L'UCE urgeix els independentistes a "obrir el meló" del debat territorial de l'eventual futur estat català
Recorden que no s'han resolt els debats de les capitalitats, el paper de les diputacions o la integració de petits municipis
ACN Prada.-La Universitat Catalana d'Estiu (UCE), que se celebra aquesta setmana a Prada (Conflent), ha abordat aquest divendres el "debat històric no resolt" de l'organització territorial catalana. L'expert en dret administratiu i coordinador general de la Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell, ha urgit el Govern, les formacions sobiranistes i el món acadèmic a "obrir el meló" d'aquesta qüestió, sovint espinosa, per tal d'esbossar l'organització local de l'eventual estat independent. Sobre la taula hi ha diversos aspectes polèmics a resoldre, com ara la capitalitat del Vallès i el Camp de Tarragona, les vegueries del Penedès i Terres de l'Ebre, el paper de diputacions provincials, àrees metropolitanes i consells comarcals o bé la possible fusió de municipis de menys de 1.000 habitants.
Amb el debat sobiranista en primera plana, el món independentista s'endinsa en reflexions com el futur de les pensions i la hisenda catalana però ha deixat arraconada la qüestió territorial. Tema gens baladí, de gran abast en termes socials, geogràfics i polítics. Aquest és l'advertiment que llançat a Prada el catedràtic de Dret, secretari municipal i coordinador general de la Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell.Forcadell ha instat el Govern, les formacions polítiques i el món acadèmic a abordar de manera "profunda i rigorosa" debats espinosos que s'arrosseguen des de fa decennis, com ara la capitalitat del Vallès (Sabadell-Terrassa) i el Camp de Tarragona (Tarragona-Reus) o la reivindicació per a la creació de les vegueries del Penedès i Terres de l'Ebre. "La qüestió territorial és un tema difícil, fins i tot tabú. Hi ha qüestions punyents arrelades de molts anys enrere. Algunes no depenen exclusivament d'un marc jurídic futur sinó que ja es poden tractar ara. No em sembla que sigui una bona solució posposar debats que una societat més d'hora o més tard ha d'afrontar", ha justificat.El Govern va anunciar un congrés del món local per a finals de la tardor. És previst que abans d'aquesta trobada s'organitzin ponències tècniques per avançar en l'estudi d'alguns dels aspectes més polèmics per avançar en les conclusions.Fusió de petits municipis?A banda de fer esment de les polèmiques per les capitalitats administratives i les vegueries, Forcadell també s'ha preguntat si cal reduir el nombre de petits municipis a través de la fórmula de la integració. A Catalunya, hi ha 948 municipis, i més de la meitat tenen menys de 1.000 habitants. Alhora, el 70% de la població del país viu en prop de 200 municipis. "La norma és la mateixa en tots els casos malgrat que la capacitat administrativa és diferent depenent dels casos. Per exemple, la llei d'urbanisme no distingeix entre una infracció urbanística comesa a l'Hospitalet o a Gisclareny", ha il·lustrat. Així mateix, ha plantejat la idoneïtat o no dels diversos nivells administratius existents. Forcadell ha qüestionat la creació del consell comarcal del Moianès, ja que un any més tard d'haver-se establert encara no té clar ni l'horitzó competencial ni el financer, ha dit. De la mateixa manera, ha posat en dubte l'aprofundiment en el model metropolità que alguns alcaldes pretenen promoure. Posada en valor de l'Estatut D'altra banda, aquest expert en dret administratiu -que participarà en la redacció de la futura llei de règims locals- ha posat en valor el model territorial recollit a l'Estatut de Catalunya que el 2005 va sortir del Parlament perquè proposava una "clarificació" estructural i defensava la creació de les vegueries per donar cobertura als "drets històrics" dels diferents territoris. El pas del text estatutari per les Corts Generals espanyoles i el Tribunal Constitucional va desdibuixar el croquis pactat per les forces parlamentàries, que buscava restar poders i competències a les diputacions provincials en favor d'altres estructures supramunicipals, ha lamentat.Finalment, doncs, la reforma pretesa va resultar "frustrant" i ha quedat dissipada per la llei de racionalització i sostenibilitat local estatal (LRSAL), que és l'atac centralitzador més gran dels últims 30 anys, en paraules de Forcadell.






