Juan Marsé rep el Premi Liber a l'autor hispanoamericà més destacat

L'escriptor rebrà el guardó el 13 d'octubre al MNAC durant el saló Liber

ACN Barcelona.-L'escriptor Juan Marsé rebrà el Premi Liber 2016 a l'autor hispanoamericà més destacat com a reconeixement a la seva trajectòria amb "projecció universal vinculada a les seves arrels barcelonines". El guardó que concedeix la Fira Internacional del Llibre a proposta de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE) li serà lliurat el dijous 13 d'octubre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en el marc de les activitats del saló Liber, que aquest any organitza Fira de Barcelona. Amb el guardó, la indústria editorial reunida a Liber distingirà l'extensa i prolífica carrera de Juan Marsé, considerat el millor retratista de la Barcelona de postguerra i un dels autors més importants de la narrativa en castellà de la segona meitat del segle XX.

Juan Marsé va néixer a Barcelona el gener de 1933 com Juan Faneca Roca. La seva mare va morir en el part i va ser adoptat per la família Marsé Carbó, de la qual va prendre els cognoms. La seva infància i la seva joventut van transcórrer entre el Guinardó, el Carmel i Gràcia, els barris en què sol ambientar les seves novel·les. Als 13 anys va deixar el col·legi i va començar a treballar com a aprenent en un taller de joieria, ofici que va exercir durant més d'una dècada. Va ser llavors quan es va despertar la seva vocació literària, alimentada per la lectura de novel·les d'aventures i còmics i el cinema americà de l'època.Va estudiar de forma autodidacta i el 1958 van aparèixer els seus primers relats a les revistes 'Ínsula' i 'El Ciervo'. Mentrestant, va publicar entrevistes i ressenyes cinematogràfiques a la revista 'Arcinema'. Va obtenir el premi Sésamo de contes el 1959 amb 'Nada para morir' i el 1960 va ser finalista del premi Biblioteca Breu de Seix Barral amb la seva primera novel·la 'Encerrados con un solo juguete'. Aquell any es va traslladar a París on va treballar com a professor d'espanyol, traductor, guionista i ajudant de laboratori a l'Institut Pasteur, on va coincidir amb el Nobel Jacques-Lucien Monod, que el va influir en la seva afiliació al Partit Comunista.En tornar a Barcelona va publicar 'Esta cara de la luna' (1962), llibre després repudiat per l'autor i el 1966 va veure la llum la seva primera novel·la d'èxit 'Últimas tardes con Teresa'. Des d'aquest any es va dedicar professionalment a escriure, realitzant col·laboracions per a editorials, diaris i revistes, així com traduccions i diàlegs per a cinema. Va ser redactor en cap de les revistes 'Bocaccio' i 'Per favor'. En aquest any, també va publicar 'La oscura historia de la prima Montse'.En 1973 i per eludir la censura franquista, Marsé va haver de publicar a Mèxic la seva novel·la més valorada 'Si te dicen que caí'. Va guanyar el Premi Planeta el 1978 amb 'La muchacha de las bragas de oro'. Els anys vuitanta i noranta van ser prolixos i van suposar la seva consagració com un dels grans novel·listes espanyols de la segona meitat del segle XX. Les seves obres van ser traduïdes a diferents idiomes i algunes d'elles portades al cinema per directors com Vicente Aranda o Fernando Trueba. Entre els títols d'aquesta època figuren 'Un día volveré' (1982); 'Ronda del Guinardó' (1984); 'El fantasma del cine Roxy' (1985); 'La fuga del río Lobo' (1985); 'Teniente Bravo' (1986); 'El amante bilingüe' (1990) i 'El embrujo de Shanghai' (1993).Entre les seves obres més recents destaquen 'Rabos de lagartija' (2000); 'La gran desilusión' (2004); 'Canciones de amor en Lolita's Club' (2005) i 'Caligrafía de los sueños" (2011). La seva darrera novel·la es 'Esa puta tan distinguida' (2016) Al llarg de la seva carrera, Marsé ha acumulat nombrosos premis com el Ciutat de Barcelona (1984), el de la Crítica (1994 i 2000), el Juan Rulfo (1997), el Nacional de Narrativa (2001) i el Cervantes (2008 ), entre d'altres. Amb el Premi Liber, Juan Marsé se suma a l'elenc d'escriptors que han estat reconeguts per la indústria editorial en la seva fira de referència per la seva projecció en el mercat hispanoamericà. En anys anteriors van rebre el guardó Arturo Pérez-Reverte (2015), Antonio Muñoz Molina (2014) i Eduardo Mendoza (2013).Altres premis durant el salóA més del Premi a Juan Marsé com a millor autor hispanoamericà, Liber lliurarà a l'octubre el Premi al foment de la lectura en mitjans de comunicació a la periodista de Ràdio Nacional d'Espanya Pepa Fernández, qui dirigeix el magazín de cap de setmana 'No és un dia cualquiera' i el Premi a la millor adaptació audiovisual d'una obra literària a la pel·lícula' Un día perfecto', dirigida per Fernando León de Aranoa i basada en la novel·la 'Dejarse llover', de Paula Farias. Així mateix es lliurarà el Premi al Foment de la Lectura a biblioteques obertes al públic a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona i el Premi 'Boixareu Ginesta' al Llibreter de l'Any a la llibreria Cálamo de Saragossa. A més s'homenatjarà a un editor per la seva trajectòria en el món del llibre, el nom del qual es coneixerà pròximament.Liber, una de les cites de referència per a l'edició en espanyol, reunirà del 12 al 14 d'octubre al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona una representació de 300 expositors que mostraran les últimes novetats publicades i innovacions tecnològiques al voltant del món del llibre. La fira inclou, així mateix, un ampli programa de jornades professionals per debatre i reflexionar sobre l'actualitat sectorial, així com el lliurament dels seus Premis i diverses activitats culturals, algunes d'elles vinculades a aquesta edició a la celebració de l'Any Cervantes per commemorar el quart centenari de la mort del cèlebre escriptor.

Enviar