Centenars de voluntaris anellen 80 exemplars de flamenc al Delta de l’Ebre després de 4 anys sense fer-ho

A diferència de les colònies de la Camarga o Fuente de Piedra, on no han criat, aquí volaran uns 450 polls

ACN Sant Carles de la Ràpita.-Encerclar, mesurar, pesar, anellar i alliberar exemplars de flamencs. És l’activitat que han fet uns 200 voluntaris amb una vuitantena de polls aquest diumenge al Parc Natural del Delta de l’Ebre, després de quatre anys sense fer anellaments. Amb un codi instal·lat a les potes que es pot llegir amb telescopis a distància, es pot controlar la població de flamencs, saber-ne la distribució i paràmetres biològics, com ara saber quants anys viuen. Enguany es calcula que al delta, l’únic punt de cria de Catalunya, han criat unes 800 parelles de flamencs, de les quals volaran uns 400 polls. És una xifra significativa perquè en altres colònies, com a la Camarga o a Fuente de Piedra, enguany no han criat. “La població d’aquí representa un contingent important de la reproducció del flamenc en tota la Mediterrània”, ha afirmat Francesc Vidal, director del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

L'anellament científic d'enguany ha estat "més complicat" que els darrers, segons el director del PN perquè hi havia alguns adults i altres polls en una ubicació difícil que ha fet que la captura fos costosa. Amb tot, Vidal ha qualificat d'èxit l'activitat, tant en l'àmbit científic com de participació. El primer pas ha estat capturar els exemplars, uns 80, que han tancat en un recinte. Després, els 200 voluntaris s'han dividit en grups i s'han repartit les tasques. Uns se n'encarregaven de dur el poll fins a les balances on uns altres els pesaven, els mesuraven, anellaven i, finalment, els alliberaven.Als flamencs se'ls posa l'anella de PVC amb un codi que es pot llegir a distància. Això fa que es pugui evitar haver d'agafar els animals cada vegada per estudiar-los i permet obtenir molta informació sobre l'animal en concret a distància. "Quan se n'anellen molts, ens donen molta informació sobre la seva distribució i paràmetres biològics", ha assenyalat Vidal, que ha afirmat que, gràcies a aquests anellaments, ara saben que hi ha exemplars de flamenc que van anellar als anys 70 que encara viuen. També resulta important per la gestió i conservació de l'espècie, ja que part de la seva vida la passen en altres entorns –que poden ser zones protegides o no.Des del 1992, els flamencs crien amb regularitat en l'entorn del Delta de l'Ebre. En els darrers anys, la població havia patit més estrès per motius meteorològics o, els últims dos anys, de depredadors, com gavians o raboses, i per no alterar els flamencs –sensibles als destorbs-, s'havia evitat fer anellaments. En el novè anellament científic programat pel Parc Natural, ja s'està fent un control de depredadors a la punta de la Banya.Les colònies que enguany no han criat han estat les de la Camarga i Fuente de Piedra. Segons ha explicat Vidal, al primer entorn sembla que hi ha hagut un problema de depredació mentre que a Fuente de Piedra ha estat per motius climatològics: depèn d'una llacuna i, enguany, amb la sequera, no s'ha pogut establir la colònia.Des de les quatre de la matinada i fins passades les nou del matí, uns 200 voluntaris han participat en l'activitat a la punta de la Banya, vinguts d'arreu. La María José Fernández és el segon cop que fa de voluntària i ha vingut expressament des de Sabadell. Per ella, l'experiència és "fantàstica": "és una sensació única, estar fent una cacera com època primitiva, tota una experiència de comunió amb la natura i una bona forma de començar el dia". La María José, que té clar que vol repetir l'experiència l'any vinent, ha exercit la tasca d'alliberar els polls un cop anellats: "els pobres estan histèrics però els agrada sortir corrents", ha afirmat.Qui ho ha viscut per primera vegada ha estat en Pere Vicente, de Sant Antoni de Vilamajor, al Vallès Oriental. Amb l'experiència d'anellar rapinyaires, en Pere ha col·laborat encerclant els flamencs: "ha estat com una mena de guerra de guerrilles, encerclant-los molt bé". "La meva feina era la més agraïda: agafar-los als braços i donar-los la llibertat que volen", ha afirmat el voluntari, que aconsella que "tothom faci aquesta experiència una vegada a la vida". "Aixecar-se a les quatre de la matinada, veure sortir el sol i veure els animals davant teu, agafar-los i fer que tornin en llibertat és el millor que et pot passar", diu després d'haver acabat l'activitat encara amb un somriure a la cara.

Enviar