Arrenca l'excavació a l'Abric Romaní amb el repte de convertir el jaciment en un "referent" de l'alimentació neandertal

Els arqueòlegs excaven el nivell Q amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de com eren els assentaments fa 60.000 anys

ACN Capellades.-El jaciment de l'Abric Romaní de Capellades (Anoia) ha arrencat aquesta setmana la 34a campanya d'excavacions arqueològiques, que s'allargaran fins el 28 d'agost amb la participació d'un equip de 55 persones. Enguany els treballs se centren al nivell Q, amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement d'un assentament neandertal de fa 60.000 anys. Fins ara, aquest nivell d'ocupació ha aportat més de 10.000 restes arqueològiques, entre les quals s'ha trobat abundant indústria lítica i ossos de diferents animals. El director de l'excavació, Eudald Carbonell, ha explicat que el seu repte és convertir l'Abric Romaní "en un referent de com vivien i menjaven els neandertals", gràcies a la multitud de fogars, eines de fusta i restes d'animals i plantes que s'han localitzat.

L'Abric Romaní és una balma que s'obre dins la cinglera del Capelló. Es tracta d'un jaciment arqueològic del paleolític que des de l'any 1983 es troba en procés d'excavació en diverses campanyes dirigides per l'arqueòleg i exdirector de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Eudald Carbonell. En la campanya d'estiu d'aquest 2016 els arqueòlegs se centraran en continuar excavant el nivell Q, de fa uns 60.000 anys, amb l'objectiu de seguir aprofundint en el coneixement dels assentaments neandertals i de com eren els seus models de conducta. Segons ha relatat Carbonell, de moment ja han començat a sortir campaments neandertals de grups d'entre sis i vuit persones "que eren caçadors de cavalls, cérvols i cabres". L'arqueòleg ha dit que l'Abric Romaní és "molt monòton", ja que "un dels elements que sempre trobem són els fogars". De fet, cada any es troben entre 40 i 50 fogars, un fet molt singular que no es dóna a cap altre jaciment. Per això, ha dit Carbonell, l'Abric Romaní és "únic al món, ja que és el lloc on s'han excavat més fogars de la història". Aquestes abundants troballes de fogars han portat els investigadors a constatar que els focs eren molt important pels neandertals perquè "afavorien la seva sociabilitat i ens indiquen que, sense els fogars, se sentien sols". Segons ha explicat Carbonell, els neandertals trobaven en el foc "la forma de fer la seva llar" i "ens demostren que els fogars incrementen la seva sociabilitat i cohesió social". Pel que fa a les estades que els neandertals feien a l'Abric Romaní, Carbonell ha relatat que n'hi feien de tot tipus, "des d'aplecs, fins a bivacs o petites ocupacions". Un referent en l'alimentació dels neandertalsCarbonell ha explicat que, en els propers anys, el seu repte és convertir l'Abric Romaní de Capellades en un "referent" internacional en el camp de l'alimentació dels neandertals. "Volem convertir aquest jaciment en un referent per explicar la gastronomia, l'alimentació i les formes de viure que tenien els neandertals", ha explicat el director de les excavacions, qui ha apuntat que això és possible, ja que al jaciment de Capellades s'hi ha trobat milers de restes d'eines de fusta, de pedra i també d'animals i plantes, així com els centenars de fogars. De fet, en una visita que el cuiner Ferran Adrià va fer a Capellades el juny passat, Carbonell va anunciar que tots dos estaven preparant un llibre específic sobre la cuina en l'època neandertal que estaria basat en les troballes fetes al jaciment de l'Abric Romaní. Trobar restes de neandertal, una possibilitat remotaAmb els més de trenta anys d'excavacions a l'Abric Romaní, els investigadors no han trobat mai restes de neandertal. Un dels arguments que explica aquest fet és que en els campaments d'aquestes característiques els neandertals no enterraven els seus morts. Amb tot, els investigadors no perden l'esperança i creuen que en els nivells que encara no estan excavats se'n podrien trobar. De fet, Carbonell ha explicat que el jaciment de l'Abric Romaní encara tindria una vida útil d'excavació de 100 o 150 anys més.

Enviar