El PP tornaria a guanyar les eleccions (32,5%), seguit del PSOE (23,1%), que puja en intenció de vot, segons el CIS

Units Podem (19,6%), Ciutadans (12%) i PDC (1,7%) perdrien suports respecte al 26-J, mentre que ERC pujaria fins al 2,9% dels vots

ACN Madrid.-El PP tornaria a guanyar les eleccions espanyoles, si es tornessin a celebrar, tot i que obtindria menys vots dels que va rebre en els passats comicis del 26-J. Segons el baròmetre del CIS, el primer que es publica després de les eleccions generals, els populars obtindrien el 32,5% dels vots –el 26-J van guanyar amb el 33,03% dels vots–, seguits del PSOE, que concentraria el 23,1% dels vots. Els socialistes són, de fet, l'únic dels quatre grans partits que milloraria resultats –els 26-J els van votar un 22,66% dels electors–, mentre que Units Podem i les seves confluències passarien del 21,1% de les últimes eleccions a un 19,6% i Ciutadans cauria poc més d'un punt, del 13,05% al 12%. En clau catalana, el PDC perdria alguns dels suports que va obtenir l'antiga Convergència, passant del 2,01% al 1,7% dels vots, mentre que ERC milloraria els resultats del 26-J i passaria del 2,63% dels vots al 2,9%.

El baròmetre del CIS del mes de juliol no fa una estimació de la distribució dels escons i la 'cuina' de l'enquesta es limita al pronòstic sobre el percentatge de vot que obtindrien els partits davant d'unes hipotètiques eleccions. Les negociacions per la investidura semblen no desgastar el PP, tot i que és el president en funcions, Mariano Rajoy, qui té l'encàrrec de formar govern, i els populars es mantindrien en percentatges de vot similars als del 26-J. El CIS atorga al PP un 32,5% del vot estatal, gairebé 10 punts més que el seu immediat perseguidor, que tornaria a ser el PSOE. Segons el baròmetre, els socialistes serien, de fet, els més beneficiats per un nou avançament electoral, passant del 22,66% del 26-J al 23,1%.Els dos grans perjudicats serien les altres dues grans formacions estatals, Units Podem i C's, que perdrien un 1,5% i un 1,05% del vot respectivament.Tot i la baixada dels suports a Units Podem que pronostica el CIS, a Catalunya En Comú Podem obtindria el 3,5% dels vots (estatals), exactament els mateixos que el 26-J i, probablement, tornaria a ser el partit més votat al Principat. ERC seria la més beneficiada, creixent en tres dècimes respecte les eleccions del passat mes de juny i arribant al 2,9% del vot estatal. Pel que fa al Partit Demòcrata, l'antiga Convergència, perdria precisament tres dècimes passant del 2,01% a l'1,7%. Com que ni PSC, ni PPC ni C's es presenten a Catalunya com a partit independent de PSOE, PP i C's (estatal), el baròmetre del CIS integra els resultats als dels seus socis estatals. Els quatre líders estatals, per sota del 4Cap dels principals líders polítics a l'Estat aconsegueix arribar a una nota mitjana de 4. Lluny de l'aprovat, els números 1 de C's i PSOE, Albert Rivera (3,96) i Pedro Sánchez (3,93), són els que surten millor parats en la comparació amb els caps de llista de Units Podem i PP, Pablo Iglesias (3,48) i Mariano Rajoy (3,35). Com és habitual, el president en funcions està a la cua en la valoració dels líders.Qui més s'apropa a l'aprovat en aquesta classificació és Joan Baldoví (Compromís) amb un 4,96, seguit de Xavier Domènech (En Comú Podem) amb un 4,87. Tots dos, però, són uns desconeguts a nivell estatal. Un 87,4% dels enquestats no sap qui és Baldoví i a un 79,6% no li sona el nom de Domènech. De la seva banda, Francesc Homs (PDC) i Gabriel Rufián se situen lluny del 5 i obtenen un 3,76 i un 3,78 respectivament. Ambdós també són candidats pràcticament desconeguts a nivell estatal.Els espanyols prefereixen l'estat autonòmicBaròmetre rere baròmetre els resultats pel que fa a l'organització de l'Estat apunten que els espanyols prefereixen majoritàriament mantenir l'estat autonòmic actual abans que canviar-lo per atorgar més o menys competències a les autonomies. Un 37% dels enquestats opta per mantenir les coses com ho estan fins ara. És cert que és un percentatge inferior al del baròmetre del mes de juny (39,5%), però són xifres que fluctuen habitualment dintre de les mateixes dades. L'estat central sense autonomies és la segona opció preferida per als espanyols amb un 19%, gairebé dos punts més que en l'últim baròmetre. Donar més autonomia a les comunitats (13,1%) o recuperar competències per a l'administració central (11%) se situen a continuació. Reconèixer el dret a la independència de les autonomies és l'última opció i només convenç al 9,2% dels enquestats.La independència de Catalunya preocupa al 0,2% dels espanyolsNo hi ha gaires canvis en la llista dels principals problemes per als espanyols. L'atur és, per al 49,9% dels enquestats la principal preocupació i el 75,6% el situa entre les tres principals preocupacions de l'Estat. A gran distància se situen la corrupció el frau (entre les tres principals preocupacions per al 43,4%), els problemes econòmics (22,8%), els polítics i els partits (19,4%), la sanitat (12%) i l'educació (10,4%). En canvi, la preocupació per la independència de Catalunya, una de les qüestions que més titulars polítics ocupa, només és considerada com una de les tres principals per al 0,2% dels enquestats. Els nacionalismes, amb un 0,8%, també estan a la cua de les qüestions que més preocupen els espanyols.Si es posa el focus en la política, la quarta preocupació en la llista, un 39% dels enquestats considera que la situació actual és "molt dolenta" i un 38,1% la veu "dolenta". Els que la troben "regular" representen el 18,3% i només un 2,1% la considera "bona". Ningú ha optat per definir com a "molt bona" la situació de la política espanyola.

Enviar