La mortalitat per càncer digestiu després d'una cirurgia es redueix més d'un 50% en una dècada

La reducció arriba al 75% en el cas del càncer d'esòfag en el període 2005-2015

ACN Barcelona.-La mortalitat per càncer digestiu a 30 dies després d'una intervenció s'ha reduït en la darrera dècada més d'un 50% de mitjana gràcies al procés de concertació de la cirurgia oncològica digestiva d'alta especialització, que el Servei Català de la Salut (CatSalut) va posar en marxa el 2012. Aquesta és una de les xifres que recull l'informe de la Central de Resultats que el departament de Salut ha presentat aquest dilluns. Així, la mortalitat per càncer d'esòfag a 30 dies s'ha reduït fins un 75% entre 2005 i 2015, un 52% pel que fa al càncer de pàncrees, un 60% en el cas de l'hepàtic i un 54% en el de recte. La directora de l'Àrea Sanitària del CatSalut, Cristina Nadal, ha considerat "espectaculars" les xifres i ha afegit que demostren que el procés de concentració ha donat resultats.

Nadal ha explicat que a partir del 2007 i com a conseqüència d'unes auditories es va començar a planejar un procés de reordenació de la cirurgia oncològica digestiva que va donar com a resultat una instrucció que va entrar en vigor el gener del 2012. El resultat va ser la concentració d'aquesta cirurgia en 15 centres altament especialitzats en aquest àmbit. L'anàlisi d'aquest procés i els resultats que ha donat han servit per fer un dels dos monogràfics que enguany Salut ha presentat com a novetat. Segons els informes presentats aquest dilluns, aquest procés ha donat com a resultat que la mortalitat intrahospitalària –a 30 dies- hagi passat de l'11,2 en el període 2005-2011 al 2,8 en el període 2012-2015. En el cas del càncer de pàncrees s'ha passat d'un 6,6 en l'index de mortalitat a un 3,2; d'un 3,3 a un 1,3 pel que fa a les metàstasis hepàtiques i del 3,9 a l'1,8 en el cas del càncer de recte. Augmenta la mortalitat en determinades patologiesPel que fa a l'anàlisi de les dades de l'àmbit hospitalari, destaca l'augment de la mortalitat a 30 deies per als diagnòstics seleccionats ha augmentat un 0,9% el 2015 en comparació amb el 2014. Aquests diagnòstics són causes freqüents com l'ictus, l'infart de miocardi, la pneumònia, la insuficiència cardíaca i la cirrosi hepàtica. Així per exemple, la mortalitat en el cas d'ictus ha passat del 17 al 18,1 en un any.El president el Consell d'Administració de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), Antoni Trilla, ha destacat que aquest augment no té perquè estar relacionat amb una mala atenció sinó que històricament "la mortalitat fluctua". Ha apuntat que es dóna la circumstància que el 2015 van néixer menys gent de la que va morir i ha dit que això va passar dues vegades durant el segle XX, el 1918 amb la grip i el 1939 després de la Guerra Civil espanyola. D'altra banda, ha destacat que l'augment de la mortalitat per aquests processos s'ha produït amb la mateixa intensitat en el conjunt de l'Estat espanyol.Els centres hospitalaris del servei públic van atendre més de tres milions d'urgències el 2015, més de 8.700 cada dia. Això suposa un augment de l'1,7% respecte el 2014, tot i que la distribució no és uniforme ja que mentre els hospitals de més tecnologia i complexitat van augmentar les urgències un 4,4%, els bàsics les van reduir un 0,6%. Del total d'urgències ateses, un 57% eren de menor urgència i risc vital. Les hospitalitzacions evitables van suposar el 2015 un 10,4% del total d'ingressos, el que suposa un augment respecte el 2014, quan van significar el 9,8%. En aquest àmbit hospitalari, destaca també la reducció del 20% entre el 2014 i el 2015 en el temps que passa des que una persona que ha patit un ictus isquèmic arriba al centre i comença a rebre el tractament trombolític. De mitjana, els professionals sanitaris triguen 40 minuts en aplicar aquest tractament. En l'àmbit de l'atenció primària, el 2015 5,7 milions de persones van ser ateses a l'atenció primària al llarg del 2015 i es van fer fins a 45 milions de visites. La població mostra un grau de satisfacció alt atorgant una puntuació de 