Jxsi i la CUP acorden un Procés Constituent amb un "mecanisme unilateral democràtic" durant la desconnexió de l'Estat

El PPC s'oposa a totes les conclusions pactades pels independentistes i CSQEP critica la "unilateralitat" del seu full de ruta

ACN Barcelona.-Acord in extremis. JxSí i la CUP han arribat a la sessió de la comissió d'estudi del Procés Constituent deu minuts tard, però amb un acord tancat per presentar unes conclusions conjuntes. Els dos grups independentistes han aconseguit aprovar el seu text conjunt –majoritàriament en solitari i en alguns punts amb CSQEP- i evidenciar així una unitat d'acció en aquesta matèria. Les conclusions aprovades i pactades entre JxSí i la CUP plantegen que el Procés Constituent crei un Fòrum Social Constituent per aglutinar la participació ciutadana, que s'aprovin les lleis de desconnexió de la legalitat espanyola, i incloure un "mecanisme unilateral d'exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l'Assemblea Constituent". Per la seva part, el PPC s'ha oposat per complet a aquestes conclusions i s'ha negat a "donar validesa democràtica" a un "procés que busca vulnerar l'ordenament jurídic". Des de CSQEP, han "lamentat" que el pacte de JxSí i la CUP mantingui "la unilateralitat" i ha avisat que el seu full de ruta "és per donar-se plaer" entre els independentistes.

