Les 53 peces emmagatzemades al MNAC ja són camí del Monestir de Santa Maria de Sixena

El lliurament provisional no afectarà les 44 obres d'art en litigi que es troben al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, protegides per la Llei de Patrimoni

ACN Barcelona.-Les 53 peces fins ara emmagatzemades al Museu Nacional d'Art de Catalunya ja han sortit camí del Monestir de Santa Maria de Sixena. Formen part de les 97 obres d'art que el jutjat de primera instància número 1 d'Osca havia ordenat traslladar provisionalment a l'Aragó abans del 25 de juliol. D'aquesta manera, l'executiu compleix la sentència provisional només per a les 53 obres del MNAC, que no s'han exposat mai pel seu "escàs valor artístic" i que no estan sotmeses a un règim de protecció. Per contra, la resolució no inclou les 44 obres en litigi restants que hi ha al Museu de Lleida perquè estan catalogades i protegides per la Llei de Patrimoni. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha insistit que el Govern continuarà exercint "totes les accions legals pertinents" per defensar els "legítims interessos" que la Generalitat ostenta sobre els béns en litigi.

El Govern no ha autoritzat el lliurament al govern d’Aragó dels béns procedents del monestir de Santa Maria de Sixena que actualment hi ha al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal perquè "no han finalitzat" els procediments legalment requerits per la normativa de patrimoni cultural. Els béns en litigi van ser adquirits per la Generalitat a les monges de l’orde de Sant Joan de Jerusalem mitjançant contractes de compravenda de dates 28 de gener de 1983 i 17 de desembre de 1992, i pel Museu Nacional, el 20 de juny de 1994.Les obres traslladades a SixenaLes obres dipositades fins aquest matí al magatzem al Museu Nacional d’acord amb la resolució del Departament de Cultura són dues fulles de porta de fusta policromada del segle XIII; quatre frescs traspassats a tela de Mateu Ferrer i anònims del segle XVI; una pintura sobre tela del segle XII; un conjunt format per 13 petits fragments de pintures sobre tela del segle XIII; un conjunt amb 37 peces d’indumentària entre les quals hi ha casulles, estoles, maniples, dalmàtiques, capes pluvials, mantons, xals, fragments de mantellines i un vestit femení, totes datades entre els segles XVIII i principis del XX; tres reliquiaris del segle XIX; tres fragments de plats de ceràmica; dues culleres; dues palmatòries; una forquilla; un pom de bordó; un fragment de rajola; una tapa sopera de ceràmica; un plat ceràmic de color blau; una escudella ceràmica daurada; una faldilla brodada; cobertes de llibres, una col·lecció de manuals notarials dels segles XVI-XVIII, una col·lecció de pergamins, llibres de cor, cartes i documents varis; dues pedres tallades; un fragment de creu de terme; i una caixa forta de ferro.Evolució del conflicte a nivell judicialEl judici sobre la propietat de les 97 obres d'art de Sixena va tenir lloc el 27 de febrer de 2015 al jutjat de primera instància número 1 d'Osca i la seva titular, Maria del Carmen Aznar, va declarar nul·les les compres, en la sentència emesa el 8 d'abril de 2015. La Generalitat va recórrer llavors aquesta sentència a l'Audiència d'Osca, que encara està pendent de resoldre. Precisament el fet que la sentència no sigui ferma ha estat el principal argument de Catalunya per no traslladar els béns. Cal recordar, a més, que la decisió de l'Audiència encara es podria recórrer al Tribunal Suprem.Tot i que la sentència no sigui ferma existeix, però, una ordre de trasllat provisional emesa pel jutjat de primera instància número 1 d'Osca el 12 de juny de 2016, a petició del govern de l'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena. La Generalitat i el MNAC van recórrer aquesta ordre de trasllat provisional però el 23 de maig de 2016 la jutgessa d'Osca va rebutjar el recurs i el 24 de maig, a través d'un decret, va posar data i va ordenar a traslladar a Sixena les 97 obres d'art en litigi que es troben al Museu de Lleida i al MNAC el 25 de juliol. El Govern va presentar llavors el 31 de maig un recurs de revisió del decret pel que feia a l'establiment d'una data límit però el 5 de juliol la jutgessa també el va desestimar.La Generalitat ha intentat frenar aquest trasllat de les obres a través d'altres vies també. El 19 de juny de 2015 el conseller de Cultura planteja un conflicte de jurisdicció i requereix la inhibició del jutjat de primera instància número 1 d'Osca en relació amb el procediment. El 23 de juliol de 2015, el mateix jutjat rebutja el conflicte de jurisdicció i ho remet al Tribunal Suprem. El Tribunal Suprem també rebutja el conflicte jurisdiccional plantejat per la Generalitat i reconeix així, la competència del jutjat de primera instància número 1 d'Osca per resoldre el conflicte. Esgotada aquesta via, el 12 de juliol de 2016 la Generalitat i el MNAC demanen la nul·litat d'actuacions contra la resolució provisional del jutjat d'Osca i el 19 de juliol la jutgessa d'Osca desestima aquests incidents. La Generalitat considerava que tant la sentència com la interlocutòria s'havien dictat obviant les competències que té atribuïdes estatutàriament la Generalitat en matèria de patrimoni cultural. Processos judicials en paral·lelEl litigi per aquestes 97 obres d'art, però, no és l'únic procés judicial obert. En paral·lel, el conflicte sobre els frescos murals originaris de la sala capitular del Monestir de Sixena (Osca), que estan exposats al MNAC i que també reclama l'Aragó, segueix el seu curs de manera independent. El judici va tenir lloc el 18 i 19 de gener de 2016 i el 5 de juliol de 2016, el Jutjat de Primera Instància número 2 d'Osca va condemnar el MNAC a restituir les pintures al seu lloc d'origen. Les pintures murals decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre. Patrimoni de la Generalitat les va recuperar i les va portar a Barcelona, on van ser restaurades. El MNAC les té en dipòsit des de l'any 1940 i, des de 1960, estan exposades al públic com una de les grans obres mestres de la col·lecció del museu. La sentència dóna la raó a l'executiu aragonès, que considera que "legítimament" els béns pertanyen a la congregació de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur "sense cap títol jurídic de propietat". En el seu escrit, la jutgessa qüestiona l'existència d'un contracte entre les religioses i el MNAC així com que l'arrencada de les pintures fos l'única alternativa per salvar-les. L'altre conflicte per obres d'art entre l'Aragó i Catalunya, no ha arribat als jutjats ordinaris, sinó als tribunals eclesiàstics ja que es tracta d'un litigi entre els bisbats de Lleida i el de Barbastre-Montsó. Els municipis aragonesos de Vilanova de Sixena, Peralta de Alcofea i Berbegal reclamen 112 obres d'art que es troben al Museu de Lleida. Els ajuntaments aragonesos van denunciar l'any 2011 el llavors bisbe de Lleida, Joan Piris, per "desobediència" a Roma davant la Congregació de Bisbes i el Tribunal de la Rota. La Generalitat no reconeix els tribunals eclesiàstics i no ha ordenat mai el trasllat d'aquestes 112 obres. El Monestir de Sixena va formar part del Bisbat de Lleida, igual que molts altres municipis de la Franja de Ponent dels quals se'n conserven obres en litigi, fins l'any 1995, quan l'Església va disposar que havien de coincidir els límits polítics amb els eclesiàstics. Aquell any van començar els diversos litigis pel patrimoni artístic de les esglésies.

Enviar