directe ! a La República. N. 4126. Diumenge, 15 de novembre de 2026 07:44 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dimecres, 24 d'agost de 2016 20:25 h

El ministre d'exteriors d'Andorra nega cap pressió per part del govern espanyol en relació al cas Pujol

Gilbert Saboya diu que van conèixer les suposades pressions als accionistes de BPA quan el banc estava intervingut

ACN Andorra la Vella.-El ministre d'Afers Exteriors d'Andorra, Gilbert Saboya, ha negat aquest dimecres a la tarda, en declaracions a l'Agència de Notícies Andorrana (ANA), que el govern d'Andorra hagi rebut pressions de cap tipus per part del govern espanyol en relació a les amenaces i pressions denunciades per Higini Cierco en la seva declaració de dijous passat davant la Batllia. Saboya ha remarcat que la relació entre els dos estats sempre ha estat bona, que hi ha hagut "absolut respecte" d'uns i d'altres i que la informació sobre el cas Pujol sempre s'ha emmarcat en els "convenis bilaterals i multilaterals" existents entre els dos estats, és a dir, que s'ha produït a través de comissions rogatòries o d'altres fórmules i que "mai s'ha anat més enllà d'aquests canals". "No hi ha hagut cap pressió", ha emfatitzat. D'aquesta manera, ha negat que la sobirania andorrana s'hagi pogut veure afectada i ha afirmat que, en tot cas, si hagués estat així hauria estat pel fet que la persona que va rebre aquestes amenaces no complís amb la seva "obligació" de denunciar-ho a les autoritats competents.

Saboya també ha posat de relleu que el govern no va ser informat mai de les presumptes pressions que ha denunciat Cierco quan suposadament haurien tingut lloc, és a dir, el 2014, i que en tot cas aquest coneixement va arribar quan "el banc ja estava intervingut, el consell d'administració suspès i el conseller delegat empresonat". També ha afegit que, en tot cas, aquestes informacions es van produir en el marc de converses informals i que la informació no va ser concreta. Saboya ha afegit que es va recomanar als accionistes del banc que ho comuniquessin a les autoritats judicials i ha volgut aclarir que no es van assabentar d'aquests suposats fets quan van tenir lloc.El ministre ha subratllat la "confiança" amb la justícia andorrana i ha anunciat que s'investigaran tant aquestes suposades amenaces com també la presumpta revelació de dades bancàries, ja que, tal com ha remarcat, de la declaració de Cierco també se'n deriven noves dades sobre "l'autoria" d'aquesta revelació. Saboya ha insistit que la causa principal oberta en el marc de l'afer BPA és "per blanqueig de capitals" i que aquesta "res té a veure" amb el cas Pujol. També ha volgut palesar que des de l'executiu es confia que des de la justícia es continuïn investigant les onze causes que hi ha obertes en relació amb aquest assumpte.El cas PujolCal recordar que l'endemà de finalitzar la instrucció del cas BPA així com saber-se la voluntat de la Batllia andorrana d'investigar les suposades coaccions i amenaces de comandaments espanyols als exresponsables de la banca per filtrar informació sobre Pujol o també altres polítics com Artur Mas i Oriol Junqueras per perjudicar el procés sobiranista català, el lletrat de l'expresident Pujol al principat, Jean Michelle Rascagneres, ha explicat que es querellaran contra els responsables policials que van dur a terme aquest operatiu, l'excomissari, Marcelino Martin Blas, i l'agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso. Això no obstant, Rascagneres va declarar a l'ACN que "s'ha de veure si un dels dos policies, en Celestino Barrosso, agregat d'interior de l'ambaixada espanyola, el protegeix la immunitat diplomàtica".Dins la mateixa causa, dijous passat, un dels dos màxims accionistes de BPA, Higini Cierco, va denunciar davant la instructora judicial de la Batllia les suposades coaccions que va rebre ell i l'exconseller delegat de l'entitat per part de comandaments policials espanyols en relació al 'cas Pujol' o 'operació Catalunya'. En concret se li va demanar informació bancària de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras així com de les seves respectives famílies. Segons va dir, se'l va amenaçar que si no col·laborava el FinCEN intervindria l'entitat bancaria. Així, va apuntar que el llavors president de BPA va rebre el maig del 2014 una trucada de l'agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra informant-lo que seria convenient que veiés unes persones a Madrid. Higini Cierco, que no coneixia Barroso, es va trobar amb aquest a les instal·lacions exteriors d'Indústries Montanya (IMSA) i el policia espanyol va reiterar a Cierco la necessitat de trobar-se amb unes persones a Madrid ''o del contrari el banc morirà''. Aleshores, se li va comunicar que ''els americans n'estaven al corrent i ja sabien com fer-ho''.En aquell moment, la filial espanyola de BPA, Banco Madrid, estava sotmesa a una inspecció ordinària del SEPBLAC. Higini Cierco va dirigir a l'agregat d'Interior al conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, que el va rebre a la seu central de l'entitat. Aleshores, segons Cierco, Barroso va insistir que si no es col·laborava amb el que demanaven el banc ''desapareixeria'' i que rebria una trucada d'una persona a qui s'identificava amb el sobrenom de Félix i que li donaria noves instruccions. Félix va resultar ser el comissari cap del departament d'Afers Interns de la policia espanyola Marcelino Blas.També va declarar que Miquel i Martín Blas es van trobar a Madrid i el comissari li van reiterar les amenaces tot exigint-li, com ja havia fet amb ell mateix, informació bancària d'Artur Mas, Oriol Junqueras, Jordi Pujol i les seves respectives famílies. Finalment els responsables del banc van facilitar una sèrie de dades el resultat de les quals va ser la seva publicació en un rotatiu espanyol i la consegüent obligatorietat per part de Pujol de reconèixer l'existència d'una herència dipositada a l'estranger. Cierco va assegurar però que BPA no va tenir mai més de 5 milions, en xifres rodones de la família Pujol.Segons Cierco, Joan Pau Miquel no va denunciar llavors els fets, al juny del 2014, perquè Martín Blas el va advertir que, en cas de fer-ho, el FinCEN americà intervindria en quinze dies. El president de BPA va coincidir amb posterioritat en el banquet d'una boda amb el comissari cap d'Afers Interns de la policia espanyola i amb el director adjunt operatiu del mateix cos, Eugenio Pino, i diu que ja va tenir la percepció que el focus sobre Banco Madrid i BPA ''desapareixeria''.Higini Cierco va assegurar que una vegada esclata la crisi del març de 2015 va exposar la situació viscuda a la família i que amb posterioritat va anar informant gradualment dels fets a diverses persones, entre les quals el cap de govern d'Andorra, Toni Martí, o els ministres de Finances, Jordi Cinca; Administració, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé; i Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.La setmana passada va decidir posar els fets en coneixement del batlle perquè adoptés les mesures legals pertinents i va anunciar l'impuls de quantes accions legals siguin necessàries una vegada ja van quedat denunciats els fets en seu judicial.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.