La CUP forma les assembles locals per accelerar la mobilització d'habitatges buits als municipis on governa

La formació vol aconseguir que les entitats ocupin els habitatges abans que es puguin establir nous convenis com el que han subscrit Generalitat i BBVA

ACN Sabadell.-La CUP vol "accelerar" la mobilització dels habitatges buits que hi ha a Catalunya, principalment als municipis on hi governa. Amb aquest objectiu aquesta setmana ha fet una jornada de formació dirigida principalment als càrrecs i regidors per tal d'esclarir dubtes i posar en comú estratègies que han resultat positives a diferents municipis. La militant de la CUP Isabel Vallet ha explicat a l'ACN que l'objectiu és "mobilitzar el màxim possible i amb la major urgència el parc d'habitatges buits" per tal d'atendre l'emergència social en aquest àmbit. La idea és poder accelerar aquesta mobilització abans que es puguin signar nous convenis com el que han subscrit Generalitat i BBVA, un conveni que des de la CUP veuen com "un rescat encobert". La tinent d'alcalde de Territori de Sabadell, Glòria Rubio, diu que aquest conveni els posa en una situació "bastant vulnerable" ja que han "perdut credibilitat" perquè altres administracions asseguren condicions més beneficioses i "perpetuen privilegis".

En els municipis on governa, la CUP està portant a terme diverses actuacions per tal de pressionar als grans tenidors per posar els habitatges buits a disposició de la ciutadania que necessita un lloc per viure. Vallet ha explicat que no estan seguint una única línia d'actuació sinó que segons les característiques del poble s'està optant per una via d'entre tres diferents.La primera és impulsar ordenances sobre habitatge emparant-se en la llei d'habitatge i arribar als processos sancionadors si és necessari, com ha fet Sabadell. La segona via és imposar recàrrecs en l'Impost de Béns Immobles (IBI), com ha fet Badalona, i la tercera a través de la mediació. La idea és continuar endavant amb aquestes actuacions i fer-ho amb rapidesa per evitar veure's afectats per convenis com el que han subscrit la Generalitat i el BBVA, mitjançant el qual aquesta entitat financera cedeix a l'administració 1.800 euros als quals se’ls donarà ús social per atendre casos d’emergència residencial de famílies vulnerables. Rubio posa de manifest que aquest conveni posa "en situació bastant vulnerable" els ajuntaments perquè quan aquests seuen a la taula per negociar amb les entitats bancàries, els consistoris han "perdut tota la credibilitat" perquè hi ha altres administracions que els donen "condicions més beneficioses". En el cas de Sabadell, aquestes trobades s'estaven fent tant perquè cedissin habitatges com per abordar a través d'una taula mixta el fenomen de l'ocupació. Com ja va fer al Parlament, la segona tinent d'alcalde de Sabadell considera aquest conveni una "injecció de diners públics a les entitats" ja que seran les administracions les que s'hauran d'acabar fent càrrec de la rehabilitació dels habitatges fins a 20.000 euros. En el cas concret de Sabadell, Rubio ha explicat que s'està en la fase final per interposar sancions als grans tenidors per no mobilitzar 52 habitatges a la ciutat. L'Ajuntament està ultimant el procés sancionador a través de la darrera fase d'inspecció i les primeres multes, de 3.000 euros, es podrien interposar aquest setembre. Aquest és el resultat de la comprovació que es va iniciar en 174 pisos a les zones més desfavorides de la ciutat. En els propers anys s'anirà fent la mateixa actuació en d'altres zones de la ciutat. Rubio va ser una de les persones que va participar el passat dimarts en al jornada de formació que va celebrar la CUP, precisament a Sabadell, i que va comptar amb la representació de fins a 40 assembles locals –no només de ciutats on governa sinó també d'altres on treballa des de l'oposició-. L'exemple de la capital vallesana va servir per exemplificar la feina que estan duent a terme i donar respostes als dubtes d'altres companys.Manca de voluntatLa CUP està portant a terme aquestes accions en municipis on governa -sols o en coalició- com Berga, Sabadell, Ripollet, Cerdanyola, Badalona, Monistrol o Barberà. Vallet ha considerat que si fins ara els ajuntaments no havien fet res per mobilitzar el parc d'habitatge buit havia estat "per una qüestió de voluntat", així com per "anar renovant els grans privilegis que els grans tenidors i els bancs han anat consolidant". Vallet defensa que la llei 18\/2007 del dret a l'habitatge ja possibilitava la posada en circulació d'aquests habitatges, els ajuntaments tenien potestat sancionadora i els propietaris el deure de fer-se càrrec del manteniment del pisos, però tot i això no s'havia fet. D'altra banda, apunta que el dret a l'habitatge és "un dret positiu" i assegura que tots els ajuntaments l'haurien de garantir més enllà de les situacions d'extrema necessitat. En aquest punt, s'ha preguntat què passa amb les dones majors de 55 anys que no es poden reinserir en el món laboral o les joves que no poden emancipar-se perquè tenen una feina precària. "Volem repensar tot el que té a veure amb l'habitatge perquè la gent pugui viure", diu.

Enviar