Front comú d'institucions i entitats per reclamar el tancament del CIE

L'Ajuntament de Barcelona sol·licita una ordre judicial per inspeccionar l'espai i precintar-lo, i estudia "responsabilitats penals" davant la "desconnexió" d'Interior amb els requeriments municipals

ACN Barcelona.-Imatge d'unitat i front comú del Govern, el Parlament, l'Ajuntament de Barcelona –tots els grups menys el PPC i C's- i de les entitats favorables al tancament del CIE de la Zona Franca. S'han reunit aquest dilluns per posar-hi fi a llarg termini, i per garantir la seguretat dels usuaris de moment, en plena polèmica entre el govern municipal i el ministeri de l'Interior per la reobertura del centre. La cimera ha donat suport a l'Ajuntament en sol·licitar una ordre judicial per inspeccionar el CIE i a partir d'aquí fixar una data per precintar-lo, amb mobilització ciutadana inclosa. Si no se'ls permet l'entrada, tornaran a recórrer a l'autoritat judicial perquè prengui "les mesures oportunes", ha explicat el tinent d'alcaldia Jaume Asens. A més, l'Ajuntament estudia també si hi ha "responsabilitats penals" davant d'una situació "sense precedents", és a dir, la "desconnexió" i desatenció del ministeri a la legalitat municipal.

L'ajuntament de Barcelona va sol·licitar divendres una ordre judicial d'entrada per inspeccionar el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca. Esperen tenir-ne resposta els propers dies –"demà o demà passat"- per poder-hi entrar i posar en marxa mesures com el precinte de l'espai. Així ho ha explicat el tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, Jaume Asens, després de la cimera de front comú institucional pel tancament del CIE aquest dilluns al consistori. Si es tornen a topar amb la "desobediència" i "desatenció" del ministeri de l'Interior, "a part d'estudiar responsabilitats penals", recorreran de nou a instàncies judicials perquè sigui el magistrat qui prengui "mesures oportunes" o buscaran altres vies. Tot plegat, amb la intenció de fixar la data de precinte, una jornada que hauria d'anar acompanyada d'una mobilització ciutadana. La intenció és "resoldre el conflicte, aquesta situació de desconnexió del ministeri amb la legalitat municipal", en un termini màxim de quinze dies o un mes, ha acotat Asens. Després de dos intents fallits perquè hi entressin els tècnics municipals el darrers dies, Asens ha explicat que no tenen cap comprovació oficial que hi hagi un intern més enllà la persona que ha notificat el ministeri de l'Interior a la premsa. El tinent d'alcaldia, que ha assegurat que han fet arribar la posició de l'ajuntament almenys als jutges de Barcelona, ha insistit que hi ha "un problema de seguretat" a l'equipament.Asens ho ha explicat després d'una reunió "històrica" que ha reunit l'equip d'Ada Colau, el Parlament, el Govern, els partits del consistori, menys PPC i C's, i les entitats que reclamen el tancament del CIE. Més enllà dels propers passos que farà el consistori, una altra de les mesures que s'ha posat sobre la taula és traslladar al Congrés dels Diputats les peticions d'un "triple consens", en paraules de Colau: canviar les lleis d'estrangeria, rebutjar els centres d'internament i preservar drets, llibertat i seguretat de tots els ciutadans. I mantenir l'espai de trobada més enllà de la cimera d'aquest dilluns.Ajuntament, Govern, Parlament i entitatsDesprés de la trobada el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha recordat que les presons i l'internament han de servir en cas de comissió de delicte i que no es pot tractar de la mateixa manera una "situació irregular administrativa vinculada a estrangeria". A més, ha carregat amb duresa contra el responsable d'Interior, Jorge Fernández Díaz, per una "fulla de serveis impresentable", i ha qualificat "d'escàndol democràtic" que es mantingui al capdavant del ministeri. Al seu torn, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha recordat que la cambra ha instat al tancament de l'espai. "Som aquí per un tema de drets humans", ha afegit. A banda de BComú, a la reunió hi han assistit els grups municipals de CiU, ERC, PSC i CUP. El líder de CiU a l'ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, s'ha mostrat contrari el CIE i ha recordat que "no ha passat res" durant els mesos que ha estat tancat. La número 2 del PSC a Barcelona, Carmen Andrés, ha reclamat posar fi a una "presó encoberta" i canviar la llei d'estrangeria per "altres mesures alternatives i factibles". I al seu torn, la regidora de la CUP-Capgirem Barcelona, Maria Rovira, ha instat a la unitat d'acció de cara al precinte del CIE: "Posar-hi els nostres cossos si és necessari", ha afegit. En té una visió a les antípodes, el dirigent popular, Alberto Fernández Díaz. Ha lamentat que es vulgui crear un problema polític amb el CIE després de "dècades de silenci" a l'ajuntament i a la Generalitat amb governs tripartits i de CiU. A més, també ha tornat a preguntar a l'alcaldessa quins equipaments "estan exempts" de la llicència d'activitat municipal i ha assegurat que el CIE s'emmarca en una normativa comunitària i estatal. Per tot plegat ha demanat tractar el tema "amb més cura" sense fomentar un debat "de forma artificial". A la reunió també hi havia membres d'entitats com SOS Racisme i Tanquem el CIE. El seu portaveu, Andrés Garcia Berrio, ha demanat mobilitzacions de país i ha instat a obrir el debat al voltant de les deportacions exprés. La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà; i el Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca; també han participat també a la cimera.

Enviar