Experts lingüistes carreguen a l'UCE contra la cooficialitat perquè pot posar en risc la pervivència del català

Alguns acadèmics aposten per "desconnectar" dels mitjans de comunicació espanyols i d'altres per reconèixer l'anglès en l'estat independent

ACN Prada.-Experts en lingüística d'arreu dels Països Catalans han debatut aquest dilluns a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) sobre l'estatus que han de tenir el català, el castellà i l'anglès en un eventual estat independent. De manera unànime, han carregat contra la cooficialitat perquè, diuen, pot posar en risc la pervivència del català. El bilingüisme resulta "letal" per al català, ha apuntat Carme Junyent, de la UB. El professor de la Universitat de les Illes Balears Gabriel Bibiloni ha apostat per "desconnectar" dels mitjans de comunicació espanyols i no contemplar el castellà com a assignatura obligatòria en l'ensenyament. Per la seva part, el sociolingüista Bernat Joan vol donar un cert nivell d'oficialitat a l'anglès.

El filòleg Gabriel Bibiloni ha assegurat que la independència no garanteix, per si sola, l'èxit del procés de normalització lingüística. Per això, ha dit que el principal motiu per reclamar la secessió ha de ser preservar la llengua. En el context d'un nou estat, el català hauria de ser-ne única llengua oficial, ha opinat. I per tal que sigui "coneguda per tothom" i eina "neutral" d'intracomunicació dels ciutadans, ha apostat per la "desconnexió" dels mitjans de comunicació d'espanyols i ha demanat deixar de contemplar el castellà com a assignatura obligatòria en l'ensenyament.La lingüista Carme Junyent, de la Universitat de Barcelona (UB), ha carregat contra la proposta de la cooficialitat del català i el castellà perquè implicarà la mort del català. S'ha mostrat convençuda que les llengües dominants –com el castellà, diu- no els cal l'estatus d'oficialitat. A més, ha assenyalat que també cal preguntar-se quin paper tindrien la resta de 300 idiomes parlats a Catalunya en un hipotètic estat propi.Per al sociolingüista Bernat Joan, la millor fórmula passa per atorgar un caràcter oficial "asimètric" al castellà i donar un cert nivell d'oficialitat a l'anglès. Tot i així, ha indicat que aquesta qüestió l'ha de decidir un Parlament constituent en l'etapa final del procés sobiranista. El catedràtic de Filologia Catalana de la UB Josep Murgades és qui ha pronunciat el discurs més dur contra la cooficialitat del castellà, que ha definit com la "llengua dels borbons". També ha criticat ERC per haver apostat per aquesta fórmula, i ha culpat els dirigents republicans per haver contribuït a fer presidents de la Generalitat tant a 'don Pascualo' com a 'Pepe', en referència a Pasqual Maragall i José Montilla.

Enviar