7,94 punts sobre 10 als equips d'atenció primària. D'altra banda, es van dispensar una mitjana de 27,1 receptes per usuari, el que suposa un augment de 4,6 receptes per persona respecte el 2014. Els tres factors de risc més comuns entre els catalans són la hipertensió arterial, la dislipèmia (augment del colesterol o triglicèrids en sang) i la diabetis mellitus. En aquest àmbit destaca que Catalunya té una de les taxes més baixes d'hospitalització per complicacions de la diabetis mellitus, 82,3 per cada 100.000 habitants, molt per sota de països com França o Irlanda. Aquest any per primera vegada s'han publicat els resultats territorials dels centres del servei públic. Les xifres indiquen que dues terceres parts dels pacients que es van atendre ho van fer als hospitals d'aguts de las seva àrea de gestió assistencial i només un 1% de l'activitat d'aguts dels hospitals es va correspondre amb pacients que no tenen fixada Catalunya com a residència. En l'àmbit de l'atenció sociosanitària, el 2015 es van fer més de 68.300 assistències, un 25% de llarga estada, un 14% hospitalitzacions de subaguts, un 46% internaments a convalescència i un 15% internaments per cures pal·liatives. En el cas de subaguts, els pacients tenen una mitjana de 81 anys i els tres motius principals d'ingrés són malalties de l'aparell respiratori, circulatori o genitourinari. Les 9.614 persones ateses en les unitats de subaguts s'hi van estar vuit dies de mitjana. En els serveis de convalescència s'hi va atendre 30.955 persones amb una estada mitjana de 34 dies i la gran majoria requeria un procés de rehabilitació especial. Per últim, les unitats de llarga estada van atendre 16.969 pacients, d'uns 80 anys de mitjana i una estada de 131 dies de mitjana. Pel que fa a la salut mental, 2015 va disminuir el nombre d'adults atesos –passant de 169.919 persones el 2014 a 169.063 el 2015-, mentre que va augmentar en el cas dels menors –amb 7.887 nous casos. Tot i aquest augment, Trilla ha explicat que no té perquè estar relacionat amb un agreujament de la salut mental en menors sinó que cada cop es diagnostica més. En el cas de menors destaca la diferència existent entre sexes ja que gairebé dues terceres parts (63,1%) de les persones que es van atendre són nois, davant d'un 36,9% que són noies. Un 22,6% del total dels menors atesos als centres de salut mental per a nens i joves ho van ser per dèficit d'atenció i hiperactivitat, mentre que un 2,3% va ser tractat per trastorn de la conducta alimentària i cadascun d'ells ha realitzat una mitjana de 6,6 visites durant el 2015. En el cas dels adults, el 60% dels atesos van ser dones. La mitjana de visites per pacient a l'any ha estat de 6,6, similar a la dels anys anteriors. El 71% són pacients en seguiment continu i el diagnòstic més freqüent és la depressió, que suposa el 35% dels diagnòstics en dones i el 20% en homes.Obesitat i tabaquisme com a assignatures pendentsPer últim, com a novetat aquest any s'ha fet un monogràfic sobre la salut població a Catalunya en el context europeu i els resultats donen com a assignatures pendent l'obesitat i el tabaquisme, així com el major consum de fàrmacs. L'informe destaca que en comparació amb altres països de l'OCDE, Catalunya té una major esperança de vida amb 86 anys, tres punts per sobre de la mitjana europea.El director de l'AQuAS, Toni Dedeu, ha destacat que l'obesitat en la població infantil continua augmentat, tot i ha afegit que aquest fet no s'està donant aïlladament a Catalunya sinó que està passant al conjunt del sud d'Europa. Tot i això, ha apuntat que és un dels aspectes en que cal incidir més i l'ha relacionat amb la "influència cultural" d'altres dietes i la pèrdua d'importància de la dieta mediterrània. D'altra banda, el tabaquisme, tot i que s'ha reduït, continua sent una mal hàbit persistent en la població. Si es compara amb altres països europeus, les taxes de tabaquisme continuen sent molt elevades a Catalunya. Per exemple, entre un 14 i un 15% de les dones catalanes fuma, mentre que al Regne Unit ho fan un 10%. En el cas dels homes la taxa arriba al 30%.

Enviar