Antoni Abad mostrarà la Venècia “que s’escolta” en la participació catalana a la Biennal d’Art 2017
‘La città che non si vede’ és un projecte comissariat per Mery Cuesta i Roc Parés i finançat per l’Institut Ramon Llull
ACN Barcelona.-La participació de Catalunya a la 57a Biennal d’Art de Venècia (2017) du el nom d’Antoni Abad i el seu projecte ‘La città che non si vede’, comissariat per Mery Cuesta i Roc Parés, i impulsat per l’Institut Ramon Llull (IRL). La proposta es basa en una interpretació sensorial de l’espai urbà de Venècia, que arracona la vista i aposta pel so. En col·laboració amb un col·lectiu local de persones invidents, Abad activarà la xarxa ‘Blindwiki’ amb què els usuaris enregistren i envien allò que troben i perceben pels carrers. La seva experiència traçarà un mapa d’itineraris de la ciutat que els visitants del pavelló català podran recórrer en embarcacions. D’aquesta manera, el pavelló català no serà en aquesta ocasió el centre d’atenció de la proposta catalana per a la Biennal.
Catalunya participarà per cinquena vegada als ‘Eventi Collateralli’ de la Biennal d’Art de Venècia, l’any 2017, amb un projecte “d’art cívic” –segons ha destacat Roc Parés- de l’artista Antoni Abad que han comissariat Mery Cuesta i Roc Parés. S’anomena ‘La città che non si vede’, i com el seu nom indica, vol mostrar Venècia no a través de la vista sinó d’altres aproximacions sensorials, essencialment l’oïda. A partir de l’aplicació BlindWiki que Abad va desenvolupar l’any 2014 -un prototip de xarxa ciutadana a Internet concebut per a persones cegues i amb baixa visió-, la proposta catalana a Venècia sortirà per primera vegada de l’àmbit del pavelló català amb l’ambició d’estendre’s per la ciutat “i parasitar-la”, ha il·lustrat l’artista. Els dies previs a l’inici de la Biennal (el pavelló s’inaugura el 16 de maig de 2017), un grup de persones amb visibilitat reduïda, juntament amb estudiants d’Arquitectura i de secundària, hauran recorregut la ciutat, enregistrant i penjant a l’esmentada xarxa els seus comentaris i observacions sobre allò que perceben. Aquest arxiu de dades crearà un particular mapa de la ciutat, que els visitants del pavelló català seran convidats a recórrer en embarcacions a través dels canals de Venècia. El pavelló català funcionarà enguany com a punt d’informació per als visitants, i el mes de juliol acollirà un Simposi internacional sobre geolocalització i sensorització de dades. A més, a l’interior del pavelló hi haurà també un mapa dels canals de Venècia fet amb un paviment tàctil, útil per als invidents però també pel públic general. “Aquest mapa transitable per tothom és una visió interessant de la ciutat, i és una peça que te una capa poètica important”, ha destacat la co comissària del projecte, Mery Cuesta.De tota “l’experiència” que es visqui a Venècia durant la Biennal a propòsit de la proposta catalana se n’editarà un catàleg –pioner a nivell internacional, segons els seus impulsors- en forma de “novel·la gràfica en llenguatge Braille”.Antoni Abad ha senyalat l’interès i la paradoxa que suposa un projecte gens visual en el context d’una Biennal d’Art, una cita eminentment visual. En el context d’una Biennal d’arts visuals, aquesta proposta representa una mirada especial, diu l’artista, “que no té res a veure amb la invasió d’imatges que es publiquen cada dia, i que no té a veure amb visualització de dades sinó una altra forma d’aproximar-s’hi com és la sensorialització: percebre la ciutat a partir de l’àudio”. El projecte escollit per l’Institut Ramon Llull s’ha decidit com és habitual mitjançant un concurs públic, amb un jurat independent presidit per Xavier Antich, i amb Martí Manen, Chus Martínez, Martí Peran, Nekane Aramburu, Antoni Muntadas i Ferran Barenblit com a vocals.






