir tasques per a l'esdeveniment.Així, segons les defenses, el 4 de novembre ja estava tot el dispositiu dissenyat i el Govern no va tirar endavant cap altre operatiu a partir d'aquell dia, tot i que els voluntaris i les empreses subcontractades sí que van realitzar tasques perquè el diumenge es pogués votar, tasques que havien estat encomanades abans de la segona suspensió per part del TC. A més, afegeixen que la web www.participa2014.cat no es podia desactivar perquè estava en múltiples servidors repartits per tot el món per tal d'evitar atacs informàtics, però ja no es va actualitzar més des d'aquell dia.Els advocats també recorden que el Govern va plantejar un recurs contra la suspensió i va demanar un aclariment de la sentència perquè concretés quines tasques concretes estaven suspeses. L'aclariment, malgrat la "pintoresca celeritat" d'altres actuacions del TC no va arribar fins després del 9-N.Els lletrats també recorden que ni el TC va acudir a la justícia ordinària per fer complir la seva suspensió, ni la fiscalia ni el govern espanyol van portar a tràmit cap actuació en el mateix sentit. Cap jutjat d'instrucció va actuar, tot i que diverses persones i entitats així ho van demanar expressament. Fins i tot, el govern espanyol va minimitzar públicament l'impacte jurídic del procés participatiu quan encara s'estava duent a terme, fins el 25 de novembre, en delegacions del Govern. A més, l'advocat de Mas recorda que dins mateix de la fiscalia es van detectar "acolorides divergències" sobre com actuar, en referència a la junta de fiscals de Catalunya, que va considerar, dies després, que no s'havia comès cap delicte, posició rectificada posteriorment per una votació de la junta de fiscals de sala del Tribunal Suprem.En aquest sentit, els recursos recorden la jurisprudència del Suprem en el sentit que perquè hi hagi delicte de desobediència hi ha d'haver una indicació molt concreta, personalitzada al càrrec públic, reiterada i amb un posicionament clar de l'autoritat per desobeir-la. Segons els advocats, aquests requisits no es van donar en cap cas, ja que ni Mas, ni Ortega ni Rigau van rebre cap notificació concreta, el Govern no va obtenir resposta de la seva petició de concreció i tampoc va ser advertit del possible incompliment de la resolució del TC.Així mateix, recorden que el Congrés de Diputats va treure del Codi Penal el delicte per convocar un referèndum, inclòs pel PP arran del 'pla Ibarretxe'. El recurs d'Ortega, per exemple, assegura que l'exvicepresidenta va informar públicament de les dades de participació i els resultats de la votació com altres vegades es fa amb altres esdeveniments de rellevància, però assegura que "informar no és executar i menys encara desobeir".La Sala Civil i Penal resoldrà el recurs contra la interlocutòria del magistrat en excedènciaPer últim, tampoc consideren viable l'acusació per prevaricació, ja que cap dels tres va emetre cap ordre injusta o clarament il·legal, ja que parteixen de la base que no es pot emetre cap ordre il·legal si no s'ha desobeït el TC. Per tot això, demanen a la Sala Civil i Penal del TSJC l'arxivament de la causa.En la seva interlocutòria de finalització de la instrucció, el magistrat del TSJC, ara ja en excedència, concloïa que els tres investigats van continuar endavant amb els preparatius del procés participatiu del 9-N després de la suspensió del TC del 4 de novembre. "De la instrucció ha resultat que l'organització, la preparació i el desenvolupament de la consulta no es va portar a terme només a través de voluntaris, sinó que van jugar un paper rellevant contractistes privats, que van prestar serveis abonats amb recursos financers públics", considera el magistrat.El jutge detalla algunes de les actuacions que es van fer després del 4 de novembre i que van portar a terme contractistes privats "amb el coneixement i acord dels tres investigats". Actuacions relacionades amb la pàgina web oficial encarregada per Governació, que "contenia el logotip de la Generalitat"; l'encàrrec del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) a una empresa de tres programes informàtics per a la recollida de dades el dia de la votació; la recollida i distribució del material elaborat pel Centre d'iniciatives per a la reinserció (CIRE) necessari per a la votació, com ara urnes, sobres o paperetes; o la instal·lació d'un centre de premsa.Així, tot i que Mas, Ortega i Rigau van declarar davant del TSJC que el procés va quedar en mans dels voluntaris després de la providència emesa pel TC, l'instructor conclou que no va ser així. A més, recorda que l'expresident de la Generalitat va rebre una comunicació per part de president del Constitucional en la que se li indicava la suspensió de la convocatòria del 9-N i que Rigau i Ortega en van rebre una altra de la Delegació del govern espanyol a Catalunya en que s'indicava que adoptar acords com la posada a disposició dels centres educatius podia contravenir la resolució adoptada pel TC. El jutge creu que els tres investigats es van negar "obertament" i de manera "intencional i conscient" a donar compliment al mandat del TC, "a diferència del que sostenen les defenses".El jutge considera que Mas coneixia des del dia 4 de novembre la decisió del Constitucional "per la qual havia de deixar sense efecte la convocatòria del 9-N" i "aturar tots aquells procediments als diferents departaments". En canvi, conclou que l'expresident de la Generalitat "va consentir i no paralitzar els diferents procediments de contractació, alguns de caràcter tant evident com la preparació d'un centre de premsa a Montjuïc". Segons el magistrat, sense la intervenció de contractistes privats contratats per la Generalitat després del 4 de novembre, "i en especial durant els dies 7,8 i 9 de novembre", el procés participatiu "no s'hauria pogut portar a terme".Pel que fa a Ortega, el magistrat destaca, entre d'altres, que va contractar un suplement d'assegurança d'accidents per als voluntaris i va encarregar "l'arquitectura informàtica necessària per tal que la jornada del 9-N fos operativa". A més, constata que va ser l'exvicepresidenta qui va "donar publicitat" dels resultats obtinguts des del centre de premsa internacional durant la jornada.Sobre l'exconsellera d'Ensenyament, el jutge considera que va actuar "de manera coordinada" amb els altres investigats. Conclou que Rigau "va procurar, mitjançant els caps de serveis territorials, que els directors d'instituts els cedissin per a la seva obertura com a punts de votació", i va possibilitar que els dies 7 i 8 de novembre "s'instal·lessin ordinadors, el software necessari i el material per procedir a la votació". En la interlocutòria, el magistrat recull que Ensenyament no va donar instruccions per escrit als directors d'instituts, sinó verbals, entre les quals, "lliurar les claus als serveis territorials" si no volien participar.

Enviar