El barri oest de la fortificació centra la nova campanya d'excavacions al jaciment dels Vilars d'Arbeca

Han finalitzat els treballs al barri est, corresponents a la fase fundacional

ACN Arbeca.-La campanya d'excavacions 2016 al jaciment dels Vilars d'Arbeca (Garrigues) té com a principal objecte d'estudi el barri oest de la fortificació, corresponent a la fase Vilars I. Fins ara, els treballs han aportat noves dades en relació amb els forns, la plaça i les cases, així com en la disposició general del barri perquè s'ha vist que allò que en la fase posterior havia estat un carrer de circumval·lació, en la fase preibèrica -que ara s'està excavant- no funcionava com a tal, fet que obligarà els arqueòlegs a reinterpretar tot aquest espai interior. Altrament, s'ha finalitzat l'excavació del barri est de la fortificació, completant així la zona on es mostra Vilars 0, la fase fundacional i més antiga. Els Vilars és un jaciment protohistòric situat a l'extrem nord de la comarca de les Garrigues. Les excavacions dutes a terme des del 1985 i fins a l'actualitat han fet palesa l'existència d'una fortalesa de la primera edat del ferro amb una ocupació continuada fins al període ibèric ple (VIII-IV aC).

El Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) centra aquesta nova campanya d'excavacions als Vilars d'Arbeca al barri oest de l'interior de la fortificació. Es tracta d'un espai on un seguit de cases comparteixen els murs mitjaners, es recolzen per darrere a la muralla i obren a un carrer de circumval·lació i a una plaça, que té la particularitat que acull un conjunt de forns d'ús comunitari i que els investigadors suposen que es dedicaven a la panificació. En concret, s'està excavant la fase Vilars I, que correspon a l'època preibèrica.El catedràtic de Prehistòria de la UdL i director del GIP, Emili Junyent, explica que s'ha constatat l'existència de grans cases que alternen amb espais que ara s'estan començant a definir i que fins que no s'avanci més en l'excavació no es podrà interpretar quina era la seva morfologia i dimensions, així com la seva funcionalitat, perquè sembla "que no siguin pròpiament cases".Junyent remarca que els treballs que s'estan duent a terme en aquests moments són "lents i complexos però alhora interessants", ja que excavar a l'interior dels habitatges suposa "excavar tots els paviments i tots els elements d'arquitectura en terra domèstica que es conserven a l'interior". El mateix passa a la zona dels forns, que també se segueix excavant, tenint en compte que es tracta d'unes estructures que "s'amortitzen relativament en poc temps", cosa que significa que "en ocasions el mateix forn es refà construint una solera nova i aixecat noves parets i la volta, o simplement s'hi construeix al damunt un forn nou", explica Junyent.En aquesta campanya d'excavacions també s'encetarà un tema "que segurament no resoldrem aquest estiu" i que se centrarà en la façana de les cases, que hauria d'ajudar a entendre la delimitació de la plaça i de l'espai ocupat pels forns. En aquest sentit, el que en la fase posterior (Vilars II) funcionava com a carrer de circumval·lació, ara s'està veient que en la fase Vilars I queda tallat i, per tant, obligarà els investigadors a reinterpretar tot aquest espai interior del barri, segons explica Junyent.Altrament, en l'inici d'aquesta campanya es va finalitzar l'excavació del barri est de Vilars, situat al costat de la porta est de la fortalesa. Aquests treballs han permès completar una zona on es mostra Vilars 0, la fase fundacional i més antiga del jaciment. Emili Junyent remarca que el criteri d'intervenció que s'està seguint a Vilars prioritza la presentació al públic del jaciment d'una forma entenedora. Així, s'excaven zones prou àmplies "perquè puguin ser entenedores per als visitants i evitant la superposició d'estructures de diferents fases".La campanya d'excavacions als Vilars d'Arbeca, que s'allargarà encara durant tota la setmana vinent, s'emmarca en el curs teoricopràctic d'arqueologia, que un estiu més es porta a terme en el marc de la Universitat d'estiu de la UdL. El curs compta amb una quinzena d'estudiants matriculats procedents de diferents universitats catalanes i de l'Estat. Tot i això, durant tot el mes de juny ja s'han estat duent a terme treballs d'excavació al jaciment per part dels arqueòlegs del Grup d'Investigació Prehistòrica de la UdL.Els Vilars d'ArbecaLa fortalesa dels Vilars d'Arbeca és una construcció única en el món ibèric català i europeu. Es va fundar com a poblat fortificat cap al 775 abans de Crist, i esdevingué un centre de poder del territori al llarg de 500 anys d'història. Va ser habitada ininterrompudament durant cinc fases diferenciades, el que ha permès conèixer l'evolució del poblat i dels seus habitants des de la primera edat de ferro fins a l'època ibèrica plena.Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat l'any 1998, la fortalesa dels Vilars destaca pel seu impressionant sistema defensiu, format per una muralla amb 12 torres, un camp frisó de pedres plantades, fossats inundables i una rampa fortificada, que ocupen gairebé el 90% de la superfície construïda. L'altre element destacat és un complex sistema hidràulic i el pou-cisterna, que garantia les reserves d'aigua. Una de les activitats importants per als habitants de la fortalesa va ser la metal·lúrgia, sobretot la del ferro. La presència d'un forn de reducció d'aquest metall en una de les cases més antigues del poblat constata que la siderúrgia local autòctona és la més antiga detectada al nord-est de la península Ibèrica.Exposició sobre els més de trenta anys de recerca i excavacions als VilarsEl Museu de Lleida acull des del 19 de maig l'exposició 'La Fortalesa dels Vilars d'Arbeca. Terra, Aigua i Poder al món iber', que recull els més de 30 anys de treballs d'arqueologia, recerca i recuperació patrimonial que s'han dut a terme al jaciment, des del seu descobriment el 1974 i l'inici de les excavacions l'any 1985 fins a l'actualitat. Per primera vegada s'exposen materials arqueològics recuperats a les excavacions, es presenten imatges del nou projecte de realitat virtual, una nova i espectacular maqueta i un esplèndid catàleg de més de 200 planes que recull el contingut de l'exposició i les fotografies i fitxes de més d'un centenar de peces arqueològiques.El discurs expositiu té per objectiu mostrar la singularitat de la fortalesa en el món ibèric i, a través d'ella, explicar la formació del poble ilerget. La mostra, organitzada conjuntament Museu de Lleida, la UdL i la Diputació de Lleida es pot veure a la capital del Segrià fins al 31 de juliol. A la tardor l'exposició arribarà a Arbeca, i el 2017 al Museu Arqueològic Nacional de Catalunya.

Enviar