La Paeria diu que el bilingüisme als senyals de trànsit es va introduir al 2011 arrel de sentències judicials

Montse Mínguez recrimina a CiU, ERC i la Crida ''la polèmica que ells mateixos han creat amb el català'' i la seva voluntat d'utilitzar la llengua per danyar el govern

ACN Lleida.-La primera tinent d'alcalde de la Paeria, Montse Mínguez, ha negat que la col·locació de senyals de trànsit bilingües tingui qualsevol vinculació política. La seva introducció va començar a partir del 2011 – per tant, en l'anterior mandat - i va ser fruit de diferents resolucions judicials que, a Lleida ciutat, donaven la raó als conductors que recorrien multes escudant-se en què l'explicació escrita de senyals en guals, zones blaves o zones de càrrega i descàrrega només figuraven en català. Mínguez ha recriminat a CiU, ERC i la Crida-CUP ''la polèmica que ells mateixos han creat amb el català a la Paeria'' i la seva voluntat d'utilitzar la llengua per danyar l'equip de govern. Així mateix, ha ratificat que el consistori compleix ''escrupolosament'' les lleis, les normes i les recomanacions del Síndic en matèria de llengua.

Davant la proliferació de sentències sobre la llengua als senyals de trànsit, que acabaven anul3lant sancions municipals d'infraccions i vialitat i trànsit, es van començar a col·locar senyals bilingües puntualment, aprofitant les ocasions en què calia renovar-los per estar malmesos o tenir informació no actualitzada, ha explicat Mínguez. La primera tinent d'alcalde ha fet aquestes declaracions en resposta als grups municipals de CiU, ERC i Crida-CUP que aquest dilluns ha tornat a qüestionar l'ús del català a la Paeria. Mínguez ha insistit de nou que l'Ajuntament de Lleida compleix des de sempre la legislació i les normatives vigents en matèria de llengua així com les recomanacions del síndic: ''la Paeria fomenta la imatge pública i l'ús del català i empra el català en totes les comunicacions i les notificacions adreçades a les persones físiques i jurídiques de l'àmbit de llengua catalana i si hi ha alguna persona que demana ser atesa en castellà, ho fem, tal i com assenyala el Síndic''. Segons la Paeria, la resolució del Síndic ''reflecteix la normalitat que impera a la Paeria pel que fa a la llengua tot i que alguns grups volen fer-ne ús i bandera d'aquest tema, volen fer una guerra que, en definitiva, no existeix''. Mínguez ha dit que el Síndic no indica que la Paeria faci cap vulneració.Així mateix, la tinent d'alcalde ha explicat que el jutge del contenciós administratiu de Lleida que va dictar les resolucions contra els senyals només en català va posar de manifest la seva intenció de portar aquest tema per la via penal però finalment el fiscal no ho va admetre.Finalment, la regidora ha assenyalat que des del mandat anterior, s'han reposat 167 senyals amb la informació bilingüe i s'ha fet per altres motivacions més enllà de les lingüístiques: per estar malmesos o bé per necessitat d'actualitzar el text de les indicacions. La pràctica totalitat d'aquests senyals es van col·locar el mandat passat. Només 14 han estat els que s'han col·locat aquest 2016, un fet que, com ha dit Montse Mínguez, ''desmunta'' l'argumentació de CiU, ERC i la Crida que, ''per una pura utilització política'', vinculen aquest tema amb l'acord de cartipàs que l'equip de govern va firmar amb Ciutadans.

Enviar