El Govern aposta per encarir el cànon d'abocament de residus davant de l'estancament del reciclatge

Cada català va generar 1,35 quilos de brossa al dia durant el 2015 i la recollida selectiva només va arribar al 38,9% del total

ACN Barcelona.-El Govern vol fer una "segona revolució" al reciclatge de residus per tal d'arribar al 50% de recollida selectiva l'any 2020, com marca Europa. Actualment Catalunya no arriba al 40% i en els últims anys la taxa s'ha estancat. Per això prepara diverses mesures, com una nova Llei de Residus, per a l'any que ve, campanyes de conscienciació i, sobretot, un increment del cànon per abocament de residus, que passaria dels 30 euros per tona actuals als 40 euros l'any que ve i als 47 euros el 2020. "Mentre sigui més barat abocar que reciclar, poc farem", ha admès el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost. L'any 2015 cada català va generar de mitjana d'1,35 quilos de brossa cada dia, un 1,85% més que un any abans. En total Catalunya va generar 3,7 milions de tones de residus municipals, un 1,7% més que el 2014.

Amb els 493 quilos de residus per habitant i any, Catalunya se situa per sobre de la mitjana espanyola i europea. Segons Tost cal tenir en compte els milions de turistes que visiten el país cada any, però reconeix que la xifra hauria de millorar.El 37% dels residus va anar a una planta de tractament de residus, un 12% més que el 2014; un 17% va anar a abocadors, un 15,5% menys que un any abans; i un 6,3% va anar a incineradores, un 6,8% menys, tot això sense cap tipus de reciclatge ni recollida selectiva. El 39% restant va ser recollida selectiva: un 10% va ser fracció orgànica, un 8% paper i cartró, un 5% elements voluminosos i fusta, un 4,3% vidre i un 3,6% envasos lleugers. La resta va ser autocompostatge, poda, ferralla, olis vegetals, tèxtil, runes i altres. Les fraccions que van augmentar més el reciclatge van ser el paper, l'autocompostatge, la ferralla i la fusta, mentre que l'orgànica i el vidre van disminuir.La recollida de paper i cartró ha augmentat un 9,8% i és el primer creixement des del 2010, any en que es van començar a notar els efectes dels robatoris en els contenidors blaus per part d'empreses pirates. Segons Tost, el preu del paper ha disminuït, i per tant hi ha menys revenda, i la crisi n'ha augmentat el consum, cosa que ha fet tornar a créixer el reciclatge d'aquest material, que va arribar a les 297.000 tones, davant de les 453.000 del 2010.El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha explicat que després d'arribar a un pic de generació de residus l'any 2007, amb 4,3 milions de tones, la crisi va reduir la brossa, i ara s'està tornant a créixer, però el reciclatge no ha augmentat tot el que calia. Del 38,93% de recollida selectiva, només el 30,45% és estrictament la fracció correcta. Així, en els contenidors d'orgànica hi ha un 13% de residus impropis, mentre que en els contenidors grocs, els d'envasos lleugers, el percentatge arriba al 30%. En paper i vidre és del 6 i el 2% respectivament.De la brossa que no es recicla, que suposa el 61,1% del total, uns 2,2 milions de tones, el 28% va directament a dipòsits controlats, el 10% a incineradores i el 61% a plantes de tractament de residus, que acaben enviant posteriorment el 60% de les 972.000 tones restants a dipòsits i el 40% a incineració. L'any 2018 Europa recomana que el 100% de la brossa no reciclada passi per plantes de tractament abans de ser incinerada o abocada en dipòsits.Amb totes aquestes dades, Rull i Tost han reconegut que fa falta un nou impuls per augmentar el número de persones que reciclen i que això s'haurà d'aconseguir amb diverses vies, com les campanyes de sensibilització, les converses amb els productors, fabricants i comerciants i amb els cànons que paguen els ajuntaments als abocadors. "S'ha acabat el temps de no reciclar, ja no valen excuses", ha dit Rull, que ha dit que les properes campanyes no seran sobre "com reciclar, sinó que cal reciclar". En aquest sentit, ha instat a millorar la quantitat i qualitat del reciclatge i a considerar els residus un recurs econòmic per aprofitar l'anomenada economia circular d'alguns productes.Per a fer-ho, a més de la nova llei de residus i dels cànons municipals per abocament, Rull ha posat diverses idees sobre la taula, com els cànons als envasos, el pagament per regeneració i el desplegament del sistema de recollida porta a porta, que funciona molt bé en alguns llocs.Tost ha dit que igual que es fan campanyes dures contra els incendis forestals o els accidents de trànsit, s'hauran de fer per incrementar el reciclatge. Sobre la matèria orgànica, creu que cal trencar tòpics i reduir la mandra de la ciutadania. Tost ha dit que cal prendre exemple de comarques que fa temps que tenen bons índex i de comarques que els han incrementat notablement en els últims anys. Així, ha posat d'exemple les comarques d'Osona, Moianès, Pallars Sobirà, Val d'Aran, Segarra, Terra Alta i Montsià, amb valors al voltant del 50% i que, per tant, ja compleixen la normativa europea marcada pel 2020. Això ho han aconseguit, segons ell, per fer una forta aposta política, amb la implicació dels ajuntaments, els grans productors i els veïns. En total, 311 municipis, que engloben un milió d'habitants, ja compleixen els índexs europeus, amb Matadepera (Vallès Occidental), al capdavant, amb un 90% de residus reciclats.Tost també ha explicat que s'estan estudiant mesures implantades en els llocs més avançats d'Europa per tal d'identificar els ciutadans que més reciclen o que menys ho fan, segons el cas, com cubells amb xip, contenidors amb clau o targeta, cosa que facilitaria les sancions o les bonificacions, segons el cas.

Enviar