La Plataforma del Sénia reclama celeritat al BEI perquè resolgui la reclamació pel projecte Castor pendent de 2010

L'entitat valora positivament la receptivitat de l'Europarlament cap a les seves reivindicacions però avisa que persistirà en la demanda de responsabilitats

ACN Alcanar.-Després de constatar que el Parlament Europeu manté obertes les seves reclamacions sobre la indemnització i el finançament del projecte Castor, la Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia reclama celeritat a les institucions comunitàries perquè forcin l'Estat espanyol i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) a donar respostes sobre la seva responsabilitat en el fiasco del magatzem de gas submarí. Especialment flagrant, subratllen, és el cas del BEI, davant del qual el moviment social va presentar una reclamació fa sis anys que, segons les previsions del mateix organisme, no es resoldrà fins el pròxim 2017. La institució financera comunitària va patrocinar i participar amb fons públics en una emissió de bons per valor de 1.440 milions d'euros per finançar el projecte. Ho va fer, segons recorda la Plataforma, sense avaluar adequadament els riscos financers i ambientals del magatzem de gas submarí. "És una completa vergonya: a l'hora de cobrar la indemnització del govern espanyol no van tenir tants problemes ni retards", ha subratllat la portaveu de l'entitat, Cristina Reverter.

La Plataforma torna a aferrar-se a les institucions comunitàries en la seva lluita per aturar definitivament el projecte Castor, revertir la socialització de les seves pèrdues i exigir responsabilitats. La compareixença, el passat 13 de juliol a Brussel·les, davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha insuflat noves esperances al moviment social més enllà dels processos judicials oberts a l'Estat espanyol que el qüestionen. Malgrat la posició manifestada per representants de la Comissió Europea de tancar la porta als procediments, creuen que la receptivitat que van trobar a l'Europarlament és un aval a la seva lluita i han agraït el suport als eurodiputats que els van rebre –de pràcticament tots els grups excepte el PP-.Al costat de la reclamació –i una denúncia davant la Comissió- presentada per la indemnització de 1.350 milions d'euros pagada a l'exconcessionària Escal UGS, que consideren un ajut d'Estat il·legal expressament prohibit per la normativa comunitària, i el paper dominant d'Enagás Transporte en el procés, que atemptaria contra la competència, el rol del BEI continua sent l'altre gran cavall de batalla. I ho és, principalment, perquè evidencia el paper actiu que les institucions comunitàries van jugar a l'hora d'executar el projecte Castor, convertint-lo en beneficiari del primer 'project bond', fet que va permetre la filial d'ACS aconseguir unes condicions de finançament altament avantatjoses i amb el suport de fons públics europeus. La implicació del BEI, precisament, seria també un dels factors que explicaria la celeritat del govern espanyol a l'hora d'aprovar la indemnització a l'exconcessionària, feta efectiva just abans que es veiés obligada a retornar els recursos a la institució financera comunitària si no posava en marxa el magatzem abans de finals de 2014.Però tot i que la reclamació de la Plataforma s'arrossega pels despatxos de Brussel·les des de 2010 i haver sol·licitat, formalment i en diverses ocasions, que la institució financera es manifestés al respecte, el pronunciament definitiu no està previst fins 2017. La Comissió de Peticions va acordar mantenir obertes les dues reclamacions. Però els terminis, de moment no varien. Per això, la Plataforma exigeix "celeritat". Respecte el paper del BEI i també en la possible obertura d'un procediment d'infracció contra el govern espanyol per possible mala praxis i mala gestió dels recursos públics. Tot plegat, amb les conseqüències ja conegudes: la ciutadania, a través dels peatges fixos del rebut del gas, haurà de fer front al pagament de 4.700 milions d'euros, segons calcula l'OCU, al llarg de 30 anys, fruit de l'operació financera operada per Enagás per cobrir el pagament immediat de la indemnització. Tot plegat, recorden, la socialització dels costos derivats del negoci d'una empresa privada per un projecte que mai ha entrat en servei. "Molestarem com les mosques a l'estiu""Pot ser que ells no respondran fins 2017, però com a mínim els han estirat l'orella. Saben que hi ha una gent del poble que els pot anar i dir que han fet les coses malament. És el que més m'ha agradat d'aquesta visita a Brussel·les: que se'ns escolta, que si defenses les coses bé ets és escoltat. Vam anar que no es tanqués res i s'estirés l'orella al BEI també s'estira al govern espanyol", ha celebrat el portaveu de la Plataforma, Evelio Monfort. "Fins l'últim dia, fins que no tinguem totes les respostes que hem demanat, seguirem sent com les mosquetes a l'estiu, molestant, perquè atès que no han defensat els nostres drets aquí, ho farem a Brussel·les, on se'ns escolta", ha afegit, conscient però que si aquestes respostes es dilaten també en el temps insistiran a "recordar" de nou les demandes del moviment social.La Plataforma, d'altra banda, ha recordat la importància també dels processos judicials oberts al voltant d'altres aspectes del projecte Castor, com la investigació de l'episodi sísmic per part del jutjat número 4 de Vinaròs, o la tramitació del recurs de la Generalitat davant del Tribunal Suprem sobre els pagaments aprovats pel govern espanyol per finançar el manteniment de les instal·lacions i les remuneracions a l'exconcessionària –més de 300 milions d'euros en total-. "Si qualsevol institució ens dóna la raó, els altres hauran d'anar en la mateixa línia", ha valorat Reverter en aquest sentit. Per la seva banda, el president de la Plataforma, Joan Ferrando, ha advertit sobre la necessitat de mantenir viva la lluita europea i judicial contra el projecte Castor perquè, considera, "no està liquidat" i es podria acabar reobrint en el futur si alguna empresa mostra interès.

Enviar