Krystyna Schreiber: "Experts i polítics germanòfons consideren que el cas català s’ha de resoldre perquè és insostenible"

L’escriptora alemanya rep el premi de l’Institut de les Regions d’Europa per un llibre que analitza el tractament del procés català als mitjans alemanys

ACN Barcelona.-La llicenciada en traducció i interpretació per la Universitat Pompeu Fabra Krystyna Schreiber (Dresden, 1976) explica que els experts i polítics de l’entorn germanòfon consideren que el cas de Catalunya “s’ha de resoldre” i admeten que la situació és “insostenible”. Així ho recull el seu llibre ‘La traducció de la independència. Com els catalans ho expliquen, com nosaltres ho entenem’ que ha obtingut el premi de l’Institut de les Regions d’Europa, que vol donar visibilitat als problemes regionals que tenen lloc al continent. L’escriptora, que fa 10 anys que viu a Barcelona, també ha explicat a l’ACN que a Alemanya hi ha un “respecte absolut” per les institucions i especialment pel Tribunal Constitucional que es veu com un “àrbitre neutre” i això, ha afegit, fa difícil entendre que Espanya les coses són diferents i no hi ha separació de poders.

La reunificació alemanya fa que al cor d’Europa la mentalitat dominant sigui la de la unió i no la secessió, explica Schreiber, fet que generava un desconcert molt gran entre la ciutadania que observava des de fora el procés català cap a la independència. “Hi havia molta desinformació (…), ràpidament la premsa comparava el cas català amb altres moviments europeus. Posaven Catalunya, Escòcia i la Lliga Nord al mateix calaix”, relata l’autora de ‘La traducció de la independència. Com els catalans ho expliquen, com nosaltres ho entenem’. Un llibre, que ha valgut el premi de l’Institut de les Regions d’Europa, que vol donar visibilitat als problemes regionals que tenen lloc al continent. El que havia de ser un simple treball de final de grau per a Krystyna Schreiber, llicenciada també en economia, es va convertir en un llibre de llarg recorregut sobre el procés d'independència de Catalunya que, segons explica, ha fet obrir els ulls de dirigents polítics destacats de la UE i n’ha matisat el seu punt de vista. Preocupada pel tractament “allunyat de la realitat” que feien els mitjans del seu país sobre el cas català, Schreiber, a finals de l’any 2012, va decidir introduir el seu granet de sorra a explicar amb rigor què estava passant a Catalunya. “És només una gota de la gran tasca d’internacionalització que s’està fent del procés”, diu modestament Schreiber, que no s’amaga d’explicitar que el seu treball s’ha presentat a ciutats com Viena, París o Salzburg i ha arribat a mans dels principals líders europeus: “Em consta que Angela Merkel l’ha rebut, però no sé si l’ha llegit”. “La imatge que es tenia era de nacionalisme, de regió rica egoïsta que quan les coses van malament fa les maletes”, afirma l’escriptora, convençuda que mica en mica el procés s’ha anat entenent millor al seu país. A la premsa alemanya hi havia titulars com ‘L’hora de l’egoïsme’ o ‘El moviment independentista d’Artur Mas’ que sovint vinculaven el projecte únicament amb la figura de l’expresident. Precisament, un dels aspectes que provocaven més “confusió” era que el líder d’un partit que sempre havia actuat de forma “moderada” treballant per “l’encaix amb l’estat”, ara fes un “gir cap a l’independentisme”. L’expresident, juntament amb la presidenta del Parlament i expresidenta de l’ANC, Carme Forcadell; l’expresidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; el jutge Santi Vidal; el representant de la Generalitat a la UE, Amadeu Altafaj; i la professora de la facultat d’economia de la UB Elisenda Paluzié, són les veus catalanes que ha utilitzat Schreiber per abordar tots els angles del procés. A aquestes sis persones, se li sumen sis més, que completen les dotze entrevistes que basteixen el llibre. Entre elles, el diputat del partit socialista al Parlament de Nordrhin Westfalia Bernhard von Grünberg o l’assessor del govern alemany en política exterior i seguretat, Kai-Olaf Lang. A més, destaca el president de l’Institut de les Regions d’Europa i autor del pròleg, Franz Schausberger, qui assegura que “la independència de Catalunya és inevitable”. El procés, a l’ordre