Les conclusions pactades entre JxSí i la CUP per tancar la comissió del Procés Constituent han marcat, un cop més, el full de ruta dels independentistes. El text pactat entre els dos grups, i que ha estat aprovat aquest dilluns, recull que el Procés Constituent "contarà de tres fases: una primera de procés participatiu, una segona de desconnexió amb l'Estat i convocatòria d'unes eleccions constituents que conformaran l'Assemblea Constituent per redactar un projecte de Constitució, i una tercera per ratificar-la a nivell popular mitjançant referèndum". En la primera de les parts, es crearia –segons el text votat i aprovat- el Fòrum Social Constituent, conformat per partits polítics i societat civil organitzada. Aquí es debatrien i formularien un seguit de preguntes sobre continguts de la futura Constitució, que haurien de ser respostes en un procés participatiu pels ciutadans. El que en surti d'aquesta consulta, seria "vinculant" per als redactors del futur text constitucional. El punt més interesant i polèmic, però, ve en la segona fase. Les conclusions de la comissió diuen que "es completarà la desconnexió amb la legalitat de l'Estat espanyol a través de l'aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i un mecanisme unilateral d'exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l'Assemblea Constituent". D'aquesta manera, s'obre la porta, sense concretar-ho, a la possibilitat de convocar un referèndum unilateral d'independència (RUI) o a qualsevol altre instrument semblant sense comptar amb el permís o l'acord de l'Estat. Les conclusions també matisen que les lleis de desconnexió "no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal". Per últim, la darrera fase parla de donar "plens poders" a l'Assemblea un cop estigui convocada, elegida i constituïda, i que cap de les seves decisions podrà ser tampoc "susceptible de control, suspensió o impugnació" per part de cap tribunal. La fase final descriu també que una vegada l'Assemblea hagi aprovat el projecte de Constitució, "es convocarà un referèndum constitucional per a que el poble aprovi o rebutgi de manera pacífica i democràtica" el text. Les conclusions aprovades també diuen que el Parlament "empara" el procés constituent i per això "insta el Govern a posar a disposició de la ciutadania els recursos que calgui per realitzar un debat constituent de base social, transversal, plural, democràtic i obert". A tal efecte, es diu que es crearà una "comissió de seguiment del Procés Constituent" que vetllarà perquè sigui així. En un seguit de punts de menys transcendència política, el document transaccionat per JxSí i la CUP també diu que "actualment no hi ha cap marge d'acció pel reconeixement del dret a decidir del poble català en l'interior d'un marc jurídic constitucional i legal espanyol", que "l'única manera d'exercir-lo és per la via de la desconnexió i l'activació d'un procés constituent propi" i que el poble de Catalunya "té la legitimitat per començar un Procés Constituent propi". El foment de la participació i la incorporació de la "perspectiva de gènere de manera transversal" també tenen el seu punt a les conclusions pactades.El debat en la darrera sessióLa d'aquest dilluns ha estat la darrera sessió de la comissió d'estudi. Abans de la votació de els conclusions, tots els grups han intervingut per tal d'explicar els seus textos i, sobretot, posicionar-se sobre el que sabien que s'aprovaria després d'haver estat acordat per JxSí i la CUP.Des de JxSí, Lluís Corominas ha "celebrat" el pacte al que han arribat, i ha remarcat que l'acord demostra que els dos grups "conformen una majoria parlamentària sòlida". També ha volgut destacar que "algunes de els conclusions surten del debat de la comissió i de la descripció de la realitat" i ha descrit el seu redactat com "inclusiu". Pel que fa a la part de la desconnexió, JxSí no ha esmentat en cap moment el RUI i s'ha limitat a parlar de la importància de l'aprovació de les lleis i de les "eleccions constituents". L'únic referèndum al que JxSí ha fet referència de forma explícita és el de ratificació de la nova Constitució. Tot i els dubtes inicials, el text aprovat parla de l'aprovació de les lleis de desconnexió i d'un altre element "d'exercici democràtic" fet de manera "unilateral", cosa que encaixaria perfectament en el RUI. I així precisament ho entén Mireia Boya, presidenta del grup parlamentari de la CUP, que s'ha mostrat "completament a favor del referèndum sobre la independència, apostant amb tota la convicció", però constatat que"no pot ser ni consensuat ni pactat amb un Estat com aquest". "Quan parlem d'aquest referèndum, d'aquest mecanisme unilateral i democràtic, es parla de les garanties democràtiques que tindrà, que les posarà el Parlament", ha dit la diputada, que ha mostrat també la seva sorpresa per les "crítiques" de CSQEP i el PPC al seu pacte amb JxSí. "Vam rebre les conclusions de tots els grups i hi havia algunes que podíem votar a favor i altres que coincidíem amb JxSí, i la lògica parlamentària fa que entrem per afinar els termes, perquè d'això va el Parlament, de consensos i intentar que les coses s'aprovin", ha intentar justificar Boya. Des de l'oposició a les conclusions, el president del grup parlamentari de CSQEP, Lluís Rabell, ha carregat durament contra el text acordat per JxSí i la CUP, assegurant que és "un acte propagandístic". "Ho lamentem profundament", ha dit, tot afegint que el que s'ha aprovat "és un full de ruta d'una part només, decidida a anar cap a la independència". "Això és un 'agit prop' independentista, no és un procés constituent", ha sentenciat, tot remarcant que sense "un referèndum acordat amb l'Estat i amb garanties democràtiques", res tindria validesa i legitimitat. "Amb aquestes conclusions, passem a un esquema que consisteix en un procés participatiu que no sabem com serà però ja determina la desconnexió. Primer una desconnexió i després ratificar la Constitució. El procés es fa amb la conclusió predeterminada", ha lamentat Rabell. I és que per a CSQEP, malgrat el que la comissió hagi aprovat les conclusions de JxSí i la CUP, "són només per a independentistes convençuts, per donar-se plaer, per onanisme". Per últim, Santi Rodríguez, portaveu adjunt del PPC, ha acisat JxSí i la CUP "d'instrumentalitzar la comissió en benefici d'un projecte partidista". "Les transaccions demostren que és el seu propi projecte. I el que no farem és donar validesa democràtica a un projecte que té per objectiu trencar i vulnerar l'ordenament jurídic, el constitucional i l'Estatut", ha sentenciat el popular, tot afegint que el que s'ha aprovat és "profundament contrari i vulnera plenament" les lleis vigents.

Enviar