La Generalitat farà un projecte per preservar la paret del jaciment de Fumanya que no es va fer malbé amb l'esllavissada

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha determinat que el lliscament va ser causat per la degradació de la roca per culpa de les inclemències meteorològiques

ACN Fígols.-La degradació de la roca per culpa de les inclemències meteorològiques va provocar l'esllavissada que va destruir part del jaciment de Fumanya, a l'alt Berguedà, el passat mes de maig, segons ha determinat un estudi de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Per evitar que es torni a repetir i preservar la part que encara resta, la Generalitat preveu elaborar un projecte que determinarà i quantificarà les causes del despreniment de blocs de roca i es fixaran diverses fases d'actuació. Una de les primeres accions serà fer un reforç de les mesures de seguretat del jaciment, com ara la senyalització i el tancament del peu de la paret. També es farà una primera estabilització de la zona de l'esllavissada per evitar nous despreniments.

El passat 9 de maig hi va haver una esllavissada al jaciment paleontològic de Fumanya sud, que va destrossar uns 30 metres del jaciment de dinosaures. Representants del Departament de Cultura, la Diputació de Barcelona, els alcaldes de Fígols, Cercs i Vallcebre, i membres del Consorci Ruta Minera, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya s'han reunit al Museu de les Mines de Cercs per tractar les actuacions que cal dur a terme per evitar episodis similars. Segons informa el Departament de Cultura, des de l'esllavissada, la Direcció General de Patrimoni ha dut a terme una "revisió exhaustiva" de la documentació existent sobre Fumanya, han efectuat diverses visites d'inspecció al jaciment i s'ha sol·licitat la col·laboració de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per avaluar les causes de l'esllavissada i la proposta de solucions. A partir de l’estudi realitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, s'ha establert que la causa més probable del lliscament es trobaria en la degradació de les discontinuïtats de la roca, principalment pels agents climatològics, fet que comporta la pèrdua de resistència, juntament amb la possibilitat que aquestes discontinuïtats estiguin plenes d'aigua. A la reunió, els diversos representants de les institucions i entitats implicades han acordat diverses fases d'actuació al jaciment, en funció de la urgència. En primer lloc, es farà un reforç de les mesures de seguretat del jaciment per garantir la seguretat de les persones, algunes de les quals ja s'han implementat, com la senyalització i el tancament del peu de la paret. També es durà a terme l'elaboració i execució d'un projecte que comportarà una primera estabilització de la zona de l'esllavissada per evitar nous despreniments. Les actuacions consistiran en l'establiment d'un treball de sanejament del bloc sud-oest, l'estabilització de la massa inestable de la cicatriu nord-oest i la instal·lació d'una barrera temporal a la capçalera de l'esllavissada per impedir la caiguda dels fragments rocosos de la tartera. Finalment, s'elaborarà la redacció d'un projecte específic de preservació de la resta de la paret de Fumanya sud contra els moviments de massa. Aquest projecte haurà d'establir i quantificar les causes que donen lloc al despreniment de blocs de roca, establint els paràmetres geotècnics i els mecanismes cinemàtics dels despreniments. Segons Cultura, el document també haurà de recollir els nombrosos antecedents de caracterització de la paret de Fumanya sud i haurà d'incidir especialment en els següents punts: impedir la infiltració de l'aigua per la part superior del talús mitjançant la construcció d'un element de desguàs a la capçalera de la paret; impedir l'augment de la pressió de l'aigua en els plans d'estratificació a partir de la realització de drenatges a la base de la paret; estabilització de la paret amb la inclusió d'elements d'ancoratge o de repeus a la paret per impedir la mobilització de les masses; anàlisi del caràcter evolutiu i de la degradació de les margocalcàries amb contacte amb els elements atmosfèrics. Segons el comunicat que ha fet públic la Generalitat, també caldrà fer nous estudis encaminats a trobar solucions de conservació de les icnites i els rastres. Paral·lelament, la Diputació de Barcelona, el Consorci de la Ruta Minera i el Museu de les Mines de Cercs estan treballant en el projecte museogràfic del Centre d'Interpretació de Fumanya Sud.

Enviar