del diaEn el seu estudi, Schreiber constata que els moments de més acceleració del moviment sobiranista no es corresponien informativament als mitjans germanòfons. “No arribava informació i les fonts que s’utilitzaven eren unionistes, estatals. De Madrid, vaja”, raona. L’escriptora marca com un punt d’inflexió important les grans mobilitzacions de la Diada de l’Onze de Setembre, data en què arriben periodistes estrangers a Catalunya. “Se’ls paga el bitllet per venir i no tenen la visió esbiaixada de Madrid”, comenta Schreiber. La percepció canvia i creix l’interès per un procés que, casualment, coincideix amb l’engegat per Escòcia, que posa rumb a un referèndum acordat amb el Regne Unit. Els experts consultats observen “el constrast entre fer un referèndum i portar als jutjats els responsables polítics” de la consulta, afirma l’autora, que explica que persones “influents” a nivell europeu passen a tenir un “interès sincer” en el que està passant. “No vol dir que siguin favorables [a la separació], sinó que estan oberts i ho entenen millor”, afegeix. Fins i tot el sector empresarial s’informa perquè saben que la independència de Catalunya “l’afectaria”. Arribats a aquest punt, Schreiber explica que els experts i polítics de l’entorn germanòfon que intervenen al llibre consideren que és un tema que “s’ha de resoldre”. “En general hi ha una preocupació, no és un tema de primera fila però no és tampoc a l’últim lloc”, matisa. Els entrevistats coincideixen que la UE “no té competències”, però reconeixen que la situació és “insostenible”. Kai-Olaf Lang critica que la UE “no té res preparat” — diu Schreiber— i pensa que les institucions europees haurien de posar el problema català “sobre la taula”. De la seva banda, Bernhard von Grünberg creu en una solució “dins l’estat espanyol” i mostra la seva preocupació —exposa l’autora— perquè “si Catalunya marxa, Espanya quedaria molt inestable”. Tot i el “perill per a la inestabilitat” que podria conduir una possible independència de Catalunya, Schreiber explica que molts experts veuen “molt poca possibilitat de federalitzar Espanya”. En qualsevol cas, “la manca de diàleg és una cosa que no entén ningú”, afirma. De l’escepticisme a l’oportunitat? L’autora exposa que Alemanya tenia, de bon principi, una “predisposició escèptica” envers el procés català. “No hi havia percepció d’una identitat. Els estrangers arribaven a Barcelona pensant que era una ciutat espanyola i que el català era un dialecte. No veien la diferència”, argumenta. Schreiber explica que a Alemanya, “si un tribunal declara una cosa il·legal es considera que té raó perquè és una institució neutra”. “El Tribunal Constitucional alemany és més reconegut que el govern”, afegeix. La “manca d’independència dels jutges” és quelcom difícil d’entendre pels ciutadans alemanys, diu l’escriptora, que no podien comprendre que Catalunya es plantegés desobeir les seves sentències. Al llibre, Schreiber conversa amb personalitats germanòfones que veuen la sentència del TC contra l’Estatut com un “punt límit” que “s’hauria d’haver solucionat d’una altra manera”. L’autora explica que un dels temes que tracta amb els seus interlocutors és l’impuls ciutadà i el plantejament “democratitzador” del procés sobiranista. En ell, hi veu un caràcter “inclusiu i solidari”, que mira d’apropar la gent del carrer i els seus representants polítics. En aquest sentit, Schreiber creu que el moviment independentista pot fer de mirall dels reptes que té actualment Europa. “[Els catalans] tenen una visió molt europeïsta: Volen un país que sigui inclusiu, que aculli els refugiats, que no l’importi compartir la sobirania… aquest és un plantejament que a la UE li aniria molt bé”, raona. Segons l’autora, els experts consultats coincideixen que “si Europa acceptés el resultat d’una votació, la faria més democràtica”. Schreiber vol que la seva obra serveixi per “comunicar i explicar” el que considera un “activisme ciutadà exemplar”. “És un molt bon exemple de democràcia per a Europa”, diu l’escriptora, que confessa que seria “estimulant” fer un llibre de tot el procés si Catalunya acaba esdevenint un nou país. Mentre això no succeeix, li dedica el treball ara guardonat: “El premi és per a Catalunya”.

Enviar